És… o no

Carles Diaz i Perera
periodista
Licenciat en periodisme amb postgrau de premsa digital, actualment és cap de secció del diari SEGRE i responsable de segre.com

_____________________________

William Faulkner, premi Nobel de Literatura el 1949, va fer carrera amb les històries de les seves vivències l’Europa de la I Guerra Mundial. Passejava amb vestit militar de rang, condecorat, i no dubtava a explicar com l’havien ferit a la Gran Guerra. Però la realitat és que mai va entrar en batalla ni es va allistar. Era massa baix per a l’exèrcit dels EUA i quan va viure al Canadà va descartar ser militar. Tot era inventat, la seva biografia era falsa, però la seva prosa és real. És un bon exemple de la simbiosi que troben en la nostra societat entre realitat i mentida i de fet, ell mateix, potser per justificar-se, defensava que en literatura, la finalitat justifica els mitjans. Continua llegint “És… o no”

‘Trampalull’

L’art ha volgut, des del Renaixement –i potser abans–, jugar amb els sentits de l’espectador; enganyar-lo, provocar la confusió, establir un dilema entre la realitat i la ficció. De vegades ha volgut enganyar l’ull de l’espectador amb jocs de mimetisme i ha donat peu al trompe-l’oeil o trampantojo i altres ha volgut desvetllar allò que de fals hi ha en la societat tot mostrant la crua realitat que rau a sota d’aquest aparent benestar. Continua llegint “‘Trampalull’”

LEO 450-770*

JORDI V. POU

FOTÒGRAF
Fotògraf de premsa, de reportatge, industrial i d’estudi, treballa també en el camp artístic amb treballs a festivals com PhotoEspaña o la Primavera Fotogràfica

____________

És un error força comú confondre el fotògraf amb un operador de càmera. Assolir una bona imatge, que impacti i que transmeti algun tipus d’emoció, ni que sigui tan sols estètica, no depèn de cap paràmetre tècnic, sinó de molts més factors que no hauríem d’oblidar. Hi ha tota una llarga llista de decisions que, malgrat que puguin semblar instantànies, requereixen una capacitat força més enllà de la merament tècnica. Continua llegint “LEO 450-770*”

Falsificador o apropiacionista?

Josep Miquel Garcia
CRÍTIC D’ART

Ara mateix resulta impensable acceptar com a autèntica una obra d’un gran artista del segle XX sense un certificat emès per les persones o entitats que ostenten els seus drets morals. Cap casa de subhasta o museu accepta una obra de Picasso, Miró o Dalí sense el document respectiu que així ho acrediti de la Picasso Administration, la Successió Miró o la Fundació Gala-Salvador Dalí. Rere aquestes entitats hi ha no només els hereus, sinó estudiosos que han analitzat cada dibuix, cada pintura o escultura. Continua llegint “Falsificador o apropiacionista?”

Todo es mentira

JUAN FERRER
CRÍTIC DE CINEMA

Hace años era habitual observar en los créditos de una película la frase “cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia”, que nos prevenía que en el cine todo es ficción, y así, alejarse de posibles pleitos por actuar de espejo sobre las personas, y sobre sus actos. Como sucedía en Ciudadano Kane, producida, escrita, dirigida y protagonizada por Orson Welles en 1941, donde la figura del magnate de la prensa americana William Randolph Hearts planeaba a lo largo de todo el film, por lo que este prohibió toda mención a la película en sus periódicos, e iniciando así la cacería de todas las copias posibles. Hearts, enfermo de poder, temía más a la verdad que a la mentira. De por sí, suya fue la frase “yo pondré la guerra”, aprovechando la tensión entre España y Estados Unidos en Cuba a causa del hundimiento del Maine, y empujando al presidente William McKinley a través de una intensa campaña periodística a declarar la guerra, y lograr de este modo un mayor tiraje de sus diarios Examiner y Morning Journal. Welles puso a Hearts en el ojo del huracán, como hizo tres años antes aterrando a la población con la emisión radiofónica de La guerra de los mundos, narrando una invasión alienígena que provocó el pánico general, activando todas las alarmas en Nueva York por el ficticio ataque marciano con gases, colapsando aquella ciudad y a sus atemorizados habitantes. Aquella fue una ingeniosa y gran mentira que marcó un referente sobre poder de los medios de comunicación. Continua llegint “Todo es mentira”

La passió segons Maria-Mercè Marçal

Lluïsa Julià
Maria-Mercè Marçal. Una vida
Galàxia Gutemberg, 596 pàg.

____________________

JAUME PONT
Una biografia tan documentada com viva i sensible en l’anàlisi de la memòria dels fets públics i privats de l’escriptora lleidatana

L’aparició imminent de Maria-Mercè Marçal. Una vida, la biografia de l’escriptora lleidatana, era ens els darrers anys un secret a veus. La contrastada trajectòria de l’autora, Lluïsa Julià, pels complexos viaranys de la biografia, els estudis de gènere i la crítica literària –amb incursions en l’obra de Maria-Àngels Anglada, Maria-Antònia Salvà o Felícia Fuster–, invitava a pensar el millor. Molt més encara, si tenim en compte l’estreta col·laboració que, des de l’amistat, Julià va establir en vida amb Maria-Mercè Marçal, de la qual quedarien petjades tan valuoses com Cartografies del desig (1998) o Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), i, un cop desapareguda la nostra poeta, la publicació, l’any 2000, de les edicions de Raó del cos i l’antologia Contraban de llum. Sense cap mena de dubte, l’espera ha valgut la pena. Continua llegint “La passió segons Maria-Mercè Marçal”

Un heterodoxo ante el océano del mundo

Carlos Edmundo de Ory
Cuentos sin hadas
Edición de José Manuel García Gil
Cátedra (Letras Hispànicas), 367 pàg.

________________

LORENZO PLANA
Esta edición que reúne y estudia los cuentos de Carlos Edmundo de Ory demuestra la relevancia de su faceta menos conocida y, sin embargo, magistral, inclasificable

Esta es la ocasión de poder apreciar lo que representa el género del cuento en un escritor poliédrico, de personalidad ecléctica y refractaria, un raro en definitiva, como a él mismo le gustaba aceptar. Y se llega a comprender qué representaba para él la libertad: cara y cruz en el aire, ventaja del solitario, afincarse en un castillo tan bien asentado que ante su visión casi solo cabe afirmar: “Hemos llegado”. Es exhaustivo José Manuel García Gil en su magnífico estudio introductorio, tan rico en claves. Continua llegint “Un heterodoxo ante el océano del mundo”

Alquímia poètica

Josep M. Sala-Valldaura
Concert d’esferes. Antologia (1975-2016)
Pagès, 200 pàg.

_____________________________

ENRIC FALGUERA
Un llibre exemplar, didàctic, catàrtic, que és pura embriaguesa de l’esperit i dels sentits

Concert d’esferes és un desig com s’afirma a “Non serviam”, una declaració d’amor. D’amor a l’ofici de poeta, a la poesia, a una literatura que dialoga amb la realitat més immediata, quotidiana, i la transcendeix, l’eleva a reflexió vital, sense cap altre objectiu que la pròpia reflexió, que dotar de sentit la pròpia existència individual i, de retruc, col·lectiva. Cadascú aportant la seva visió, el seu sentit, la seva interpretació, el seu missatge. No en va Sala-Valldaura inaugura l’autoantologia amb una poètica. La paraula crea la realitat? O com afirma Paul Valéry: el poema és un fragment perfectament executat d’un edifici existent? Tant se val: la poesia qüestiona la realitat, al marge de si la crea o no. Continua llegint “Alquímia poètica”