La Revolució

EDITORIAL

Octubre és, des de fa cent anys, el mes de la Revolució. La Revolució d’Octubre, tot i que, segons el calendari occidental, va ser al novembre. No havia estat la primera revolta protagonitzada per les classes treballadores —pel proletariat, en expressió marxista—, ja que el precedent va ser la Comuna de París del 1874, però sí que va ser la primera que va concloure amb la victòria dels revoltats. La victòria dels soviets, liderats per una força política minoritària però molt radical, ha inspirat gairebé cent anys de lluita política, fins a la caiguda del mur de Berlín. El comunisme va triomfar, malgrat les previsions de Karl Marx, en un país que tot just sortia del feudalisme i es va saltar algunes de les fases previstes pel materialisme històric. Des d’aquesta perspectiva, hauria tingut més sentit una victòria dels espartaquistes a la República de Weimar (Alemanya), però la història és capritxosa i va ser la Rússia tsarista, implicada en una guerra contra Alemanya i en ple procés de democratització. El model revolucionari soviètic ha inspirat molts altres moviments de revolta política arreu. A Catalunya, a Lleida, el cop d’Estat del general Franco va desfermar un moviment revolucionari inspirat en gran manera en l’exemple soviètic. Els sindicats van mobilitzar els treballadors mitjançant una vaga general i els partits marxistes, juntament amb les organitzacions polítiques anarquistes, van encapçalar un moviment ple de bones intencions, d’alliberament de les classes populars, de repartiment dels béns de producció, però, alhora, farcit d’excessos arbitraris, de violència gratuïta, de manca de seguretat jurídica i de revenja de la pitjor mena. Hi ha molta literatura de tot tipus al voltant de la Revolució Russa i moltes reedicions amb motiu d’aquest centenari. En aquest suplement, hem volgut explicar, mitjançant la veu de diversos especialistes, la influència que la Revolució va tenir en els partits lleidatans i la fascinació que va causar en alguns polítics destacats, com ara Joaquín Maurín o l’escriptor i polític balaguerí Josep Carner-Ribalta, del qual l’historiador Ramon Breu ha trobat uns poemes de clara inspiració revolucionària i que són un homenatge a l’obra dels revolucionaris, que Carner-Ribalta va tenir l’ocasió de conèixer gràcies a un viatge que va fer amb el qui seria president de la Generalitat, Francesc Macià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.