Editar amb vistes al Cadí

Marcel·lí Pascual Pascual
Edicions Salòria

_______________

Benvinguts a l’any 2017! Al món passen moltes coses i de vegades no en som prou conscients. La magnitud del procés de canvi tecnològic que es viu ens fa difícil entendre tot el que passa al nostre entorn. Per als editors el repte és constant i un dels primers elements que hem de tenir en compte és la globalització i la transformació tecnològica que, evidentment, afecta de ple el món del llibre, igual que afecta el món de la música, el món de la televisió o el món de l’agricultura.
Estem aquí i ara, ens agradi més o menys. En aquest context, editar al Pirineu fa uns anys tenia un sentit i avui aquest sentit ha canviat. Es pot editar des de la Seu d’Urgell igual que es pot fer des de Torrelameu o des de Barcelona. Quina diferència hi ha? En teoria, avui, poca. Es pot fer de tot a tot arreu. A la pràctica, però, el fet d’editar en un lloc o en un altre ajuda a establir uns lligams amb el territori i aquí és on el fet d’editar al Pirineu té condicionants que podem analitzar.
El primer element que condiciona el món editorial al Pirineu és la llunyania respecte a les principals estructures de govern del país. Això pot semblar una cosa banal però té la seva importància. Estar lluny de Barcelona, de Girona, de Lleida, de Tarragona, fa que estiguis lluny de les principals administracions i aquesta distància es tradueix sovint en resultats efectius. Ens agradi o no.
Aquest fet lliga amb el que explicava en un article a La Vanguardia digital (publicat el 9 de març) el director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, alertant del procés de debilitació de les estructures polítiques pirinenques que s’ha dut a terme durant els darrers anys. “Un procés generalitzat a Catalunya de recentralització política i estructural va fer que el Pirineu gradualment anés perdent múscul i instruments de gestió fins a quedar molt afeblit i sota mínims”, diu Abella. “Després d’aquest procés traumàtic, del qual no tinc gens clar que haguem sortit, crec que torna a ser el moment de reivindicar Pirineu i territori, tornar a posicionar-nos per tenir instruments que recolzin la gestió de proximitat i, per què no?, reivindicar sòlides estructures de govern al Pirineu que ens aportin una mirada més pròxima a les nostres necessitats. Instruments, amb recursos, planificació i continuïtat, que ens dotin d’eines de gestió transversals i eficaces que vagin més enllà.”
Però no ens podem quedar només aquí. El mateix Jordi Abella parla en el seu article que és en els moments de crisi i de canvi quan més falta fa que desenvolupem el treball cooperatiu i transversal, encara que sigui com a pura estratègia de supervivència. En definitiva, la supervivència de les poques i migrades editorials pirinenques passa, al meu entendre, per la cooperació entre nosaltres (un bon exemple n’és l’edició conjunta de la col·lecció Viatge Universal pel Pirineu entre l’Editorial Andorra i Edicions Salòria, però n’hi ha molts més).
La creació de l’Associació Llibre del Pirineu és un altre cas paradigmàtic de la recerca de ponts que uneixin els diferents actors que intervenen en el món del llibre, des dels lectors fins als escriptors i els editors, passant pels llibreters o els bibliotecaris: aquesta associació ha obert una finestra al món al sector del llibre pirinenc i gràcies a la voluntat col·lectiva de sumar hem pogut tenir presència, entre d’altres, a la Setmana del Llibre en Català, amb un estand propi gestionat per l’associació, conjuntament amb el Govern Andorra (la proximitat i el veïnatge amb Andorra és un altre element que té incidència en el nostre negociat i que mereix un altre article).
Però més enllà de la necessària cooperació entre els agents del territori i de lamentar-nos de la feblesa de les estructures polítiques pirinenques, estem obligats a aixecar la vista i mirar més enllà.
Generar l’interès dels lectors, apostar per històries atractives, editar amb qualitat, segueixen sent la millor garantia per a qualsevol editorial, ja estigui ubicada físicament a la Seu d’Urgell o a París. Cada cop es parla més de mercat i no de mercats. El mercat és el món. I avui, quan una persona de València vol un llibre toca la tecla del seu ordinador, el demana i el vol ja!!! Poc li importa al lector de València si al costat de l’oficina on s’ha fet el llibre hi ha una finestra amb vistes al Cadí o un bloc de pisos enganxat a la via de l’AVE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.