Una mirada a la vida escènica lleidatana

Margarida Troguet i Taull
Gestora Cultural

Hàmlet: Que se’ls tracti bé, car són el compendi i la crònica breu del temps: després de la vostra mort us valdria més un mal epitafi, que una mala anomenada d’ells mentre visqueu
Polònius: Els tractaré, mon senyor, segons mereixen
Aprendre a ensenyar, ensenyar a aprendre

Pel que fa a la formació l’any 1981 neix a Lleida l’Aula Municipal de Teatre, una escola que ha mantingut viva al llarg dels anys la pedagogia escènica i que ara, l’any 2016 ja compta amb el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral (CFGS), una titulació atorgada per la Generalitat de Catalunya.

El meritoriatge fet en diverses companyies teatrals era, fins a l’arribada de l’Aula de Teatre, l’única possible “formació” escènica.

És significatiu aquest canvi de model en l’àmbit de la formació, i ho és no només per la formació, sinó que amb el temps ha esdevingut cabdal en l’àmbit de la producció i l’exhibició.

També el Seminari d’Escriptura i Dramatúrgia Escènica organitzat per la UdL ha convidat els darrers anys els creadors a compartir la seva experiència creativa en un format de xerrada conferència que també ha atansat mirades i llenguatges al coneixement i la formació escènica.

Un altre punt de referència ha estat InCursió Pro, a Juneda, uns workshops, uns cursos intensius d’arts escèniques que s’han celebrat en 6 edicions (2011-2015) al voltant de la primera setmana de juliol i que s’han especialitzat en la formació en l’àmbit de la investigació escènica i del procés creatiu. A aquest projecte se li ha sumat en els dos darrers anys InCursió Social, un projecte singular i experimental que incideix en els col·lectius vulnerables, persones de la 3a edat i discapacitats de les comarques de les Garrigues, de l’Urgell, del Pla d’Urgell…

Impulsat conjuntament per FiraTàrrega i la Universitat de Lleida neix el Postgrau de Creació en Arts de Carrer, una iniciativa pedagògica pionera en l’àmbit internacional i que té la finalitat de formar professionals de la creació a l’espai públic. Hem pogut comprovar com després d’aquesta formació alguns creadors han presentat les seves peces artístiques en el marc del mateix festival de Tàrrega o bé en altres programacions.

La formació, doncs, repercuteix de manera directa en la creació escènica obrint i ampliant la mirada de l’artista i facilitant l’intercanvi de codis i la creació de llenguatges.

Per ampliar aquesta oferta formativa ens convindria, ara, tenir un Grau Universitari en Arts Escèniques i Gestió d’Espectacles, aplicat i al servei dels professionals de la creació, la producció i la gestió escènica, escènica i també dels Teatres i Festivals.

Si ho pots imaginar ho pots fer

Sovint ens preguntem quin és l’ADN de la creació escènica de les Terres de Lleida i, per què hi ha tantes companyies que gaudeixen de reconeixement i prestigi.

La resposta segurament es imputable a la formació i a l’exhibició (Programació Cavall Fort, Fira de Titelles i Fira Tàrrega).

Des de mitjans dels anys 80 s’han anat creant companyies que han consolidat un sector molt viu i que excel·leix creativament. D’una banda totes les que creen espectacles per a públics familiars i de l’altra les companyies que treballen el teatre de carrer. S’ha creat marca, tant és així que l’Associació de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya, TTPCat, té la seva seu a Lleida, i 9 de les 39 companyies que formen aquesta associació són lleidatanes. Així mateix ha nascut Ponent Street, una plataforma creada per 3 companyies lleidatanes amb molta presència internacional i que busquen sostenibilitat i suport per les seves gires internacionals.

Parlem, doncs, d’una quinzena llarga de companyies, de Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Lleida o les Avellanes… que d’una banda sostenen infraestructures empresarials importants, i de l’altra exporten “productes artístics”, peces escèniques que situen Lleida en el mapa de la creació escènica de Catalunya i de l’estat espanyol. Sense anar més lluny aquest any hem gaudit a Fira Tàrrega de dues noves companyies lleidatanes que han cridat l’atenció de molts programadors nacionals i internacionals.

Els ambaixadors culturals de les Terres de Lleida són, ara per ara, els creadors d’aquestes companyies.

Ens manca, però, trobar presència i excel·lència en altres disciplines escènqiues; el teatre per a adults, la dansa, el circ… llenguatges escènics on no hem assolit cap tipus de rellevància.

Esperem que les noves companyies, les que han begut escènicament de programacions com l’Escorxadijous al Teatre Municipal de l’Escorxador, puguin obrir altres camins en la creació. De fet es comença a veure aquesta nova mirada artística en algunes de les companyies lleidatanes que en aquests darrers anys han participat en diversos festivals de Catalunya i de la resta de l’estat.

No podem oblidar, de cap manera, el teatre aficionat, el teatre comunitari. A la ciutat de Lleida la presència i continuïtat de la Mostra d’Arts Escèniques ha permès combinar la presència de companyies històriques amb recorreguts brillants i noves formacions que fan ja les primeres passes en aquest escenari. A totes les ciutats i pobles de les comarques de Lleida hi trobem companyies i grups de teatre que mantenen viva la vida escènica de la ciutat.

Convindria, també, trobar més suports; fer que les polítiques culturals municipals i les del govern fossin més esplèndides i més agosarades amb la recerca, la creació i la producció escènica. Invertir en cultura no és mai una despesa.
Posem-ho a l’aparador, que ho vegi tothom

Tornem a l’any 1981, al mes de setembre neix a Tàrrega el primer gran aparador. “Trifulques de teatre. Xim xim al carrer”, així es va dir la primera edició del que avui coneixem com FiraTàrrega. Aquest és l’aparador que dóna el tret de sortida a la Temporada escènica de Catalunya, l’aparador que situa Tàrrega i Lleida al mapa dels festivals més importants del sud d’Europa, el festival que dóna la mà també, a la creació escènica d’Amèrica del Sud. Una fira mercat, un festival i una festa que porta, durant quatre dies, a la ciutat de l’Urgell professionals d’arreu del món. Aquest any ha estat la 36a edició d’aquesta fira que ha deixat un nivell molt alt de propostes artístiques de qualitat.

Un aparador especialitzat és la Fira de Titelles de Lleida (1990), que cada mes de maig omple els carrers i places de Lleida amb artistes nacionals i internacionals. Hem pogut veure en aquests anys el creixent nombre de companyies dedicades a l’art dels titelles i a l’evolució de les tendències estètiques. És fàcil, també, veure com les companyies lleidatanes han adoptat els titelles i la manipulació d’objectes per a les seves creacions.

L’any 2008, a les Valls d’Àneu, a Esterri naixia Esbaiola’t, un festival de teatre al carrer per a tots els públics. Un festival que any rere any ha anat consolidant una programació i uns espectadors que omplen els carrers i places d’Esterri.
Darrerament els festivals han tingut una expansió significativa, molt pobles i ciutats creen esdeveniments singulars al voltant d’un àmbit cultural. Les arts escèniques i la música acostumen a ser-ne els protagonistes.

Hem parlat dels “moments extraordinaris”, dels festivals, i n’hem citat alguns, però hem de referenciar allò que té a veure amb la vida quotidiana, amb el dia a dia, amb les programacions regulars dels teatres i sales municipals públiques i privades. Em resistiré a parlar del concepte “programació estable”… hem d’entendre que totes les programacions tenen la voluntat de ser estables.

Podem considerar que cap a finals dels anys vuitanta i durant tots els anys noranta les ciutats de Lleida arrenquen amb programacions municipals de teatre i dansa, però és d’ençà de l’any 1997 que s’inaugura el Teatre Municipal de Balaguer que podem començar a parlar de nous equipaments escènics o d’equipaments escènics rehabilitats. Uns equipaments que avui el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) del govern de Catalunya té estandarditzats i categoritzats.

Si sumem la programació del Teatre de La Lira de Tremp, del Teatre de la Passió de Cervera, del Teatre Ateneu de Tàrrega, del Teatre l’Amistat de Mollerussa, del Teatre Foment de Juneda, del Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida, del Teatre de La Llotja de Lleida, i d’altres de freqüència d’exhibició més reduïda ens adonarem que encara no arribem als mínims que compleix qualsevol ciutat del sud de França per exemple, tampoc ho assolim quan comparem els pressupostos, els equips de gestió, els espectadors…

Hem d’anar més enllà de “calendaritzar” espectacles, hem de mirar cap a Europa, veure quines són les sinergies que creen els teatres públics amb els espectadors i els creadors. Com i per què es fa la mediació entre artista i ciutadania. Aquest ha de ser un dels eixos de les polítiques públiques.

Hem citat “aparadors públics” però no podem oblidar els agents i estructures privades que també operen en el camp de l’exhibició, Teatre Principal a Lleida, i sobretot aquestes estructures “noves” de gestió més col·laborativa com La Saleta a Lleida, o de gestió singular i particular com el Teatre de Cal Eril a Guissona.

Abans de fer mutis

La formació, la producció i l’exhibició escènica han de configurar a través de les seves pròpies idiosincràsies, creacions i activitats les polítiques culturals en l’àmbit escènic de les ciutats. Convé que la creació escènica marqui la tendència perquè la gestió de les polítiques culturals estigui al servei de les necessitats sector i a favor de la ciutadania.

Afavorir l’accés a la ciutadania a través de programes de pràctica escènica i de polítiques de preus avantatjosos, però també i sobretot, afavorir l’accés als creadors, a les tendències escèniques més innovadores, a les més experimentals… i fer-ho a través de programes de suport a la creació i de la creació de complicitats en xarxes, plataformes i projectes de formació, creació i difusió escènica.

Entenem que la nostra “marca”, el teatre fet a Lleida, rau en els creadors i les companyies, per això hem de fer l’impossible perquè siguin ells “el pal de paller” de les arts escèniques a les terres de Lleida.

Així doncs, que siguin els gestors/directors de festivals i els responsables de les programacions que busquin les complicitats amb els artistes, amb els creadors de proximitat per tal de trenar un teixit com a sector que es faci indispensable en la vida cultural de les ciutats.


Margarida Troguet i Taull
Nascuda a Senet, Alta Ribagorça. Ha estat durant molts anys directora del Teatre de l’Escorxador. Gaudeix d’un gran prestigi com a gestora cultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.