Les ombres calcinades

Txema Martínez
escriptor

Entre tu i jo, nosaltres, de Joan Calsina
UAB, col·lecció Gabriel Ferrater, 2017
(premi Miquel Martí i Pol 2017). 87 pàg.

______________

Joan Calsina (Sabadell, 1983) debuta en la poesia als seus 35 anys amb un llibre serè, d’una maduresa experiencial i artesana inèdita en un volum primerenc, que demostra que, en l’art que es vol més alt i fondo, sovint cal saber esperar. Aquest Entre tu i jo, nosaltres, un títol que no amaga ans explicita la influència cabdal de Pere Rovira, exhibeix un ventall de formes i vies variades per atansar-se a una mateixa veritat buscada, que es palpa, quasi es mastega, en el to unitari de tot el conjunt i en el missatge final que s’intueix al final de cada poema, d’una estructura epifonemàtica evident, que alhora serveix a l’autor per bastir de versemblança i de potència un discurs cuinat a foc lent. La presència de l’absència, el record del que hi era i ja no, malgrat que hi segueix sent, talment una ombra –una ombra calcinada– que dibuixa els traços de la memòria, del present i el futur, en un espai moral carregat de símbols, objectes, paraules dites i callades i una reflexió, subtil i gairebé imperceptible, sobre el fet de viure i d’escriure, del que implica entrellaçar aquestes dues coses que en realitat són, i sempre han estat, una.
La formació musical de Joan Calsina traspua en cada vers del llibre, com dictat a la consciència de l’ofici, aquell que et diu amb tota la certesa que en la precisió, i en la impostura, d’una nota exacta hi ha més bellesa que en qualsevol aventura de l’enfarfegament, en la síl·laba exacta, en l’emmascarada rima exacta. I des d’aquesta argumentació melòdica, el psalm de la fe en les coses possibles s’aixeca gradualment, amb una parsimònia transportant, fins que la veu que es i ens va solidificant es mostra ja bastida, nua arquitectura commosa i commovedora. Bevent amb transparència noble d’una tradició aprehesa, hi llegirem Espriu, Ferrater i Vinyoli, i també una acurada translació de la tradició metafísica i de monòleg dramàtic dels anglesos, tan ben definida en poemes com aquests sublims homenatges a Ramon Llull, a la consciència política del temps, al dolor i la joia de l’amor, a les ruïnes del paisatge, a la perfecció de la rosada en la rosella.
Entre tu i jo, nosaltres és un llibre novell que no ho és, perquè ja sap el poeta d’on ve, què diu i on va. Una celebració de la poesia i de la vida i intuïm que el preludi, el primer capítol ja, d’una veu feta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.