Agrupación Señor Serrano, una trilogia contemporània

ORIOL MARTÍ SAMBOLA

Agrupación Señor Serrano és una companyia catalana d’arts escèniques ubicada en l’àmbit de la nova dramatúrgia que enguany ha celebrat el desè aniversari. Per molts anys a Agrupación Señor Serrano. Per molts també a la nova dramatúrgia catalana.

A propòsit de l’aniversari, el Teatre Lliure va programar a l’obertura d’aquesta temporada la trilogia que ha marcat el camí creatiu i escènic de la companyia en aquests últims deu anys.

BBBB / A house in Asia / Katastrophe són les tres obres que conformen una trilogia amb maquetes, càmeres de vídeo i projeccions en la vessant formal; la ironia, a voltes el sarcasme i la crítica social, en la vessant discursiva, i la perversió, decadència, hipercapitalisme i el context de guerra global, en la vessant temàtica. Tres contextos, tres mirades, tres llenguatges en una mateixa direcció: els límits de la civilització humana (on som?, d’on venim?, on anirem a parar?).

Un conjunt creatiu que ha gaudit de la millor crítica tant de públic com dels mitjans, que ha viatjat al Brasil, la Xina, Polònia, Xile, els EUA o l’Iran, i que, com a colofó, va rebre el 2015 el Lleó de Plata de la Biennal de Venè- cia. I per contra, malauradament, s’ha vist en comptades ocasions a les sales del nostre país (llegiu Catalunya o Espanya, en aquest cas, en el mateix sac). Val a dir, lleidatans, que les obres sí que s’han vist tant al Teatre de l’Escorxador de Lleida com a FiraTàrrega en els últims anys. No estamos tan mal…

‘Brickman Brando Bubble Boom’; compri ara, pagui demà

Aquest fals biopic escènic de Sir John Brickman parteix de la base de la vida d’aquest emprenedor, constructor i pare fundador del primer sistema hipotecari per progressar cap a una mirada crítica del model de construcció que hem viscut (patit) en els últims anys. Totxo, banca, gomina, maleta, hipoteca, Monopoly, costa valenciana, PAH i desnonaments. I el 3%.

Com en una novel·la de Rafael Chirbes, veiem l’auge i la decadència del negoci de viure sota un sostre. La crisi econòmica ha tingut efectes devastadors amb origen i destinació en el sistema immobiliari: construcció, hipoteca i desnonament, el sistema funciona així. I avui, l’Estat espanyol té dos milions de vivendes buides, tot un regal.

‘A house in Asia’; a la recerca de la balena blanca

Un western escènic, una reproducció de la casa de Bin Laden en el seu últim refugi al Pakistan on l’Oncle Sam busca la balena blanca més gran que ha existit mai, amb clara referència a Moby Dick (de qui Román Gubern deia que era una metàfora del mateix dimoni).

Una obra que explica, ja amb una certa perspectiva, com l’11 de setembre de 2001 va assentar les bases de la política internacional de les nacions occidentals. L’11 de setembre com a acte de bateig del segle xxi, un holaquè-tal que ha quedat gravat a les nostres retines i que ha generat una resposta amb força les conseqüències de la qual perdura encara avui. George Walker Bush Jr., o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres. La balena blanca estava contra nosaltres.

Un immens final tanca l’obra: Back for good, l’himne hortera de Take That a ritme de country, que amb aparen- ça inofensiva podria ben bé ser una dansa tribal iniciàtica de l’imperialisme republicà i armat.

‘Katastrophe’; una faula idiota

Segurament l’obra més completa de les tres –segons l’opinió de qui escriu–, i que va obrir la trilogia, està protagonitzada per centenars d’ossets de gominola que representen l’ésser humà des dels primers dies al paradís preciós i hostil pels efectes de la naturalesa fins a la vida contemporània, també preciosa i hostil, pels efectes, en aquest cas, de la condició humana.

Una faula no tan idiota, perquè en el fons s’hi exposa un gran dubte existencial que va a les arrels de la malesa humana: la indiferència de la naturalesa cap als humans justifica la indiferència dels humans cap als humans? En altres paraules, són el mateix Pompeia, Txernòbil i Auschwitz?

Una reflexió enginyosa, escènica, audiovisual i artesanal sobre les arrels de la violència humana. I també una comparativa d’aquesta violència amb la violència de la naturalesa. Una immersió en l’ètica humana en contrast amb la virulència amoral de la naturalesa.

Ocupa i preocupa que una trilogia com aquesta no s’hagi pogut veure amb normalitat a casa nostra mentre ha anat rebent reconeixements internacionals arreu on ha estat. Segurament, una suma de diversos factors podria explicar el tediós fenomen que ningú és profeta a la seva terra. L’estigma de la nova dramatúrgia, la falta de valentia de les programacions municipals davant dels nous formats, el conservadorisme de les programacions escèniques de les grans ciutats, la poca complicitat social amb el teatre polític, la baixa cultura de l’exhibició de paquets temàtics o trilogies escèniques explicarien (mai justificarien) que Agrupación Señor Serrano es conegui més arreu que aquí. Un repte (ja endèmic) de l’exhibició escènica del nostre país. Que no se’ns escapi el tren. Que no se’ns escapi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.