Contra els pollastres d’engreix

JAUME PONT
“Renunciar als sabers humanístics significa renunciar a l’exercici de la crítica i a la recerca de la pròpia llibertat”

Nuccio Ordine
Clàssics per a la vida
Traducció de Jordi Bayod
Quaderns Crema, 172 p.

_____________________

En lloc de formar pollastres d’engreix criats en el conformisme més miserable, caldria formar joves capaços de traduir el seu saber en un constant exercici crític”. Qui hagi llegit La utilitat de l’inútil. Manifest (2015), de N. Ordine, assaig que reivindica la defensa de les ciències humanes dins l’era tecnològica, ja sap de què va la cosa. Llibres així no s’obliden mai: marquen per sempre més, com ara aquest Clàssics per a la vida, la consciència del lector.
En aquesta nova singladura, Ordine ens proposa una reflexió crítica sobre la lectura dels clàssics, tan sovint obliterats, trepitjats o manipulats pels plans d’estudi o els currículums escolars i universitaris. Mig centenar de brevíssimes lectures crítiques adoben el camí, des de L’Odissea d’Homer a Les ciutats invisibles d’Italo Calvino, tot passant per Plató, Plaute, Cervantes, Shakespeare, John Donne o Flaubert… Una mirada, la del professor Italia, que mes ella de què i qui es llegeix aposta, sobretot, per destapar les vergonyes al com es llegeixen els clàssics en el si institucional de la nostra societat, amb l’adotzenament de l’ensenyança i del professorat, els paranys de l’era digital a l’escola o el tòtem del pensament utilitarista en el punt de mira.

Les pàgines introductòries, de títol prou significatiu (“Si no salvem els clàssics i l’escola, els clàssics i l’escola no podran salvar-nos”), valen, al meu parer, per un manifest de lectura obligada a les nostres aules: “La missió principal d’un bon professor hauria de ser reconduir l’escola i la universitat a la seva funció essencial: no la de produir fornades de diplomats i graduats, sinó la de formar ciutadans lliures, cultes, capaços de raonar de manera crítica i independent”. Homenatge a les obres clàssiques de la literatura i del pensament, “en un moment difícil per a la seva existència”, l’assaig d’Ordine és tot un monument erigit contra la indiferència i les fórmules de manual, un crit a favor, doncs, de l’estímul de la curiositat, de la passió encesa com a eina de coneixement: “Els clàssics, en efecte, ens ajuden a viure perquè tenen molt a dir-nos sobre l’art de viure i sobre la manera de resistir a la dictadura de l’utilitarisme i del benefici”. Enfront de l’ensenyament ràpid, descontextualitzat, dirigit a la professionalització i les lleis del mercat –unes lleis on la dependència mecanicista de l’instrument tecnològic ha substituït el principi mare, insubstituïble, del pensament crític– l’ideari humanístic d’Ordine ens proposa una educació, una lectura de la vida, en definitiva, basada en els temps llargs i lents. D’ací la importància dels bons docents: “La bona escola no la fan ni les tablets a cada pupitre, ni la pissarra connectada a internet, ni el director del centre a l’estil gerent. La bona escola la fan els bons docents”.

Els clàssics demanen que siguin llegits bé, i això passa per saber distingir l’escola d’un mercat. La construcció d’una consciència civil, que al cap i a la fi és el que proposa Ordine, comença en una experiència eticoestètica, en la bellesa capaç de “modificar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta”. Els diners no ho compren tot. Només cal escoltar l’inefable Mr. Trump per adonar-nos-en. Invertir en la lectura dels clàssics, “en ensenyament i cultura, significa educar els joves en el respecte a la justícia, en la solidaritat humana, en la tolerància, en el rebuig de la corrupció, en la democràcia […]. Renunciar als sabers humanístics significa renunciar a l’exercici de la crítica i a la recerca de la pròpia llibertat”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.