Coses de la vida

Julià Guillamon
El sifon de can Sitra
Comanegra, 294 p.

JAUME PONT
Un escriptor i periodista de raça en estat pur

El sifon de can Sitra recull els articles que cada dijous, de 2007 ençà, Julià Guillamon (1962) ha anat publicant a les pàgines de La Vanguardia. Qui ha seguit la trajectòria periodística i literària del nostre autor, sap que s’ha mogut sempre amb extremada coherència. La publicació dels relats de La fàbrica de fred (1991) o els recentíssims d’El barri de la Plata (2017), radiografia aquests darrers de la seva infància al barri del Poblenou, parlen per si mateixos. Com ho fan l’extraordinari assaig La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001) o la novel·la La Moràvia (2011). L’obra de Guillamon (relats, novel·la, assaig, periodisme, organització cultural…) apunta sempre a un ideari que dóna sentit al seu pensament crític: la constatació demolidora de la fi del discurs de les utopies i l’era industrial.

Com en ell és característic, els textos d’El sifon de can Sitra són fruit d’una mirada itinerant que s’extasia amb l’observació apassionada. Talment un flâneur –el modern espectador urbà que, segons W. Benjamin, té esperit de detectiu urbà i d’investigador de la ciutat–, l’autor dibuixa els moviments de Barcelona i alentorns rurals en transformació. Els territoris de frontera entre camp i ciutat, cada cop més indeterminats, són els seus llocs preferits de conflicte. No en va, El sifon de can Sitra fa referència precisament a “un cartell a la carretera d’Arbúcies a Viladrau que anunciava un bar de pagesos” que, “per als habitants del poble, marcava el límit de la vida urbana”.

Passat i present se superposen en un recorregut crític que radiografia els faits divers d’una Barcelona projectada uns cops en el mirall històric de la menestralia o de la classe obrera i en les idees llibertàries i el catalanisme; d’altres en la belle époque dels anys vint i, més a prop de nosaltres, en l’era postindustrial, la moda i el disseny o la rebotiga cultural, literària i periodística. Tot això des d’una postura d’autor que aposta clarament per la defensa de la natura enfront de la colonització i la barbàrie urbanística del capitalisme salvatge. Perquè, al cap i a la fi, els textos de Guillamon el que proposen no és cap altra cosa que una reflexió sobre la dimensió que prenen les transformacions de les coses en els nostres sentiments. Cada article d’El sifon de can Sitra vol ser un acte de resistència crítica (“per què renunciar a les coses que un dia vam estimar?”) davant l’anorreament de la memòria i la identitat.

Julià Guillamon és un conreador confés del periodisme literari, fill d’una tradició que en el seu cas no amaga el mestratge del Josep M. de Sagarra dels articles de L’aperitiu al setmanari Mirador. La recepta dels aperitius de Sagarra és prou coneguda: “Pren un detall –llegim– com més concret millor de l’actualitat i l’aplica a un tema que no té res a veure”. Els magnífics articles de Guillamon operen de manera força semblant. Primer la mirada se centra en l’observació detinguda, sovint apassionada, d’un fet concret (curiositat, realitat oculta o explícitament quotidiana); després ve el sospesament analític dels fets (l’abans i l’ara dels costums, les transformacions físiques i mentals de la societat, etc.); i, en darrer terme, la resultant crítica de la contradicció i la paradoxa. En aquesta mirada, esmolada sovint per l’humor i la ironia com a qualitats d’estil, s’hi barregen periodisme i literatura, narració autobiogràfica i relat de ficció, erudició hemerogràfica i aparents frivolitats que trepitgen el terreny de la moda o la premsa del cor. Coses de la vida. Un calidoscopi de l’escriptor i periodista de raça en estat pur. O com escriu el mateix Guillamon: “Al fil d’aquestes històries, el lector, distret en l’actualitat pràctica de les notícies, s’aventura en l’especulació, la ficció i la imaginació”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.