La història d’aquell que sap totes les llengües

Joan-Lluís Lluís
El navegant
Proa, 350 p.

___

JAUME PONT
A cavall del gènere picaresc i de la novel.la d’aprenentatge, Joan-Lluís Lluís fila una història en defensa de la diversitat lingüística i l’anticolonialisme cultural

Què pot esperar-se d’un noiet fill del Perpinyà del Segon Imperi francés, a qui l’atzar ha otorgat el do meravellós de parlar totes les llengües del món? La resposta sembla òbvia: tan sols un futur bastit per l’admiració i la glòria… Però, paradoxalment, a l’Assiscle Xatot, anomenat amb el temps el Nuvolet, res no li sortirà com estava previst, i ben aviat el món, tan tossut com cruel, li farà obrir el ulls a cops de puny i fuetades del destí. Tot just encetada l’adolescència, a l’escola i al carrer l’Assiscle s’assabenta que les llengües –començant per la seva, el català–, lluny de l’idealisme igualitari derivat d’una pretesa neutralitat filològica, porten marcades en les seves entranyes les relacions socials de jerarquia i domini dels humans: “Així vaig saber que la meva llengua materna no semblava prou noble per entrar a l’escola” i “aviat vaig haver adquirit prou saviesa per ser capaç de classificar l’efecte que produïen”, entre mestres i conciutadans, “les meves quatre primeres llengües. Català: fàstic. Francès: adulació. Caló: menyspreu. Llatí: admiració”.

Aquesta, i no cap altra, és la porta que obre la vida del nostre protagonista a un viatge d’iniciació que el duu d’un lloc a l’altre sense trobar alè ni repòs. Com l’estranger permanent, com un estrany a casa seva, l’atzar el colpeja sense mesura en un viàtic que recala al París de la guerra francoprussiana i la revolta de la Comuna entre 1870 i 1872, l’arrossega per les presons de Versalles i acaba, amb la deportació, a la llunyana Nova Caledònia.

Com els personatges marcats socialment per una qualitat insòlita que els singularitza i els fa diferents, el protagonista d’El navegant és la pura encarnació de la solitud. Mor ric i respectat a l’illa de Nouméa, però sol i amb els ideals esbocinats. La seva figura fràgil, a mercè del vent que se l’endú, com si fos un globus aerostàtic o un vaixell a vela, ho és tot menys la d’un heroi cavalleresc impulsat pel desig.

Tot el contrari: com els antiherois en primera persona de la novel.la picaresca, gènere que penetra des de la primera pàgina El navegant –sense oblidar el deute incontestable amb la novel·la fantàstica, la d’aventures i en especial la d’aprenentatge–, l’Assiscle esdevindrà esclau de molts amos i joguina en mans dels vents (sociopolítics, culturals, econòmics, lingüístics…) del món tempestuós que l’envolta. Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) palesa, en aquest sentit, una actitud implacable, i com ha demostrat en tants textos de creació (la seva novel·la El dia de l’ós és inequívoca) i accions públiques (el Manifest revulsista nord-català, en col·laboració amb Pascal Comelade, poso per cas), la seva defensa del multilingüisme, d’una banda, i de l’altra la seva crítica al colonialisme cultural i lingüístic de l’Estat francès, planen a El navegant des de la primera frase.

Com hi plana el geni d’una llengua narrativa soscavada per la capacitat d’invenció, la marca de l’oralitat, el dinamisme i una empenta descriptiva curulla de matisos verbals. No hi ha cap dubte que Joan-Lluís Lluís té un dels millors actius en la força expressionista i plàstica del seu llenguatge. Les pàgines dedicades al periple del protagonista –esdevingut el contaire del poble canac, amb el nostre Patufet com a heroi triomfant en perpètua adaptació i transformació miticofolclòrica– són un prodigi imaginatiu digne d’un talent inqüestionable. Amb passa decidida, Joan-Lluís Lluís no para d’afermar la seva singularitat narrativa, ara, a recer d’El navegant, amb gran èxit de públic i crítica. Ell sap molt bé, com temo que el seu Assiscle ho descobreix al final de la seva vida, que, com deia Borges a El Aleph, “cualquier destino, por largo y complicado que sea, consta en realidad de un solo momento: el momento en que el hombre sabe para siempre quién es”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.