Franquisme cultural i control polític de la mà de l’Instituto de Estudios Ilerdenses

Antonieta Jarne
HISTORIADORA
Professora d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida; és autora de diverses obres sobre el franquisme a Lleida

____________________________

Uno de los factores de subversión, cuya reaparición se debe evitar decididamente, ha sido el catalanismo político, y aún, para simplificar la denominación, diremos el catalanismo a secas. (…)”
Amb aquesta nitidesa s’expressava l’historiador i exlligaire Fernando Valls Taberner en l’article La falsa ruta publicat a La Vanguardia el 15 de febrer de 1939. La burgesia, que havia tingut el catalanisme com una eina de regeneració política dins l’àmbit del conservadorisme social, no només hi renunciava sinó que, a més, el considerava còmplice dels “excessos” revolucionaris. Des d’aquest paradigma, doncs, la reconstrucció moral anhelada per les classes benestants no podia ser una altra que la que vingués dels vencedors, dels quals la burgesia autòctona formava part inherent. Continua llegint “Franquisme cultural i control polític de la mà de l’Instituto de Estudios Ilerdenses”

75 anys de l’IEI

Al complir-se setanta-cinc anys de la fundació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs val la pena fer un cop d’ull cap al passat i valorar acuradament la vida d’una de les institucions culturals més influents, més ben dotades pressupostàriament, i més polèmiques, de les comarques lleidatanes: aquella que ara es coneix com a Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Va ser l’IEI en els seus orígens un instrument per a la descatalanització de la província de Lleida. Continua llegint “75 anys de l’IEI”

Algunes notes sobre com es va refundar l’IEI

MIQUEL PUEYO
Director de l’IEI entre 1986-1988

______________________

Per invitació de SEGRE faré memòria del període en què vaig tenir l’oportunitat de dirigir la reforma de l’IEI (del 29 d’octubre de 1986 a l’1 de juliol de 1988), després d’haver estat nomenat pel president Ramon Vilalta, i fins que vaig presentar la meua renúncia al president Ramon Companys. Per situar aquella etapa, recordem que el Ple de la Diputació va aprovar el 28 de gener de 1986 la creació de la Fundació Públic “Institut d’Estudis Ilerdencs”, que integrava béns, serveis, drets i col·leccions de l’”Instituto de Estudios Ilerdenses”, ens constituït el 16 de març de 1942 i integrat dins la xarxa de petits virregnats culturals d’àmbit provincial creada pel franquisme. Continua llegint “Algunes notes sobre com es va refundar l’IEI”

A cavall entre el projecte cultural i la subvenció

Joan J. Busqueta Riu
Professor de la Universitat de Lleida. Exdirector de l’IEI (desembre del 2006 – setembre del 2009)

________________________

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha obert, darrerament, de la mà de la seva directora Montserrat Macià, i de manera ben encertada, un procés de reflexió sobre quin és el paper que ha de jugar aquesta institució en un futur a mitjà i llarg termini. L’Institut ha passat per diferents etapes al llarg d’aquests primers setanta-cinc anys d’existència, amb el tombant important que suposà el canvi d’estatuts i la renovació impulsada a partir del canvi democràtic de finals dels 70 del segle passat, això sense oblidar una nova redacció estatutària, l’any 1997, que, alhora, significà la constitució de l’Institut en Fundació Pública, organisme autònom de la Diputació de Lleida. Continua llegint “A cavall entre el projecte cultural i la subvenció”

García Lorca, al fondo de las dudas

LORENZO PLANA

Luis García Montero
Un lector llamado Federico García Lorca
Taurus, 252 pg.

Brillante estudio sobre Lorca como lector, mostrando diáfanamente su trayectoria.

A pesar del pesimismo que embarga a Luis García Montero al respecto del futuro del libro y del acto lector en general, el entusiasmo con que se ha enfrentado al proceso de enriquecimiento cultural de Federico García Lorca resulta encomiable, un viaje que se comparte con placer y que nos transmite hasta qué punto no se comprendió el inmenso caudal intelectual que albergó el genio de Fuente Vaqueros. El mito del poeta salvaje queda por completo rebatido. García Lorca nació en un entorno favorable a su vocación artística. Entre otras razones, por el aliento que recibió de sus progenitores, quienes apoyaron siempre la pasión de Federico por la música y la escritura. Su padre, un labrador rico, le pidió que cursara una carrera universitaria, y Lorca estudió derecho, sin prestar atención a otra cosa que a su destino como creador. Continua llegint “García Lorca, al fondo de las dudas”

Com elles

JAUME PONT

Mireia Vidal-Conte
Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX
Pròleg de Marc Romera. Epíleg d’Odile Arqué
Lleonard Muntaner, 332 pàg.

Una magnífica antologia que recull algunes de les veus més intenses de la poesia del segle XX

Heus aquí una antologia de poesia escrita per dones que escapa als signes de les convencions més canòniques. Per començar, aspecte gens balder, la tria és tan valenta com poc condescendent amb aquella escriptura que la poeta Mireia Vidal-Conte, la seva autora, anomena “l’onada reivindicativa —sovint empallegosa, injusta i a vegades molt pesada— pel fet —només— de ser dones”. O dit en paraules de Virginia Woolf a Una cambra pròpia: “L’error més gruixut que pot cometre qualsevol persona que es proposi escriure és pensar en el seu sexe.” Continua llegint “Com elles”

Qui encengui la metxa

Jaume Barrull Castellví
narrador
@jbarrullc

__________________________

El Toni s’atura davant les escales que pugen al turó del Castell amb el combinat a la mà, el got de plàstic que l’hi ha donat el guarda jurat de la Boîte en fer-lo fora, acompanyant-lo amb una mà a l’esquena i una mirada que no amagava la pena que sentia per un home que, passats els quaranta, surt sol i arrossega els peus. Busca per les butxaques, troba el paquet, s’encén una cigarreta per agafar forces i un rere l’altre puja tots els graons fins a la porta dels Lleons. Quina hora és? Els repartidors que fan les rutes de muntanya ja fa molta estona que han carregat els fardells de diaris de la rotativa d’Alcoletge. Si pogués, si fos allà, aprofitaria un descuit per enfilar-s’hi, per amagar-se entre els munts de paper calent i relligat i fugiria d’aquesta ciutat que ara li sembla una gran estafa. I quan el conductor parés al primer poble i obrís la furgoneta per llençar els primers diaris contra les reixes del primer quiosc, ell li saltaria a sobre, l’amenaçaria i li robaria la furgoneta. Fugiria a l’exili sense tancar les portes, deixant caure mortes totes les notícies d’avui a les cunetes. El temps les enterraria en l’oblit, aquest país està acostumat a mirar a una altra banda i llençar-hi terra perquè els cadàvers no facin pudor i ell, avui, nota el pes d’aquesta misèria. Sóc un farsant, es diu el Toni a si mateix, gairebé mastegant les paraules, com puc dir a ningú que treballo de periodista? Continua llegint “Qui encengui la metxa”

Artesanía y pureza

MARISA TORRES BADIA

José de la Colina
Yo también soy Sherezade
Menos Cuarto Ediciones, 2016, 150 pg.

Entre la reescritura culturalista, la ironía y la mirada crítica

José de la Colina (Santander, 1934), periodista cultural, traductor, ensayista, y uno de los muchos vestigios del doloroso exilio español en México, país donde reside, se ha forjado como creador una inigualable obra literaria que goza de gran reconocimiento en Latinoamérica, muy en especial en el cultivo del microrrelato. Miembro de la segunda generación del exilio republicano —niño pues de la Guerra Incivil, como él ha llamado aquella herida permanente de nuestra historia—, ha compartido amistad y convicciones con Luis Buñuel, Juan José Arreola y Octavio Paz. Continua llegint “Artesanía y pureza”