El patrimoni arquitectònic i l’arquitectura invisible

Melitó Camprubí i Puig

1. Tresors

En el conjunt del nostre patrimoni arquitectònic hi ha autèntics tresors. Només cal creure en el bon criteri de la UNESCO ( Vall de Boí, pintures rupestres) i, encara més, en el dels homes savis que ens han precedit: l’enyorat historiador Josep Pleyan de Porta i els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch per citar alguns precursors. A finals del segle XIX i principis del segle XX, aquests homenots van posar en valor una part important del patrimoni arquitectònic monumental català i, ben segur, que no haurien reeixit sense una bona motivació intel·lectual, la Renaixença, i una bona matèria primera, l’important llegat patrimonial del país. Puig i Cadafalch, un erudit en història de l’art, i Jeroni Martorell, deixeble seu, seran els impulsors del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments una eina indispensable per a la bona gestió d’aquest gran cabal patrimonial, d’aquests tresors. Als prohoms de la Mancomunitat sempre haurem d’agrair una idea lúcida: per conservar el patrimoni comú cal posar-lo en mans de persones preparades, convençudes del seu valor i disposar els recursos materials necessaris.

2. Recursos

Fa quaranta anys les demandes d’atenció als nostres edificis històrics es recolzaven en dos arguments: un, la defensa contra l’abandonament o la destrucció; l’altre, el retorn del gaudi d’aquests béns a la societat mitjan- çant operacions d’estudi arqueològic, artístic, històric i intervencions constructives de consolidació, restauració o rehabilitació. Aquests dos arguments es resumien en un: retornar el patrimoni a la societat. Un argument voluntariós, imprecís i abstracte. Aquest ambient social i cultural, forjat en les lluites contra el franquisme, es va organitzar en el SERPAC (1976) i va ser present en el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Els nous passos democràtics del Patrimoni Arquitectònic Català van anar però a les palpentes i, com va estudiar l’arquitecte Jaume Fresquet en la seva tesi doctoral de l’any 2000, les inversions de la Generalitat en restauració de Patrimoni Arquitectònic van marcar una tendència plana, o a la baixa, quan el que s’esperava era una clara tendència a l’alça i, encara ara, els pressupostos de l’autonomia catalana no han disposat recursos suficients per a la conservació regular, planificada i informada dels tresors de patrimoni arquitectònic. A aquesta escassetat econòmica s’hi ha afegit l’escassetat de recursos destinats a millorar el coneixement necessari per afrontar l’estudi, la conservació i la difusió dels tresors monumentals a nivell internacional com correspondria al llegat de Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell. L’aposta del desenvolupament turístic com a motor econòmic, ha sostingut una mínima percepció política de l’interès de la conservació i explotació del patrimoni monumental. Aquesta visió econòmica però té seqüeles com la cosificació dels elements patrimonials. És a dir, el procés que els presenta com a objectes, –coses– valuoses en si mateixes, segregades del medi que els va donar forma i desconnectades del relat d’una determinada cultura i una determinada societat. Si molts viatgers visiten aquestes coses “espectaculars” o “impressionants” i deixen alguns diners al territori, un determinat objectiu econòmic estarà assolit però el risc d’una nova desconnexió amb el medi i el relat social està servit.

3. Relats

El relat que proposava l’art romànic com a estil català de referència va arrelar, a meitat del segle XIX, perquè donava forma a l’imaginari cultural del renaixement d’un món combatiu, auster, elegant i religiós. Un món creat per comtes de l’imperi dels francs, dels homes lliures, que establerts en els vessants del sud del Pirineu van fundar, l’any 785 encara en vida de Carles el Magne, la catedral de la Seu d’Urgell. La necessitat de la cultura moderna de representar gràficament i mental els àmbits de domini, crearà –marcarà– una imatge física del territori comtal franc-català que, certament, és plena de romànic. Però, ben al contrari d’aquesta imatge delimitada, la fluïdesa de les relacions culturals i polítiques dels comtats catalans amb el sud –fins a Còrdova– i amb la matriu del nord carolingi, desmenteix la concepció limitada. Tot i això, el relat delimitat subsisteix en l’imaginari compartit i l’empobreix. Per fer front als riscos de la desconnexió social és necessari consolidar un nou relat col·lectiu sobre el patrimoni arquitectònic mitjançant: coneixement, actuacions, recursos i una vinculació de complicitat solvent, complexa i diversa amb una cultura social que ja no és ni combativa ni austera, ni elegant ni religiosa.

4. Actituds

En la construcció d’aquest nou relat els arquitectes restauradors i l’Arquitectura hi tenen coses a dir. Desitjo que tinguin coses a dir-hi i coneixement per aportar-hi. Perquè han quedat obsoletes determinades actituds arquitectò- niques que utilitzen el patrimoni monumental com un pretext en el qual sobreescriure, amb cal·ligrafies de la contemporaneïtat arquitectònica, una arquitectura aliena al ser i al saber del monument. Des del Document de Nara (UNESCO 1994) les tendències internacionals connecten amb el patrimoni arquitectònic des d’una actitud sostenible de reconeixement del valor patrimonial del saber històric i tècnic que contenen els béns i cerquen conservar i restaurar amb les tècniques i materials propis d’aquests edificis. Per afinitat, no per contraposició. L’Arquitectura del patrimoni arquitectònic serà l’Arquitectura de la Invisibilitat de l’arquitecte, una arquitectura d’una extrema exigència històrica, tècnica i artística. Una Arquitectura que naixerà de, i habitarà en, el relat social, artístic, històric i tècnic de cada edifici, de cada tresor.

_________________

Arquitecte Màster en Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local

Des del servei d’arquitectura de la Diputació de Lleida ha viscut de primera mà la relació entre l’administració pública i la gestió de patrimoni arquitectònic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.