Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’

Anna Ballbona

Pagès Editors, 235 p.

Joyce i les gallines (finalista del I Premi Anagrama 2016)

Anagrama, 193 p.


JAUME PONT

L’òpera prima de Ballbona ha esdevingut un dels èxits de públic i crítica més destacats de la narrativa catalana d’aquest any

J oyce i les gallines és un viatge sense fi pels complexos viaranys identitaris de la protagonista, Dora, jove periodista d’informació municipal bregada en mil batalles, que es mou entre l’afirmació del seu origen camperol i la seva empremta intel·lectual. Tot el que ella fa i pensa té un cert aire de caiguda del cavall i de visió il·luminadora. Un camí cap a Damasc que aquí té les sotragades iniciàtiques majors en una avorridíssima crònica d’una cavalcada de Reis, la impossible lectura de L’ofici de viure de Cesare Pavese, els trajectes diaris amb el tren de rodalies que la protagonista fa entre el Vallès Oriental i Barcelona –amb les converses d’un grup de pacients psiquià- trics com a caixa de Pandora–, i, sobretot, un viatge a Dublín, homenatge a l’Ulisses de Joyce, que marca un abans i un després en la seva vida. I en l’endemig, entre viatge i viatge, emergeixen les omnipresents gallines, leitmotiv simbòlic, emoticones narratives o deus ex machina de la idea que filen de principi a fi la novel·la de Ballbona. Elles esdevindran les icones actives de la grafitera Dora, entestada a emular l’admirat mestre Banksy amb els seus missatges escampats pel benestant barri de Besllum.

Com les rates de Banksy, les gallines de Ballbona són veritables càrregues de profunditat estampades als murs de la nostra societat. Elles encarnen la metàfora mateixa de les ànimes desvalgudes, explotades i de la marginació; elles, alhora, coven la insubordinació, la iconoclàstia i la rebel·lia de la imaginació enfront de la banalitat de la nostra societat. Subvertir el rol al qual les té destinades el sistema es convertirà al llarg de la novel·la en el vertader repte d’aquesta jove periodista atacada per la febre de la solitud i una capacitat inesgotable d’anar a l’arrel més pregona de les coses. Des d’aquest tombant indagatori, tota la trama de la novel·la esdevé un seguit de performances, d’accions que freguen l’inversemblant, destinades a fer paleses les mentides morals que basteixen l’edifici social i el seu sistema de valors. I no cal dir que Ballbona, a l’ombra del seu personatge o de la veu narrativa, es mostra implacable amb el gregarisme orgànic d’institucions, certes actituds autocomplaents de la premsa –la crítica al periodisme de vol gallinaci és especialment esmolada– i les esferes culturals que fan del cofoisme el seu argument més preuat.

Em temo que Ballbona, com Dora, ho té molt clar: no hi ha una forma millor d’entendre una mica el món, de reconciliar-s’hi, que tenint sentit autocrític. Per això mateix, a Joyce i les gallines tot es mou al ritme de la paradoxa permanent entre centre i perifèria, dòxia i heterodòxia, raó i follia, realitat i ficció… I d’aquesta paradoxa surt la clau de volta de tot plegat: no serà el centre la veritable perifèria, i la perifèria la raó central, crítica, on comença la fuga d’etiquetes a què ens redueix el sistema? Som només replicants, talment un «ramat de moltons» sortint «d’un menjador, com a la pel·lícula de Buñuel» L’àngel exterminador? O dit amb paraules de la narradora: «Però qui és més estrafolari, el diagnosticat [mental] que parla sense embuts ni eufemismes o el que agafa una disfressa social solvent i passa per la voravia d’allò que és tolerat com a normal?»

L’òpera prima de Ballbona ha esdevingut un dels èxits de públic i crítica més destacats de la narrativa catalana d’aquest any. A Joyce i les gallines descobrirà el lector una autora prodigiosa en el maneig dels recursos expressius de la llengua, el trepidant ritme narratiu i la utilització dels diàlegs, sempre vivíssims. Si l’estilet de la seva ironia, reduïda ben sovint a l’humor de l’absurd, els recorda la intel·ligència verbal de Samuel Beckett, Franz Kafka o James Joyce, de ben segur que no s’equivoquen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.