Elogi de la lentitud

JOSEP GRAU
periodista, crític musical

Le mal se fait sans effort, naturellement, par fatalité; le bien est toujours le produït d’un art. Aquesta frase de Baudelaire explica per què són importants l’ofici, l’artesania, la lentitud. L’autor de Les flors del mal rastreja els poemes en la carronya, la brutícia, els prostíbuls, els borratxos. Al seu costat, els poetes que se les donen de moderns per fer poesia dels McDonald’s fan el ridícul, per dir-ho amb suavitat. Baudelaire crea bellesa a partir de la lletjor i diu coses revolucionàries en termes de modernitat literària, però el més determinant de Les flors del mal és que ho fa des del respecte més estricte a algunes de les grans formes de la tradició poètica, incloent la rima i les estrofes, amb una particular incidència en el sonet. És un provocador, no un cínic. A diferència dels avantguardistes, creu en el pecat perquè sap que el mal no té valor. Es fa naturalment. Per fatalitat. El bé vol esforç, temps, lentitud. És el producte d’un art. Tres segles abans, Shakespeare va viure una mateixa fascinació pel mal i pel treball ben fet. Va elevar a la categoria d’art la construcció de vincles emocionals amb personatges malvats. Ricard III ja ens adverteix en el seu monòleg inicial de la naturalesa obscura que mou la seva intenció de guanyar el tron utilitzant tots els recursos, inclosos els legals. S’ha dit que Shakespeare avui escriuria guions per a Els Soprano, però seria més correcte dir que Els Soprano no existirien sense Shakespeare. El Bard d’Avon és el menys anglès dels poetes anglesos perquè Anglaterra és la pàtria de la compostura i Shakespeare venera l’excés. La seva obra fa un pas de gegant respecte a Homer perquè a l’amor, la mort, el viatge, la família, la gelosia, la passió, el desig, el sexe, l’ambició i el pas del temps hi afegeix l’effort. Artesanal i moral. Els millors poetes no ens conten la seva vida. Ens conten la nostra. Shakespeare n’ha estat un dels més grans. No només pels sonets, sinó per la poesia que recorre els seus drames. Els creadors tenen els mateixos perills que els actors: no veiem els personatges, els veiem a ells. Els que són realment grans, els que ens conten la nostra vida i no la seva, s’amaguen darrere dels drames. Els nostres sentiments no tenen valor per als altres si no incorporen la lucidesa de la tradició. Això fan Shakespeare i Baudelaire amb ofici, artesania i temps. Amb lentitud.
Machado deia: despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas. Tot el que portem dit serveix per a la música, evidentment. En aquest art, el temps és doblement important perquè li deu el seu caràcter emotiu. Probablement en cap altra manifestació artística són tan evidents els vincles profundíssims –umbilicals, secrets– amb la mort. La música és un instant que sempre mor. Reneix, però sempre mor. Surt del silenci i arriba al silenci. Emotiva constatació de la inevitable finitud. El so neix, creix i desapareix. Exactament igual que la vida. Per això emociona. El poder commovedor de la música el va descobrir Monteverdi quan va crear l’òpera a partir d’un llenguatge monòdic horitzontal que trencava amb la verticalitat polifònica estàtica. Monteverdi compassava la música en el temps. Això feia emocionant el seu art. Perquè naixia, i creixia, i moria, i tornava a néixer. La miraculosa resurrecció del so converteix el temps en una de les formes d’anomenar l’eternitat, la qual cosa, a part de commoure, consola. Tot això vol ofici i artesania i lentitud, però la lentitud també pot matar la música. Ho van fer durant anys les interpretacions romàntiques de la música renaixentista i barroca, amb uns vivaldis que tenien ritardandos propis de mahlers. També va matar la música l’altre extrem: la pressa de grups historicistes que acabaven les obres sense emfasitzar els finals, com si als intèrprets els hagués agafat un atac de cor. Els músics savis d’avui emocionen perquè no tenen pressa, deixen respirar la frase, treuen la música a passejar. Commouen perquè saben arribar tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.