Generació Roser

L’entorn modela les persones, com el poeta modela el ritme de les paraules, l’escultor les formes i l’il·lustrador els traços i els colors. Aquesta idea és la que ens ha portat a plantejar un exercici de memòria per recuperar el que ha estat un dels edificis més emblemàtics de Lleida i que ben aviat es convertirà en Parador Nacional, el Roser. Les seves estances i parets, per a molts un símbol de la resistència a la invasió borbònica a la Guerra dels Segadors, van esdevenir, a partir dels anys 80 del passat segle, en focus de la nova creació cultural a Lleida, del trencament amb un model cultural desfasat i que buscava noves formes de comunicar un canvi profund que vivia la societat, un vell amb cor d’adolescent, en paraules de Pere Pena. De la mà de l’Estudi General, amb la participació de l’Escola Municipal de Belles Arts, un edifici que va permetre, com defensa Francesc Gabarrell, teixir complicitats fins al punt que interconnectessin escriptors i poetes amb pintors, escultors, il·lustradors. No és gens habitual veure alumnes d’escultura fent la seva feina en un espai que anys abans havia estat una església, ni tampoc que un claustre fos punt de trobada de futurs pintors i poetes. Tots s’emmirallaven i de tots aprenien i s’influenciaven, fruit de reunir-se en un entorn que facilitava aquesta connexió, un marc comú que reunia artistes, ens diu Albert Bayona. Llegint els articles de tots tres, observem que coincideixen en la idea base sense haver-los dit res i és que de les sales del Roser va sorgir tota una generació de creadors que han influenciat i influenciaran nous creadors. Per entendre millor aquesta simbiosi entre pedres i art, mostrem un seguit d’imatges que ajudaran el lector a entendre el que volem transmetre, com exemplifica l’escena d’una capella convertida en biblioteca. Molts noms surten als articles d’aquest DIS i molts més hi tindrien cabuda i de ben segur que allò que van experimentar en aquest entorn privilegiat d’aprenentatge de finals del segle XX es convertirà, si no ho ha estat ja, en factor d’influència per a futurs creadors. Hem gosat batejar aquestes promocions com a generació Roser, desenes de mestres en les seves disciplines i que, un cop l’edifici esdevingui hostatge de luxe a Lleida, mai més podrà repetir-se, però sí recordar i defensar amb orgull.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.