La presència de l’EMBA al Roser

ALBERT BAYONA
ARTISTA

Des de 1984 l’EMBA organitzava un cicle d’exposicions d’art contemporani (CEAC) en col·laboració amb el Museu Morera, al Roser. La majoria dels artistes del cicle, eren referents de l’art contemporani català del moment, noms com Jaume Plensa, Chancho, Artur Aguilar, Àlex Nogué, Pep Duran, Francesca Llopis, Pere Noguera, Margarida Andreu, Opcions a cura de Glòria Picazo, o la col·lectiva 6 Pintors de Lleida, eren referent de renovació generacional, canalitzats en part per l’Escola. És per tant fàcil deduir que els mitjans vuitanta van ser anys d’efervescència artística a Lleida, juntament amb la creació de l’Escola de Belles Arts, l’any 1980, projecte elaborat per Antoni Llevot, Jesús Mauri i Ramon Gabriel, impulsat per Jaume Magre.Un altre dels projectes, que vam rebre l’Antoni Llevot i jo mateix, per part de Jaume Magre, va ser la creació d’un marc comú on poder reunir artistes i col·lectius joves de la ciutat amb alumnes de l’Escola per poder presentar les seves obres en totes les disciplines i formats artístics en una mostra anomenada Primera Entrega. El 1986 la mostra es va obrir al públic a les sales del Museu Morera previ desmuntatge de les col·leccions estables, cosa inusual i que va causar perplexitat per part de molts sectors que ho van veure com un atreviment, però que va gaudir de la confiança de la seva directora, l’Esperança Porta. La mostra va reunir més de 40 artistes i col·lectiu en una selecció prèvia; Eugènia Besora, Teresa Borràs, Manel Crosa, Miguel Ibarbia, Jordi Jové, Albert Minoves, Montse Ruiz, Montserrat Baraldés, Llorenç Martí, Teresa Valentí, Susana Xam-Mar, Agnès Banqué, Monti Mateu, Cazares, Carles Porta, Mònica Serentill, Antoni Codera o Matilde Mayoral, van ser alguns dels participants, juntament amb el col·lectiu Garage Universal, projecte impulsat per Jesús Navarro i Jesús Fernández, que es presentava com una alternativa real al buit existent de la nostra ciutat, que formàvem un equip de 25 persones encarregats de transformar els accessos i escales del Roser amb la col·laboració de Carles Porta. El muntatge era un homenatge als dibuixos del Coyote i el Correcaminos, una sèrie de dibuixos animats; el centre d’atenció era el personatge del Coyote, marcat per la impossibilitat permanent d’assolir l’objectiu, convertint el Morera en una improvisada festa fins a la matinada.

Posteriorment les Entregues es van anar nodrint de nous artistes; Coloma Graells, Gómez Sandoval, Liliana Miret, Albert Quintana, Marta Cañadell, Carme Molet, Jordi Vilarrubla Xut, Gregorio Iglesias, Joan Pere Massana, Mayte Vilafranca, Olga Olivera, Enriqueta Vendrell, Laura Cirera, Anselm Ros, Antoni Benavente, Sáinz de la Mata, Estanislao, Serrat Pons o Teresa Nogués, aquesta última alumna de l’escola, amb una trajectòria interessant com demostren les diverses intervencions que va fer per Catalunya, com la de Terreny fèrtil, a Hospitalet l’any 88, o Victòria + Derrota, 1997 al Roser.

Després d’incorporar-me a l’escola, on l’Albert Coma Estadella havia realitzat un taller, vaig conèixer la Marta Pallarès, que dirigia una interessant revista d’art que es feia allí, amb el nom de Làtex, al costat d’un equip de redacció i col·laboradors que realitzaven articles i entrevistes a artistes actuals com l’Àngel Jové o Ben Vautier Ben, amb un aire nou i fresc. Mentrestant, el cicle d’exposicions continuava realitzant-se a la planta baixa del Roser. Carlos Pazos, Carles Amill, Antoni Abad, Joan Foncuberta o la Biennal 0 van ser alguns dels que hi van exposar. L’escola també va establir intercanvis i col·laboracions, amb el Centre de Développement Culturel de Foix, on es va presentar l’exposició Testimoni d’una nova generació d’artistes (Abad, Bayona, J. Jové, Mauri, Minoves, Tejedor), amb la Chapelle Saint Jackes, amb el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la Hugh Sare de Dublin o el Museu d’Art Modern de Tolosa, i fruit de la col·laboració, entre altres artistes, de Joan Duran i Victor Gray es van realitzar intercanvis. També juntament amb altres centres d’art de Catalunya, es va crear una xarxa per col·laborar i produir projectes d’art, compartint criteris i recursos, juntament amb debats i intervencions d’artistes i curadors, com Pep Agut o Carles Guerra. L’escola també va intervenir en l’organització de les Escultures al Carrer. Tonet Amorós, Jaume Plensa o Benet Rossell van ser alguns dels artistes que van realitzar els seus projectes a la ciutat, juntament amb una sèrie de murals, com el de la plaça Amics de Lleida dirigit per Jordi Jové. Tanmateix va organitzar l’homenatge Tot recordant l’Albert Coma Estadella, al Roser i la sala de Joventut Republicana, a cura de Francesc Miralles.

L’any 1995 l’Antoni Llevot s’incorpora com a regidor de Cultura, deixant-me al càrrec de la direcció de l’escola i la programació de la sala del Roser, amb propostes com la d’Eugènia Balcells Traspassar els límits; Anónimo, de Montse Soto; Aparences, d’Eulàlia Valldosera; o Campos de Fútbol, de Bleda i Rosa, comissariada per Sebastià Petit. Mentrestant, un altre nou espai expositiu s’incorporava a l’escola, el de la plaça de Sant Joan. Amb exposicions com Index reobrim l’objectiu original de la Primera Entrega, destinat als més joves. Tanmateix, un projecte d’animació, Cinemagic 96 (posteriorment Animac), es fa realitat, elaborat per dos alumnes, Joan Pena i Jordi Alfonso. Aquest últim va dur a terme treballs que reflexionaven sobre la degradació urbana i social del Centre Històric i que va exposar al Roser.

L’escola, durant aquest període de temps fins a l’any 2000, en què vaig deixar la direcció i es va incorporar la Marta Pallarès al capdavant, es va nodrint d’alumnat, alguns dels quals es van reagrupar com a cooperativa de treball, com el cas d’ACME, que realitzava les tasques de muntatge de les exposicions, i altres es van consolidar com a professionals o artistes.

L’any 2008, l’EMBA deixa la seu del Roser per traslladar-se temporalment a la Caparrella i instal·lar-se poc després al nou edifici del carrer la Palma, canviant la seva denominació pel de l’EAM, Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.