Vistes i visibilitats: el món literari lleidatà mirat des de Barcelona

Jordi Rourera
editor de la Magrana i RBA

_________

I vet aquí que et trobes ficat en el típic article camp de mines: com es veu el panorama literari lleidatà des de fora. Amb el detall que, com que ets de Lleida, n’hauries de saber alguna cosa més del que es pressuposa a l’editor barceloní comú, proverbialment girat d’esquena amb la mirada fita a l’Empordà. I és un camp de mines, perquè, malgrat tot, estàs abocat a la imprecisió, a la dada inútil, a la referència injusta. És que la llibreria tal (bum), que si aquella autora (bum), perquè en aquella crítica de (patapum xim pum).
Potser la qüestió no és tan senzilla com sembla. ¿Ja té sentit parlar d’un panorama literari diferenciat, en l’època de les xarxes socials i la immediatesa i on fins i tot la Renfe, si de l’AVE es tracta, permet arribar a l’hora? La diferència sempre ve de l’aïllament. A Mallorca, per exemple, aquest aïllament (literal) ha generat temes recurrents, relacions, mestratges i herències literàries. A l’altre extrem, Girona (i comarques) té continuïtat amb Barcelona: per proximitat, pels temes, per les xarxes dels autors i per la relació amb les llibreries. Lleida es troba en una estranya posició intermèdia: prou lluny per ser diferent, però no tant generar una personalitat tan marcada com la illenca.
En aquest sentit, què és ser literàriament lleidatà? No és el mateix narrar el Pallars que Balaguer. Si agafem Lleida en el sentit provincial, Pep Coll, Maria Barbal i Albert Villaró, per exemple, n’haurien format part. Però si mirem amb qui poden fer copes i tertúlia i generar complicitats –on han exercit l’escriptura–, l’un es va instal·lar a Lleida, l’altra a Barcelona i el tercer a Andorra. I encara podríem, ignorant AENA (que colla el Pirineu a l’estació), considerar-los només del Pallars i l’Alt Urgell i, per tant, d’una altra guerra, per més que el dialecte nord-occidental ens hi agermani.
No hi ha panorama literari sense pol d’atracció editorial: es veu Pagès des de Barcelona? Jo diria que no rep l’atenció que mereixeria per volum i qualitat de publicacions. O, dit a l’inrevés, a editorials molt menys rellevants (però barcelonines) se’ls dóna més espai als mitjans. També es veritat que aquesta manca de proporció passa entre editorials grans i petites. La premsa estima els davids editorials, davant dels presumptes goliats (que de vegades no ho són tant). Les altres editorials lleidatanes són pràcticament desconegudes.
No hem d’oblidar els premis. Encara que n’hi hagi massa, que el país dóna pel que dóna i la fórmula de premiar inèdits s’ha esgotat, per a una ciutat, els premis suposen un espai de visibilitat del món literari local: en els actes, els jurats, la premsa… En aquest sentit, els de Lleida –de l’ajuntament o l’IEI– tenen una projecció molt per sota del que pot esperar la ciutat. Només amb l’excepció del premi Josep Vallverdú d’assaig, de llarga trajectòria i prestigi.
Què se sap de Lleida? Se m’acut una aproximació més aviat impressionista: així d’entrada, l’horitzó habitual del món literari barceloní quan mira cap a l’oest és Montserrat. O a tot estirar, la benzinera del Bruc. Més enllà, la plana de boira ho tapa tot i, nen, tira cap a casa que fa fred. Se sap que hi belluga alguna cosa, però ens n’arriben notícies puntualment, només, i ben esmorteïdes.
El desconeixement que es té de Lleida, de fet, va més enllà del món literari. Es repeteixen contínuament quatre tòpics i mitja dotzena de fets històrics. Existeix una «matèria» lleidatana, en la narrativa? S’ha explicat a pleret l’èpica de les elèctriques del Pallars, les colònies del Llobregat, la glòria i condemna de Mequinensa, la podridura política valenciana, les Illes i el turisme, com es van fer la meitat de les catedrals de Catalunya, la guerra i la postguerra d’arreu i tot el que ha passat a Barcelona deu vegades. No sé si ningú ens ha explicat mai al món a través de la literatura. O ha aconseguit que se l’escoltessin. Tant que es parla de la gran novel·la sobre Barcelona… I la de Lleida, ja l’ha escrit algú, aquesta?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.