De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència

JAUME PONT

Josep Borrell
Aigua, ànima. Pròleg d’Eduard Batlle
Pagès Editors, 123 p.

Una profunda reflexió moral sobre el temps i l’amor

__________________________________________

Deia Fernando Pessoa que «la vida no concorda amb ella mateixa perquè mor. La paradoxa és la fórmula típica de la Naturalesa. Per això tota la veritat té una forma paradoxal». El Josep Borrell del seu darrer lliurament poètic, Aigua, ànima, de segur que subscriu aquestes paraules. Perquè tot en aquest llibre fa camí al ritme de la respiració de la naturalesa i, essencialment, de la realitat de l’aigua feta símbol, arkhé, principi i logos de la vida. Tot es compassa en la matèria líquida: vida i mort, alegria i dolor, infància i vellesa.
El llibre, amb un pròleg excel·lent d’Eduard Batlle, no amaga la seva fília presocràtica. Borrell entén, com Heràclit, que som fills de la discordança i la concordança, i que els contraris, en el seu esdevenir —fluència d’aigües i foc viu de l’ànima alhora—, no fan res més que aproximar-se i distanciar-se en un moviment sense fi. A partir d’aquest canemàs, el poeta fila el que per a mi és el seu millor llibre, des de la reconeixença que la seva trajectòria poètica fins a Aigua, ànima —Un adulat desig (1986), Rambla de tardor (1991), Tir al blanc (1992), Molinet de vent (1996), Sine cupiditate (2002), Ombra de roure (2006) i La mitja vida (2012)— és d’una coherència exemplar. O, millor encara, d’una coherència integral, a l’esguard de mestratges prou reconeixibles —Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli…— i de l’eix essencial de la seva poètica: la reflexió sobre el temps i l’amor, la complexa mecànica dels sentiments i la reflexió moral.
Dividit en dues parts que aprofundeixen, respectivament, en el temps de la infància i en el de la vellesa, Aigua, ànima projecta una idea constant d’unitat i de totalitat presidida per un implacable pensament circular de retorn a les fonts de l’origen. D’aquesta manera, amb l’aigua com a leitmotiv, molts dels poemes s’assemblen a imatges detingudes, suspeses en el temps, talment la inscripció d’un instant en l’arbre de la memòria: «El món és a la riba dels rierols, / la vida entre les canyes, les velles metes / embullades a l’ham del present mòrbid.»
Des d’aquest tombant s’articula l’eix fonamental del llibre: el correlat, com diria W. Blake, entre l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència, entre els records de l’edat feliç i un present solcat per la solitud o les ferides del temps. La mirada del poeta, vetejada pel sensualisme, no amaga en cap moment el seu deix filopagà. L’aigua, al pas de sentiments, emocions i pensaments diversos, i en totes les seves manifestacions domèstiques o bé naturals —rius, séquies, pluja, canals, bassals, aiguamolls…—, apareix en tot moment com a símbol de transformació i paradoxa constant entre la vida i la mort. Al temps de la edat de la innocència, amb l’esclat eroticosexual, corporal o instintiu, i la realitat de l’experiència, abocada estoicament a la mirada crepuscular, meditativa i filosoficomoral del Borrell d’avui, els separa un llarg camí. El mateix camí que separa l’esclat primaveral del déu Dionís i la malenconia de Saturn, l’etern devorador dels seus fills.
Borrell afegeix al seu doll expressiu, ric i ple de matisos, una indiscutible habilitat a l’hora de fer parlar el quotidià, els objectes del món camperol i, fins i tot, el misteri d’un món rural avui extingit. Aquí ho demostra un cop més. Ultra això, Aigua, ànima degota la memòria de tota una generació, la de l’autor, que va mudar la pell de Folch i Torres per la de Camus, Sartre, Dylan i Led Zeppelin. I atresora també, qualitat essencial en els bons poetes, una transparent i màgica raó de ser: la de saber transformar el curs del temps i les aigües d’una vida —a cops d’amor i desamor— en el foc de la poesia. Parmènides, l’eleata, el filador d’instants que vol donar sentit i repòs a l’etern esdevenir, s’ha banyat al riu d’Heràclit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.