El Pop Art és més que unes llaunes de sopa Campbell’s

ANTONI JOVÉ

Andy Warhol, des de Nova York, i Richard Hamilton, des de Londres, van protagonitzar, entre d’altres artistes, la gènesi i desenvolupament de l’Art Pop. Igualment, ambdós es van sentir atrets per diferents manifestacions del crim en la societat occidental. El 1964 Warhol havia de participar a la Fira Mundial de Nova York amb el gran mural 13 Most Wanted Men (Els 13 homes més buscats), que consistia a traslladar al mur del pavelló principal les fotografies frontals i de perfil de les fitxes policials de tretze criminals que la policia de Nova York encara no havia pogut engarjolar. L’obra fou censurada poc abans de la inauguració i l’única petjada que en quedà fou un monocrom platejat que cobria la totalitat dels retrats. S’especula que Nelson Rockefeller, governador de la ciutat, es va incomodar amb la magnificació dels delinqüents. Warhol simplement estava utilitzant les estratègies de la publicitat per retornar a la societat una imatge espectacularitzada d’una realitat criminal que volem obviar.

Amb pocs anys de diferència, a l’altra banda de l’Atlàntic, Richard Hamilton va treballar entre 1968 i 1972 en la sèrie Swingeing London. Les diferents obres de la sèrie parteixen d’una fotografia publicada per la premsa britànica el 29 de juny de 1967 que mostrava el galerista Robert Fraser i el rolling Mick Jagger dins d’un furgó policial, emmanillats i tractant de protegir les seves cares dels fotògrafs, mentre eren conduïts de la presó als tribunals. El motiu de l’arrest i el judici fou el consum de marihuana. L’obra de Hamilton fou fruit de la seva indignació per la desmesura del càstig i l’escarni públic de dos figures públiques per part de l’estament judicial; d’aquí que a l’hora de titular el treball fes un joc de paraules entre swinging (divertit, modern) i swingeing (sever), ja que la sentència del jutge dictava: “Hi ha moments en què una sentència severa pot actuar com a element dissuasiu”.

Warhol aborda el crim en la seva obra ignorant que el 1968 ell mateix seria víctima d’un intent d’assassinat; Hamilton tracta el càstig, en una obra que planteja un canvi en una trajectòria que progressivament abandonarà l’exaltació del consumisme per ser cada vegada més crítica.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.