Clàssics o cànon

Harold Bloom, el famós crític novaiorquès, va escriure als anys noranta un pretenciós Cànon literari occidental, el seu llibre més venut, on intentava establir quines obres de la literatura universal formen part del cos fonamental de la nostra cultura. O, dit d’una altra forma, sense quines obres i quins escriptors el món no seria tal com el coneixem. Està clar, i no cal que ho digui Bloom, que Shakespeare o Cervantes son dues figures de tal magnitud universal que fins i tot el llenguatge de la gent que mai els ha llegit està influenciat per les seves obres. La proximitat de Sant Jordi –aquest és el número immediatament anterior a la festa literària de la nostra cultura– obligava a parlar de llibres. El tòpic són les novetats, però la distància temporal ens demanava una aproximació diferent, menys industrial si volen, a la realitat de la lectura. Existeix un consens sobre quines són les obres fonamentals de cada cultura? Hem intentat, amb autors diferents, oferir als nostres lectors una visió –no sabem si un cànon o una llista de clàssics– de les lectures imprescindibles dels llatins, de la literatura castellana i de la poesia en català. I tot des del debat sobre si existeix o no un cànon, si ha d’existir o simplement cada lector, cada lletraferit, construeix el seu propi catàleg a partir de l’experiència, de les primeres impressions, de les aportacions dels professors i també de l’atzar; perquè tantes vegades arriba a les nostres mans, a les nostres oïdes, el nom d’un autor, el títol d’una novel·la, agafats al vol dins de les pàgines d’un altre autor estimat o simplement damunt d’una taula un dia de voracitat lectora. Però no s’acaba aquí la nostra forma especial d’interpretar la festivitat de Sant Jordi: els nostres crítics han volgut, aquest cop, fixar la seva mirada en autors novells, en òperes primes que valgui la pena tenir en compte. Amb tot plegat volem que vostè, lector, faci una llista pròpia i decideixi el seu propi cànon, la seva relació de clàssics imprescindibles, i els comparteixi amb altres lectors, incorporant aquestes noves veus que enriqueixen la nostra llengua perquè cada llibre forma part de la riquesa col·lectiva. I, mentre gaudim amb els llibres, podem jugar al joc, com si fóssim teòrics, de quines són les obres imprescindibles de la literatura universal, tot jugant a fer de Harold Bloom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.