Ser far de les terres de Ponent

Cèlia del Diego
Directora del Centre d’Art La Panera

Quan es compleix un any de l’arribada de Cèlia del Diego al capdavant del Centre d’Art la Panera de Lleida, es presenta el projecte Javelina, un catàleg per a la promoció de l’art contemporani local

__________

a fa un any que vaig arribar a la Panera amb el repte de continuar aquest projecte amb el segell de qualitat que el caracteritza i alhora possibilitar una articulació més decidida entre allò local i allò global que contribueixi a actualitzar-lo i a adaptar-se a les necessitats d’un centre d’art del segle XXI. Ara sembla doncs un bon moment per mirar enrere i analitzar tot allò que ha passat al llarg del primer any i també per marcar-nos nous objectius per als que han de venir.
Una de les puntes de llança de l’aposta rau en l’interès per enfortir les interaccions amb l’entramat d’agents i institucions existents al territori, així com fomentar la porositat i la permeabilitat dels processos de producció del centre per tal d’afavorir un marc de creixement del context sociocultural lleidatà i facilitar espais d’intercanvi a partir dels interessos divergents que travessen l’àmbit local, amb la finalitat última de potenciar encara més la vinculació entre aquests, les propostes del centre i l’escena artística global.
En aquest sentit, i pel que fa a les relacions del centre amb les institucions artístiques del context, aquest any que acabem de tancar s’ha iniciat una estreta col·laboració amb el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, amb què s’han organitzat unes jornades de reflexió al voltant del col·leccionisme públic i del que suposa el treball conjunt per configurar una col·lecció d’art per a la ciutat i, amb motiu de la celebració del centenari de la fundació del museu i en el marc de l’exposició individual d’Enric Farrés Duran al centre, s’ha coproduït un projecte entre el museu, el centre i la Fundació Sorigué. Per la seva banda, la fundació va obrir les portes del Projecte Planta als Amics de la Panera el mateix dia que aquests també visitaven altres projectes de la província com l’Espai Mayoral d’Art a Verdú i la Fundació Marguerida de Montferrato a Balaguer. A més a més, aquest 2017 s’han renovat les relacions amb el Centre d’Art i Natura de Farrera –a través d’una convocatòria pública per a dues residències amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca– i amb l’Embarrat Festival de Creació Contemporània de Tàrrega –mitjançant la recuperació d’un segon premi amb dotació econòmica que s’atorga entre els artistes participants a l’esdeveniment.
Finalment, i gràcies a la complicitat del Museu de Lleida, el Museu de l’Aigua i el Teatre Municipal de l’Escorxador, la desena edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol s’ha expandit cap a altres espais de la ciutat com ara l’Església de Sant Martí, el Dipòsit del Pla de l’Aigua o la sala 2 del teatre.
Més enllà de les aliances entre institucions culturals, des de la pràctica artística es construeixen cada vegada més espais de relació amb altres àmbits que en principi són aliens a la creació contemporània, però que faciliten la producció de projectes heterogenis que desborden el fet artístic, faciliten espais d’aprenentatge basats en la transversalitat i posen en relació la creació artística amb disciplines com l’educació, l’àmbit social, la salut o l’entorn urbà. Durant aquest darrer any s’han refermat alguns projectes en els quals el servei educatiu de La Panera fa anys que treballa com ara Encaixa’t. Caixes d’artista que viatgen a l’escola, finançat per la Fundación Banco Santander, que té l’objectiu de produir, conjuntament amb les escoles bressol del territori, propostes educatives per a infants d’entre zero i tres anys; els múltiples projectes compartits amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida; o les concorregudes jornades d’Educació 0-6 coorganitzades amb l’Ajuntament d’Albatàrrec. Pel que fa a l’àmbit social, s’ha donat continuïtat a la Saleta de la Panera, un projecte que posa en contacte els alumnes de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol i els usuaris del menjador social de l’Àrea de Benestar Social amb alguns artistes convidats per la Panera. En la darrera de les propostes realitzades el passat mes de desembre, l’artista Jordi Mitjà els va proposar intervenir sobre llibres de vell i portar a terme noves creacions que seran exposades el proper mes d’abril al claustre de la Biblioteca Pública de Lleida.
A més a més, aquest any s’ha aconseguit finançament econòmic per a dos projectes més que també cerquen la transversalitat entre disciplines: Radiació +++, una proposta finançada per la Fundació Daniel i Nina Carasso que permetrà la residència de nou artistes a la Unitat de Radioterapia Oncològica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova al llarg dels propers tres anys per tal que desenvolupin intervencions artístiques en relació amb l’espai, els pacients o el personal de la unitat; i Art, espai públic i inclusió, un projecte de l’arquitecta Izaskun Chinchilla, l’Associació Rehabilitació del Minusvàlid (Aremi) de Lleida i la Panera, seleccionat a la convocatòria Art for Change de La Caixa, gràcies al qual es construiran jocs infantils inclusius en un parc públic de la ciutat que estimulin la mobilitat de nens amb necessitats especials.
Continuant amb aquesta línia de potenciar la xarxa de relacions del territori, aquest mes de gener ha arribat el moment de presentar el projecte Javelina, que posa en relació la Panera, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Jordi Antas, un professional independent que des de fa anys treballa per generar un planter de joves creadors a les comarques de Lleida. Aquest projecte s’articularà al voltant de la construcció d’un arxiu que té la pretensió d’identificar i significar els projectes, els creadors i els agents de la comunitat artística contemporània local, detectar les seves necessitats, oferir-los possibilitats de consolidació professional i, en definitiva, apropar-los al nou projecte de centre per tal que aquest esdevingui un espai de referència i encontre per a ells, un far de la creació contemporània de les terres de Ponent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.