Caputxeta Vermella es menja el llop

Dolors Miquel
El guant de plàstic rosa.
Premi de poesia Ausiàs March de Gandia
Edicions 62, 69 pàg.

___________________

JAUME PONT

Una pedrada esquerrana al front de l’Autoritat

Ara fa catorze anys, a propòsit de Mos de gat, vaig escriure que en la poesia de Dolors Miquel tot es juga en nom de la impossibilitat de comunicació i de l’acarament rebel amb l’inescrutable. I ho segueixo pensant. Com segueixo pensant que una de les constants de la seva poesia consisteix a il·luminar, des de la contradicció, la continuïtat entre l’amor i la mort. La trajectòria de la poeta lleidatana n’ha donat proves sobrades: Llibre del homes (1998), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Missa pagesa (2006) o La flor invisible (2010), entre altres títols seus, quedaran com a referències obligades d’aquests supòsits i dels nous tombants que la poesia catalana ha encetat dels anys noranta ençà.

L’itinerari d’un llibre de poesia també pot ser, entre moltes altres coses i per dir-ho amb petja rimbaudiana, la memòria d’una temporada a l’infern. El de Dolors Miquel al seu darrer llibre, El guant de plàstic rosa, en dibuixa un, d’infern, poblat de davantals i guants de color rosa, de cuines i productes de neteja, d’abjeccions i estigmes seculars. Són les ferides autobiogràfiques d’una dona disposada a sacsejar les brides d’un món mascle que mira, actua, jutja i sentencia fins al servilisme i l’anorreament. En aquest descensus ad inferos que és vida, amor i mort alhora –“La Vida li va dir a la Mort que per què la necessitava per viure. / I la mort li va dir a la Vida que per què la necessitava per morir”–, la protagonista d’El guant de plàstic rosa, des de la condició de la seva feminitat, troba la imatge “real” de la seva vida i el motiu axial del llibre: el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera. O en altres paraules: descobreix la metàfora mateixa del poder en estat de descomposició.

Els poemes vénen així a copsar, a la manera d’instantànies fílmiques o representacions dramàtiques –el llibre té molt de poema-novel·la-teatre, d’història sentimental d’una dona al caire sempre de l’abisme–, els escenaris d’una memòria que passen sense remissió per una inqüestionable purgació catàrtica. Pel camí es filen el desamor, la maternitat oberta com un esvoranc, la família…

No és fàcil desempallegar-se dels fantasmes del passat; costa d’enterrar per sempre més els amors i els vestigis sentimentals del dolor. Del dolor i de l’abjecció: com a Repulsió, el film de Roman Polanski, amb la ferida interior de la protagonista podrint-se com un conill espellat o unes patates grillades escampant per tota la casa la seva ferum insuportable. Heus aquí la força fonamental del llibre de Miquel i, per extensió, de bona part de la seva poesia: la intensitat d’un imaginari, d’un llenguatge poètic, sense aturador –intens, desenfrenat fins a la neologia o l’absurd surreal– que, mes enllà de la ganyota física, ens descobreix els racons més amagats de la sentor de l’ànima. La seva violència no és altra cosa que l’epítom del terror psicològic que focalitza les obsessions, distorsionant-les escatalògicament fins a la descomposició i la podridura. A El guant de plàstic rosa només la mort, parca de totes les parques, senyoreja sobre el nostre destí i les relacions humanes.

Als amants d’aquella mirada simplificadora que redueix la poesia a la “purificació” més carrinclona i reaccionària del país —inquisidors de Pares i Mares Nostres—, no hi ha cap mena de dubte que el llibre de Dolors Miquel els deu haver semblat la materialització mateixa del “mal” (i no sols del mal ideològic, sinó també literari). Per sort ens queden veus com les de la poeta lleidatana per descobrir l’estat de putrefacció que s’amaga sota les aparences i el decòrum moral. Aferrat a l’antiidealisme més ferotge, El guant de plàstic rosa és una pedrada esquerrana al front de l’Autoritat i la Tradició Moral, de la Institució i del Sistema Patriarcal. Caputxeta Vermella es menja el llop. Per molts anys! 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.