La Revolució Russa a Catalunya

Manel López Esteve
professor d’història de la UdL

______________________

El 27 de desembre de 1917, Solidaridad Obrera, l’òrgan de premsa de la CNT, publicava un article sobre la Revolució Russa signat pel grup anarquista Los Sin Nombre. L’article feia una defensa aferrissada de la revolució que s’havia produït a Rússia tot just dos mesos abans. Es tractava, per als anarquistes, de seguir «ese gran revulsivo que nos traen las auras moscovitas. Nosotros, como anarquistas y como proletarios, invitamos al pueblo esclavo español a que se dignifique y liberte en una acción viril como la de nuestros hermanos los proletarios rusos». Des dels primers dies de novembre, havien aparegut al periòdic de la CNT tot un seguit de notícies, moltes vegades confuses, sobre l’anomenada revolució dels maximalistes que els obrers organitzats, els soviets i els bolxevics havien fet triomfar a Rússia. El seguiment d’allò succeït a Rússia per part de la premsa obrera i de la principal organització del moviment obrer a Catalunya, l’anarcosindicalista CNT, certificava la importància de l’impacte que la revolució dels soviets havia tingut arreu d’Europa i també, com no podia ser d’una altra manera, a Catalunya.
La Revolució Russa s’havia produït enmig de la Primera Guerra Mundial. Aquella guerra entre «pirates imperialistes», com l’havia qualificat Lenin, havia significat l’ensulsiada d’un dels grans estats imperials d’Europa, la Rússia tsarista, i, per primer cop, un conglomerat d’obrers, i també de camperols, havia assolit el poder de l’Estat organitzant-se en soviets —uns consells populars de fàbrica, barri, ciutat— i en l’acció decidida i el programa dels bolxevics. La transcendència del que havia succeït a Rússia ràpidament seria copsada arreu del món. En bona manera, la revolució dels soviets es convertiria en un dels esdeveniments fundacionals del segle xx, que marcaria l’evolució social i política mundial fins a la darrera dècada del segle. A Catalunya, la Revolució Russa produí un impacte que afectà el conjunt dels sectors socials i polítics. En primer lloc, la revolució dels maximalistes, com serien anomenats els bolxevics, va activar encara més l’entusiasme revolucionari entre les files del moviment obrer. La particularitat del cas català fou que l’adhesió i el reconeixement envers la Revolució Russa venia d’un moviment obrer organitzat, de manera majoritària, en un sindicat com la CNT, que era anarcosindicalista. És a dir, els obrers anarquistes i anarcosindicalistes van mostrar entusiasme envers la revolució dels soviets i els bolxevics per una qüestió ben senzilla: es tractava d’una revolució obrera que havia ensorrat una tirania i que començava a edificar una nova forma de poder obrer. Fins i tot la CNT va adherir-se, de manera provisional, a la Tercera Internacional, el desembre de 1919, tot i que, uns anys després, faria marxa enrere en aquesta decisió. En segon lloc, la Revolució Russa va generar, per contra, una animadversió i un rebuig frontal entre la dreta social i política i també entre aquella esquerra liberal que anava des del republicanisme catalanista fins al republicanisme anticlerical i federalista. Per a la dreta social i política, la Revolució Russa fou un autèntic anatema, des del primer moment. Fos des de les pàgines de La Vanguardia o des del periòdic de la Lliga Regionalista, la Revolució fou absolutament blasmada com un virus que havia guanyat terreny per l’acció dels obrers i els soldats i que calia eradicar de totes totes. El que preocupava, sobretot, era que, en un moment de crisi del sistema de la Restauració com el que s’havia viscut l’estiu del 1917, no es pogués produir a Catalunya i a Espanya res semblant al que s’havia produït a Rússia l’octubre del 1917. Per la seva banda, el món del republicanisme, des del periòdic El Diluvio fins a Antoni Rovira i Virgili, va mostra també, inicialment, el seu rebuig a la Revolució. Les primeres impressions sobre la Revolució d’un home com Rovira i Virgili a les pàgines de La Publicidad mostraven de manera clara l’animadversió d’allò succeït a Rússia. Ideològicament, la Revolució Russa, seguint les paraules de Rovira, era un contuberni entre anarquisme i socialisme i, en clau de política internacional, es considerava els bolxevics uns germanòfils a sou d’Alemanya en contra dels interessos dels aliats, que, d’altra banda, recollien el suport de bona part del republicanisme català.
Tot el que succeiria després de l’octubre del 1917 a Rússia —la pau amb Alemanya, la independència de Finlàndia i la qüestió nacional, la guerra civil, el comunisme de guerra, la constitució de l’URSS, etc.—faria variar les posicions dels diversos sectors socials i polítics catalans respecte del país dels soviets. En tot cas, l’impacte de la Revolució sobre la realitat catalana seria durador en el terreny polític, intel·lectual, social i, de forma particular, en els debats sobre la qüestió nacional, especialment fins al 1939, quan la Catalunya republicana seria derrotada per unes forces feixistes que el 1941 farien seva la sentència «Rusia es culpable» anant a combatre al costat de l’Alemanya nazi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.