Lleida en 1615. Quan va passar Don Quixot per la ciutat

“Text inèdit de la Guia del Quixot per terres de parla catalana (Apostroph), llibre que la Comissió Nacional del ministeri de Cultura ha inclòs dins del Programa Oficial del IV Centenari de la mort de Miguel de Cervantes. Dóna a conèixer el possible camí que va fer un dels personatges literari espanyols més coneguts del món per anar fins a les platges de Barcelona. La ruta que proposen les autores va de Fraga fins a Barcelona transcorrent l’antic camí real, recollit per Alonso de Meneses en el seu mapa de 1576 que va ser molt popular els segles XVI i XVII, i en què es va inspirar Cervantes per traçar la ruta de la segona part del Don Quijote de la Mancha. Les poblacions són Fraga, Alcarràs, Lleida, Bell-lloc, Mollerussa, Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Els Hostalets, Montmaneu, Porquerisses, Igualada, Masquefa, Martorell, Molins de Rei i Barcelona. El volum es publicarà l’estiu de 2016. Aquí reproduïm el fragment, d’Annabel Encontra, del llibre que descriu com devia ser la Lleida de 1615 quan va passar Don Quixot per la ciutat.”

Wyangaerde

Lleida, com tots els pobles situats a peu del riu Segre, sap aprofitar l’aigua per cultivar les seves ribes. L’horta, rica en fruita i plantes és reconeguda arreu del país. Més enllà hi ha les terres de conreu i les vinyes. No hi falten el blat, la civada, el vi i l’oli. Un pont medieval de pedra de sis ulls i reforçat de pilars travessa l’ampli Segre entre el raval denominat la Pobla de Cappont i la ciutat construïda sobre el pendís d’un turó amb un fort desnivell de setanta metres des del riu fins el cim on hi ha la Catedral i el Castell del Rei/la Suda. Les cases són esglaonades i amuntegades, els carrers costeruts, torts i estrets dins la ciutat emmurallada. Les cases del carrer major que donen arran del riu formen una muralla fluvial amb alts murs de fonaments que eviten les fortes aigües del Segre en època de desglaç. La sèquia d’Alcarràs i el riu Noguerola també passen per davant de la línea de cases de la muralla seguint el traçat de l’actual Rambla de Ferran i transcorrent paral·lel al Segre on hi desemboquen abans d’arribar al pont. Aprofitant l’abundància de l’aigua, el gremi dels adobers, que la necessita per la seva labor, està establert a la zona del carrer Blanquers, carrer l’Aluderia i la plaça de l’Assaoneria -actuals carrers Magdalena i Carme-. Els blanquers adoben les pells grosses fins a obtenir pells “en blanc” (és a dir, netes) i els aluders adobaven únicament pells d’ovella amb un sistema que utilitza l’alum orgànic mentre que els assaonadors, ells, hi fan un tractament amb greix o seu. L’espaí urbà s’organitza per barris adscrits a les parròquies dins dels murs i per ravals fora dels murs: La Pobla de Cappont, Sant Pau de Mercadal, Sant Salvador i Sant Gil.

El 1615 la cuitat emmurallada té set portes d’accés i diverses torres de defensa.

Durant el segle XVI i fins 1630 la ciutat i la comarca experimenten un notable creixement amb la immigració francesa a Catalunya i també de la comarca. Amb unes condicions òptimes Catalunya acull els francesos del Pirineu sobrepoblat i els que fugen les Guerres de Religió. Estimacions derivades de la col·lecta del maridatge del 1618 i altres notícies de l’època permeten de fixar per a aquella data en 11 639 els veïns de la ciutat estricta -nucli urbà i el Cappont.

L’arribada a Lleida pel camí ral de Barcelona es fa per l’Arc del Pont, l’entrada principal des de l’època romana davant per davant de l’únic pont. És una altíssima torre defensiva que únicament guarda intacte el seu interior.

L’arribada a la ciutat pel camí ral de Fraga es fa pel Portal de Sant Antoni. Extramurs s’aixeca la Creu dels Erals coneguda com la dels Tres Tombs. La creu avui rejovenida i plena d’escuts es troba reubicada a l’encreuament del carrer Vallcalent amb Balmes.

– Passat el portal, al Barri Nou de Sant Antoni, estan ubicats l’hospital, el convent i l’església dels hospitalers de Sant Antoni de Vienne. La Portada Renaixentista de l’església té, al damunt, un frontó triangular amb tres fornícules que contenen les escultures de Sant Antoni Abat, Sant Bonaventura i Sant Isidor, totes tres destruïdes durant la Guerra Civil. De fet la portada n’és l’únic vestigi perquè el temple ha estat reemplaçat per l’església de la Puríssima Sang i l’hospital per la residència i església Cor de Maria. Al segle XVII el carrer està poblat majoritàriament per famílies pageses, jornalers i menestrals.

La Carrera Maior –carrer Major– és la principal via de trànsit de carruatges entre l’interior de la Península i la resta de Catalunya. Allí hi viuen famílies potentades, comerciants i hostalers que allotgen la nombrosa afluència de mercaders.

A la plaça on s’alça ara la nova catedral, en lloc del temple hi ha un almodí és a dir un mercat de cereals. Al davant mateix l’edifici d’estil gòtic és l’Hospital de Santa Maria que fusiona els set petits hospitals de la ciutat. A la façana, damunt la portalada principal, una fornícula, avui buida, conté una imatge de la Mare de Déu de l’hospital del segle XV-XVI. Actualment és la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

A l’encreuament del carrer Cavallers –aquest carrer ja s’anomena Carrer de Cavallers en el segle XVI pel gran nombre de veïns de noble llinatge– i el carrer major, hi ha una petita capella gòtica, la capella de Sant Jaume, coneguda com a capella del Peu del Romeu que, en 1615 encara no té construïda el segon nivell de l’edifici ni presenta l’ornamentació interior d’avui dia. En l’eix de la portada, hi trobem la imatge gòtica de la Mare de Déu amb el Nen però, les de sant Jaume i sant Joan Baptista, d’obra moderna no la flanquegen com avui dia.

Pel que fa al Palau de la Paeria tampoc ofereix el mateix aspecte. Li falten la galeria damunt la planta noble, la torre adjacent així com la façana neoclàssica de la banqueta. Al baixos s’hi ha instal·lat la presó i la capella de la Paeria encara no ha desaparegut.

La Plaça Sant Joan és el centre de la ciutat, a part de fer-hi mercat s’hi celebren justes, concursos i festes cortesanes. Les personalitats s’allotgen als seus hostal, tal com els reis Carles V i Felip II en el segle XVI. La casa pairal dels Riquer a Lleida està situada a la plaça des de 1444. Al bell mig de la plaça una església romànica de Sant Joan “el Vell” la presideix. Enderrocada l’any 1869, part de la seva capçalera resta soterrada en una sala condicionada per poder visitar-la.

A la ciutat alta de Lleida hi ha el barri universitari de l’Estudi General, creat el 1300 per Jaume I, amb tots els edificis de les escoles universitàries, residències de religiosos, acadèmics, rectors, administradors i estudiants. Per aquesta raó el pla on està situat és anomenat Pla dels Gramàtics. L’església romànica de Sant Martí, tocant a la porta de Sant Martí, és la capella de l’Estudi General, on es celebren els actes acadèmics de major importància. A l’església, llavors intacta, no li falten dues de les tres capelles laterals. La porta del frontis de ponent és originària i el campanar d’espadanya encara no s’ha incorporat. La gran església romànica de Sant Andreu, al costat del portal de Sant Andreu, destrossada pel bombardeig de 1707 és, l’any 1615, una de les més antigues de la ciutat. L’església de Sant Llorenç, ella, no patirà aquest tràgic destí encara que no es lliure de la crema de tots els retaules de fusta  durant la guerra civil de 1936, fins i tot la bella taula de la Mare de Déu dels Desemparats, de la família Riquer. En el segle XVII encara no s’han perdut  la imatge de Santa Maria de la Confraria dels Llauradors, la capella neoclàssica del Sant Crist Trobat ni el Sant Crist del Miracle del segle XVI. Prop de l’església, a l’actual Museu diocesà, hi ha el Convent de Sant Josep de Lleida (Carmelites descalços) del qual se n’ha conservat la capella. També a la part alta de la vila, l’edifici medieval, La Panera ,és l’any 1615, un magatzem dels canonges de la Catedral, de la Pia Almoina, on emmagatzemen i venen cereals i altres productes. D’aquí prové el seu nom: la panera dels canonges. Encara es pot veure la inscripció en llatí de 1607 sobre la porta principal, “Capitulum Eclesiae Ilerdensis, 1607”. Actualment és un centre d’art molt diferent del seu aspecte original. Fora dels edificis de les escoles, els barris de la zona alta són humils, hi viuen llauradors, menestrals i jornalers.

Als peus de la Catedral –Seu Vella– hi ha el barri de la Suda, un  barri gòtic majoritàriament ocupat per clergues, des de la conquista cristiana, i famílies nobles que hi han construït els seus palaus. En el barri estan emplaçats alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com ara: Santa Maria l’Antiga, el Palau Episcopal, les cases de les Pabordies i les Atzembleries episcopals i altres edificis d’interès com ara la Casa de l’Ardiaca de Terrantona, el Col·legi vell de l’Assumpta, la Infermeria dels Canonges, diverses capelles, l’Hospital dels Beneficiats. Al cim de la Roqueta, avui anomenat la Llengua de Serp hi ha els carrers de Montcada i d’Òdena, on es drecen el Palau de Montcada, la Casa del Degà o Degania, la Cancelleria de l’Estudi, l’Hospitalet dels Capellans i el Col·legi nou de la Concepció etc. A l’antic carrer de Bardina –posteriorment del Canyeret– hi ha edificis notables com els de la Casa Desvalls, magnífic casal renaixentista, pertanyent a una família de l’alta noblesa de Catalunya amb una destacada presència a la Paeria durant gairebé tres segles. Avui dia tots aquests edificis són inexistents. El barri de la Suda va ser arrasat durant la Guerra dels Segadors (1640) per edificar la fortificació del recinte amb murs i diferents estructures defensives que anirien reforçant-se amb els següents conflictes bèl·lics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.