Llarga vida a l’art

ROSER BANYERES

Poques setmanes enrere, l’artista Jordi Jové (Seròs, 1961) recordava que just ara comença a entendre què li volia dir un dels seus professors, el pintor Xavier Grau, durant l’època d’estudiant de Belles Arts quan explicava als alumnes que “en pintura, tot està en Claude Monet (1840-1926)”. El creador lleidatà també deliberava com el concepte de reflex, de mirall, es troba ja en el naixement de la pintura, al mite de Narcís i la seva versió més coneguda, la inclosa al poema narratiu La Metamorfosi d’Ovidi escrit probablement entre els anys 2 i 8 aC. En el reflex de Narcís sobre el llac hi trobem la imatge com a reproducció d’allò real, però al mateix temps hi ha implícit el concepte que aquesta imatge és quelcom molt fràgil: només que alguna cosa caigui a sobre es trenca. A la vegada conté un magma, un món interior, que remet també a Monet i al potent submón subjacent darrere de les obres del pintor impressionista francès. Conèixer els orígens per tenir clar què fem al present, què volem fer i per què. Aquesta consciència impregnada fins al moll dels seus pinzells i pintures és potser una de les claus per les quals en una conversa entre dos creadors a priori artísticament allunyats com poden semblar el Jové abstracte a l’estudi –que es mou amb comoditat cap a la figuració quan surt al carrer– i el Joaquín Ureña (Lleida, 1946) realista i figuratiu no s’enceti un encès debat a favor i en contra de l’abstracció i la figuració.

La controvèrsia ja la va provocar, voluntàriament o involuntària, Kandinsky fa 100 anys quan va introduir l’abstracció i encara no s’ha tancat. Tampoc ho va aconseguir Francesc Porta quan el 1958 va pronunciar una aferrissada defensa d’artistes com ara Lluís Trepat o Leandre Cristòfol al Cercle de Belles Artes de Lleida amb motiu de la clausura de l’exposició Ralentís de l’escultor d’Os de Balaguer, com va recordar el mateix Jové recentment.

Ara bé, al voltant d’una taula amb ganes d’escoltar-los i aprendre, ells centren el seu debat en la rellevància de l’origen, del procés, del treball i l’aura, però sobretot l’essència. La necessitat de pintar l’essencial. Aquests són sentint-los parlar alguns dels aspectes que més valoren dos pintors lleidatans com Jové i Ureña malgrat que resulti inevitable abordar la dicotomia abstracte/figuratiu. “Tot art és abstracte. Quan mires un arbre no li pots dibuixar totes les fulles, has de buscar un equivalent del llenguatge per expresar el que vols”, recorda Jové parafrasejant l’escultor Leandre Cristòfol. “Enmig de la realitat i nosaltres [els pintors] hi ha el llenguatge, i és precisament el llenguatge el que hem d’intentar entendre”, explica mentre assegura que en una obra abstracta s’hi entra a mirar-la “igual que en una de figurativa”. D’aquesta manera, estén la mà a Ureña quan assegura que “una de les coses més importants per entendre una obra és aprendre a mirar”. I és que en els dos casos trobem algú que plasma la realitat. Per una banda, aquell qui des de la realitat construeix un món ideal i, per l’altra, aquell que des del seu món ideal trasllada la construcció d’una realitat diferent.

En definitiva, una realitat que pot ser “interior o exterior”. “I les dues són importants”, rebla Jové. En contra del que potser es podria esperar d’un figuratiu, Ureña parla de pintar “colors més desitjats que reals”, convertint així un paisatge real en un d’imaginat. Això provoca que Jové admeti que “en el fons de molts expressionistes abstractes hi ha el paisatge, perquè per tradició resulta difícil de desprendre’s d’aquesta noció” malgrat que l’abstracció fos un corrent nascut per rebentar els cànons establerts fins aleshores.

Ara bé, si hi ha quelcom que defineix què és (o no) art i planeja durant tota la conversa és “l’aura”, és a dir, “el que l’esperit de l’artista és capaç de transmetre amb la seva obra” per citar una definició que recorda Walter Benjamin (Berlín 1892-Portbou, 1940) i això no té res a veure amb l’estil. Fins i tot la provocadora obra d’artistes com Joseph Beuys té aquella màgia que la converteix en una peça especial. “Ensenyar art amb una llebre morta, i tant que té aura!”, assegura convençut Jové. De cara al públic, la formació sempre resulta un bon aliat a l’hora de saber trobar aquella ànima intangible que diferencia un peça qualsevol d’una obra sublim, tot i que sigui quelcom molt subjectiu. Això, sí pel que fa als artistes, el procés és un element clau, vital, independentment de l’estil o el suport a l’hora de concebre una peça i no “una ocurrència”, com anomena Ureña als blufs o les boutades sense cap mena de treball o filosofia al darrere. En el seu cas li agrada narrar la seva vida, “no tinc el concepte de pintar un quadre”, i a cada peça hi arriba per motius diferents. “Puc explicar un estat d’ànim pintant”, i pensa, a vegades fins i tot ho escriu, per què ho vol pintar: “M’interessen unes llums, una simfonia de colors, un color dissonant”… Ara, això sí, en el fons de tot, sempre hi ha el mateix: la necessitat de pintar allò que per a ell és essencial. Un tret que va descobrir quan va començar a pintar reflexos. I és que el procés és essencial no només en la pintura; “en tot, també en la música, el jazz, per exemple, incorpora no un resultat, sinó una duració, una improvisació, un procés, una cosa que és irrepetible”, afegeix Jové. Per ell, que admet murri que de vegades els artistes treballen per fer enveja a alguns col·legues, “tot el procés et fa sentir molt viu, perquè et permet connectar”. Tot això independentment del suport perquè “l’important és que puguis explicar l’origen. És a dir, un vídeo de Bill Viola té el preu que té precisament perquè és seu i tot el que comporta al darrere”. Un fet aplicable també, en la seva opinió, a tots aquells que utilitzen les noves tecnologies, pintant per exemple, amb la paleta gràfica de l’iPad, com pot ser David Hockney, que fa impressions d’alta qualitat amb tintes pigmentades molt bones i formats molt grans. En el suport també, de fet més concretament en la necessitat de sortir de la tela, rau un dels orígens de l’art conceptual. “De la mateixa manera que l’arquitectura es va renovar a través dels materials, possiblement la pintura arriba a un límit que ja no pot créixer més; aleshores, ha de sortir de la tela”, raona Jové. I l’art conceptual guia la conversa a la necessitat d’entendre el discurs que hi ha al darrere i que vol transmetre. “Hi ha artistes amb més voluntat explicativa que altres, molts pensen que no tenen autoritat per decidir què ha de significar una obra per al públic, independentment del que vulgui dir per a l’autor”, segons Jové, reticent a creure que si una peça necessita un catàleg per ser entesa és que no ha complert la seva funció. “Una de les importàncies del segle XX és que l’obra creix com a obra oberta, no només en la pintura, també en altres disciplines, com la música contemporània, per exemple.”

No apareix pràcticament, es defuig potser, el mercat, l’art com a negoci, encara que tots dos admeten que està desapareixent, segurament arran de la crisi, el mercat de compradors d’autors de prestigi contrastat però a preus assequibles, lluny del que pot costar una peça d’artistes com ara Miquel Barceló per exemple. Aquest mercat –per cert, diuen que els catalans han copat les fires a Madrid– s’endevina força enfonsat a mesura que els grans galeristes espanyols han convertit l’art en un negoci per a grans fundacions, bancs i institucions.

En definitiva, parlar amb un aquarel·lista que ha superat el seu àmbit i les limitacions del format, buscant les transparències artificials i això l’ha fet especial, com és Ureña, i amb un artista de la talla de Jové que –malgrat que aparentment el preocupi menys la tècnica que al primer– amb un discurs molt honest i que mostra un rigor extraordinari en el color, tot remetent a la memòria cromàtica de la seva infantesa, recorda per què alguns dels millors testimonis i vestigis que tenim del nostre passat són precisament les obres d’art. L’art ens sacseja i ens ajuda a avançar com a societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.