Una obra que no es deixa cloure

Marc Biosca
Jesús Moncada, mosaic de vida
Pagès Editors, 194 p.

_____________

MARISA TORRES BADIA
Un viatge a les arrels del Jesús Moncada escriptor

És fàcil abordar Jesús Moncada? Aquesta és potser la primera pregunta que Marc Biosca –sociòleg, llicenciat en Ciències polítiques i autor de l’interessant assaig ¿Per què ells en diuen Euskal Herria i nosaltres Ítaca?– es planteja i alhora respon amb un no contundent als fulls preliminars que obren l’estudi Jesús Moncada, mosaic de vida. Biosca inicia el seu viatge amb una fita prou aclaridora: oferir al lector una aproximació a la vida i l’obra d’un dels autors més versàtils de la literatura catalana contemporània. Des d’aquest tombant, i aferrat a la inqüestionable vàlua literària de l’escriptor de Mequinensa, basteix els fonaments que van fer possible que l’autor de la Franja aconseguís un lloc destacat dins el panorama literari de la segona meitat del segle XX i, per extensió, en l’encaix entre dues generacions, la dels exiliats que retornaven d’un profund i ominós silenci i la dels joves que van empènyer noves propostes creadores.
Per abordar l’autor d’obres com Camí de sirga (1988), El Cafè de la Granota (1985) o Calaveres atònites (2000), guardonat en el seu dia amb els premis Ciutat de Barcelona i Joan Crexells, o amb el Premi de la Crítica, Biosca fa un recorregut per les claus preeminents de la narrativa de Moncada i per alguns trets diferencials de la seva escriptura, d’ordre vital i narratiu, fins ara desconeguts. És el cas de referents com que l’escriptor estudiés al col·legi laic dirigit pel poeta Miguel Labordeta a Saragossa, o la circumstància que s’iniciés en el món de la pintura o a l’abric de les fructíferes amistats construïdes a Barcelona, per posar només dos exemples d’aportacions prou significatives. Biosca construeix així un curós estudi que respon, des de la complexitat, a la voluntat d’aprofundir les causes de l’exitosa recepció de públic i crítica de l’obra de Jesús Moncada.
Les cinc parts en què s’estructura el treball, basades en la convergència d’experiències vitals del narrador, faciliten, sense cap mena de dubte, la lectura d’aquest mosaic de vida recreat per Biosca: la primera fa referència a la trajectòria de Moncada a l’editorial Montaner i Simón; una segona abraça el context i la trajectòria compromesa en el terreny polític i ideològic de l’autor, i analitza les relacions que aquest va establir amb un dels nuclis més actius de l’entramat sociocultural català del darrers anys del franquisme i començaments de la restauració democràtica (Calders, Edmon Vallés o Soler Vidal); la tercera part es dedica a l’etapa prèvia de l’arribada a Barcelona, amb la família, els estudis i la consolidació del seu interès per la pintura i la literatura com a objectiu central d’estudi; en la quarta part se’ns proposa un recorregut pel treball de Moncada en el terreny de la traducció i la correcció a l’editorial La Magrana; i a la cinquena, estadi últim i confluència de tots els vectors anteriors, s’estudia l’eclosió del Moncada escriptor.
A redós del treball de Biosca, no pocs tombants de la narrativa de Moncada s’enlairen i enriqueixen: els seus retrats del quotidià, l’estudi de les costums i de la vida de la terra nadiua, la sensible transcripció dels trets dialectals de l’Ebre i la mirada perspicaç, sensible i adolorida, d’una veu que aconsegueix fer retrat i memòria d’un món ara extingit sota les aigües dels pantans de Mequinensa i Riba-roja. Era previsible, doncs, que a les pàgines teixides per l’escriptor triomfés el laconisme, l’eixutesa i la riallada sarcàstica…
La terra és una prova que exigeix un constant acte d’amor. Fins i tot més enllà de la mort. Per això, com Montaigne, Moncada podria ben bé subscriure aquestes paraules: «Si m’obliga a dir per què l’estimava, sento que només ho puc expressar d’una manera: “Perquè era ell, perquè era jo.”»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.