El passat que mai passa

LLUÍS FOIX

La història es refà constantment. De moltes maneres. Per la recerca dels historiadors, per la tradició oral, pels relats i records de persones que deixen testimonis escrits tant si es publiquen com si no. La història és el passat que no passa mai. Sempre torna, deia Benedetto Croce. Un dels fets més rellevants que hem viscut a Catalunya en els últims trenta anys és la recuperació de la memòria mitjançant la publicació de centenars de llibres examinant les històries locals.

No sabem molt el que passà al segle XIX als nostres pobles, ciutats i comarques. Però l’esforç historiogràfic que s’ha fet per esbrinar la història local i nacional del segle passat ha estat extraordinari. Són molts els pobles de Catalunya que han produït una història local. Han utilitzat fotografies, testimonis orals, documentació diversa, arxius que romanien ocults, noves visions sobre el passat més immediat o llunyà.

Això ha estat un fet extraordinari que no s’havia produït mai en un període tan llarg de temps perquè, bàsicament, no existia una massa crítica tan notable de persones amb estudis superiors i que s’han quedat al territori, l’han estimat com sempre i, a més, han volgut construir la seva història amb criteris professionals, i fins on ha estat possible, objectius. Aquesta mirada escrita sobre el passat ha estat una realitat gràcies a l’esforç i entusiasme de molts personatges que han dedicat hores i dies treballant per tal de preservar els fets que ens han precedit.

S’han publicat històries locals o comarcals, biografies de figures notables, relats sobre fets molt concrets. També s’ha fet literatura basada en records i històries novel·lades que han retratat un ambient o una atmosfera determinada en els convulsos moments que hem viscut i patit col·lectivament al llarg del segle XX.

És molt positiu que persones de tots els àmbits socials dediquin el temps necessari per escriure memòries que deixin el testimoni escrit de les seves vivències al llarg de la seva vida. Aquest és un material imprescindible per als historiadors del futur que parlaran del context i la interpretació dels fets que avui no els contemplem amb perspectiva històrica. És important que en el dia d’avui, el present que ens ha tocat viure, escrivim els esborranys que seran perfeccionats pels historiadors del futur.

Hem de saber el que ha passat per no repetir els errors en el present i en el futur. Un poble que no coneix la seva història, que la refà a mesura que apareixen noves dades i documents, pot caure en la temptació de prendre decisions precipitades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.