Sense límits

La mostra del Quim Vilamajó, jove artista targarí amb síndrome de Down, titulada I’m Able (sóc capaç), ens ha permès reflexionar en aquest número sobre les altres capacitats i la creació artística. Històricament hem vist la figura del creador, de l’artista, de l’escriptor com un ésser dotat de poders superiors a la mitjana de la gent i el món de la creació l’hem imaginat tancat, prohibit, per a tots aquells que no tinguessin les característiques de formació, capacitació i talent que sempre hem atribuït a un cert arquetip humà. Una mirada atenta cap a la història ens permetria desmentir aquest mite de la “normalitat” i de la creació artística reservada només a ésser superiors. La diversitat ha estat amagada com un estigma, apartada de la mirada de la gent; les persones amb discapacitats intel·lectuals o amb malalties mentals, i també amb limitacions físiques, han estat suprimides de l’imaginari col·lectiu, sotmesos a un estàndar de normalitat establert a partir de la ideologia patriarcal dominant, segons la qual fins i tot la dona no ha pogut tradicionalment formar part d’aquest imaginari. La lluita de la dona pel seu reconeixement i per la igualtat, la reivindicació de la diversitat en un món que posa en dubte els rols tradicionals; la nova mirada sobre l’art –gràcies especialment a revolucionaris com Marcel Duchamp– que identifica l’artista no com algú superdotat sino com algú sensible i amb desig creador; tot plegat ha posat la creació artística a l’abast de qualsevol persona interessada en la producció d’una obra d’art. Només cal voler ser artista i crear quelcom que interessi la gent, que emocioni des de diferents vessants creatives. Això és el que podem veure, fins al 3 de desembre, a la salaq gòtica de l’IEI; la feina del jove creador Quim Vilamajó, la seva reflexió, la seva mirada sensible cap a l’entorn i la seva aportació a la emoció dels altres. Hem volgut afegir la mirada cap a l’obra d’una creadora tan important, i tan reconeguda mundialment, com l’artista gallega Angela de la Cruz, que va exposar a la Panera de Lleida, per entendre com una discapacitat, una aparent limitació física o intel·lectual no ha de ser l’impediment per a la creació artística. Al contrari, quantes vegades serveix per aportar una mirada diversa, trencadora i revolucionària cap al món que ens envolta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.