El consol d’una filosofia vital

LORENZO PLANA

“El mestre americà duu a terme la culminació de la complexa trajectòria d’una Europa que arriba, a la fi, a l’explosió existencial de l’Amèrica dels somnis”

Paul Auster
4 3 2 1
Traducció al català: Albert Nolla Cabellos
Traducció al castellà: Benito Gómez Ibáñez
Edicions 62, 896 p. / Seix Barral, 957 p. /

______________________

en la crisis de sus ideales es como para el niño el fin de su adolescencia: el absoluto se ha roto en pedazos y el alma queda ante la desesperación o el nihilismo. Quizá por eso mismo el fin de una civilización es más sentido por los jóvenes, que no quieren resignarse nunca al derrumbe de lo absoluto, y por los artistas, que son los únicos que entre los adultos se parecen a los adolescentes”. A 4 3 2 1, la monumental novel.la que Paul Auster ens ha regalat quasi com un vademècum de tot el que ha descobert del seu ofici, descobrim la fascinant relació entre un adolescent que pretén convertir-se en artista i l’Amèrica mítica que, d’alguna manera, tots covem en el nostre imaginari col.lectiu: la dels grans miracles, la del self-made man, la de Hollywood i, per què no dir-ho, la dels restaurants barats. L’espurna de la vida… En aquesta novel.la coral-introspectiva —els avatars d’Archie Ferguson, jueu de tercera generació—, el fil de la narració va canviant de forma atzarosa, tot resulta arbitrari. Hom no sols no es amo de la seva naixença, sinó del seu propi dia a dia: surem en un mar de màgia. L’escriptor ha aconseguit reinventar en lletra majúscula el gènere (encara ara!), provocant en el lector el vertigen d’intuir que l’enclavament on conflueixen la poesia, la filosofía i la novel.la, retratant-nos, despullant-nos i protegint-nos, pot oferir-nos la garantia de que el present segueix essent nostre. El prodigiós magma resultant deixa bocabadat per la seva humanitat lacerant, però victoriosa.
Tractem de rebobinar la ruta d’Auster com a escriptor. Qui coneixi la poesia del nostre autor abans de dedicar-se a la novel.la, els seus poemes àrids, talment esperits de la paraula d’Ungaretti o les escultures de Giacometti, deutors de Nietzsche o Cioran, quinta essència d’una manera de fer i de pensar europea, barrinarà sobre el posible xoc entre un camí iniciat sota la rigorosa benedicció de Baudelaire, Kafka o Benjamin i aquesta visió globalitzada del món —del món concebut com una gran festa— que ens proposa la seva obra novel.lística. Auster es va adonar que la seva Amèrica podia exemplificar una sortida al jeroglífic de la cultura europea. Potser va percebre que, per tal de contar-ho tot, havia de realizar un gir de cent-vuitanta graus i plantar-se fora del nihilisme. El seu talent immens com a prosista ha provocat que diverses generacions hagin comprès el triomf de la seva cosmovisió. Ell va optar per una prosa diàfana. Kafka o Beckett sols n’eren l’essència. Quan la seva poesia va arribar al límit, va prendre un rumb de narrador lúcid, creador d’una Amèrica esquizofrènica però bellíssima.
A l’abric de les paraules de Sabato, no em queda cap dubte que, en aquesta obra de síntesi, Auster ha encarregat a un sensibilíssim protagonista mostrar-nos com podem recompondre l’absolut trencat en mil bocins. El retrat que fa de la nostra societat i d’una ànima a l’aguait —mirall de l’adolescència i la joventut del protagonista de 4 3 2 1— només podía tancar de debò el cercle filosòfic en les mans autèntiques d’un gegant de la paraula. La tendresa d’aquest gran novel.lista ha esquivat el Gran No-Res. Qui sap si Paul Auster és molt més a prop d’haver arribat a casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.