Alquímia poètica

Josep M. Sala-Valldaura
Concert d’esferes. Antologia (1975-2016)
Pagès, 200 pàg.

_____________________________

ENRIC FALGUERA
Un llibre exemplar, didàctic, catàrtic, que és pura embriaguesa de l’esperit i dels sentits

Concert d’esferes és un desig com s’afirma a “Non serviam”, una declaració d’amor. D’amor a l’ofici de poeta, a la poesia, a una literatura que dialoga amb la realitat més immediata, quotidiana, i la transcendeix, l’eleva a reflexió vital, sense cap altre objectiu que la pròpia reflexió, que dotar de sentit la pròpia existència individual i, de retruc, col·lectiva. Cadascú aportant la seva visió, el seu sentit, la seva interpretació, el seu missatge. No en va Sala-Valldaura inaugura l’autoantologia amb una poètica. La paraula crea la realitat? O com afirma Paul Valéry: el poema és un fragment perfectament executat d’un edifici existent? Tant se val: la poesia qüestiona la realitat, al marge de si la crea o no.

I partim d’una realitat fosca on el poeta no s’estalvia la crítica, la reflexió social. Poemes que fan evident que l’individu viu en la tenebra, sotmès a les inclemències vitals, que resta a la intempèrie, despullat davant un món hostil ple de fam i terror, desolació i estranyesa, i por. Una indigència, una “Intempèrie”, com el poema homònim, que ens recorda la poesia de Vinyoli, a la recerca de fragments de realitat, de cercles o esferes –com la que dóna nom al títol del llibre– que ens protegeixin dels embats del viure.

Concert d’esferes és una antologia que manté una sorprenent unitat. A desgrat de la combinació de gèneres o dels jocs fonètics, el poemari s’amalgama, a través d’una profunda, totalitzadora reflexió sobre el fet poètic i l’ofici de poeta, que dóna coherència i sentit al conjunt. Es tracta de poesia metaliterària que reflexiona sobre l’acte poètic, no en aquest mateix sinó com a torsimany del nostre món. El desig d’entendre la nostra realitat converteix el poeta en un demiürg a la recerca d’una mística de la paraula.

Sala-Valldaura parteix de la idea d’un univers animat on les coses, inertes en aparença, tenen un llenguatge, on les formes visibles són els símbols d’una realitat invisible. La paraula poètica ordena la natura seguint unes regles que semblen postular l’existència de relacions, de correspondències baudelairianes, que només el poeta pot percebre i que ens fan mirar cap a un infinit. Una mena d’embriaguesa, en definitiva, de l’esperit i dels sentits. Com un impuls catàrtic a la recerca del foc, de l’aigua primitives, de la paraula primera, de l’origen i final, de l’esdevenir heraclitià.

El poeta fa possible així la poesia que, al seu torn, crea realitats, desfà i perfà conjurs. Una poesia que és feta de fonemes, paraules, síl·labes que diuen la màgia del món, que tradueixen els misteris de l’univers; poesia, doncs, que és llibertat a la recerca de la veritat absoluta, o almenys de diverses veritats, les veritats profundes i autèntiques de les coses. Des d’aquest tombant, descobrim un seguit de veritats que reflexionen sobre el succeir temporal i la por a la mort, que repassen la tradició literària i busquen l’amor com a motor i antídot.

Concert d’esferes esdevé un llibre únic, exemplar, didàctic, catàrtic, que ens enfronta al mirall de les nostres vides, de les nostres consciències. Al nostre ser individual i col·lectiu, al jo i a l’alteritat, i ens ensenya com és d’apassionant viure, malgrat els riscos i perills que comporta l’existència, a desgrat de la por, de la intempèrie, del pas del temps. Perquè la vida és literatura i la literatura és vida. El cercle, l’esfera, es tanca per avançar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.