Omplir el buit

Miquel de Palol
Què!
Angle Editorial, 247 p.

__________

LORENZO PLANA
Un repte imprescindible de la mà d’un autor tocat pel nervi creador

Miquel de Palol, a qui devem algunes de les obres cabdals de la literatura catalana de les últimes dècades, és un escriptor, si em permeten la ironia, “massa” intel·ligent. Obliga insidiosament els lectors a plantejar-se fins a quin punt pot seguir els seus esquers, les seves pistes, fins on estem obligats a consentir la seva llibertat absoluta, de quina manera podem digerir millor la seva visió única i absorbent, o com, en definitiva, podem protegir-nos de la seva radicalitat abassegadora a l’hora de retratar de manera procaç els racons més ambigus i perillosos de la nostra realitat actual. Ell sempre ens situa a l’abric d’un univers cultural tan personal com exhaustiu, tan ampli com pugui suggerir el seu horitzó inexhaurible. Així com la Teoria del Tot —teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts— suggereix certa dinàmica irresistible, de la mateixa manera ens trobem a Què! una altra espècie de teoria general sotjada per continuades argumentacions i tombants misteriosos.
En aquesta enèrgica novel·la de Miquel de Palol, vivim la deriva d’un protagonista peculiar que descobrirà, impulsat per la feixuguesa insuportable del seu veí, que l’única forma racional de treure-se’l del damunt, i de tot el que suposa una societat egoista i estúpida, serà provocar la seva mort. S’obre així un periple fascinant pel pensament de literats i filòsofs obsedits per l’art de l’assassinat, via les teories i formulacions de Stendhal, De Quincey, Camus, Capote o Sade. Mentrestant sorgeix una estranya i aclaparadora complicitat entre el protagonista i el seu veí, Martí Pelegós. Fins on arriba Miquel de Palol en aquest llibre? Ras i curt: es tracta, diguem-ho així, d’un electroxoc irrepetible. L’autor de Què! capgira un paisatge assimilable, i connecta una horripilant i enutjosa amistat amb l’horripilant i enutjosa dimensió d’un món global esborronador. I l’extraordinari del cas és que ho fa de manera exhaustiva. Martí Pelegós es convertirà en una mena d’oficiant que proveirà el nostre heroi de relacions femenines i estranys successos.
El nostre protagonista anirà descobrint així que si de veritat pretén mantenir la seva dignitat, només ho pot fer assassinant Pelegós. Però tot es complica quan comprèn que el seu veí ha estat suplantant la seva identitat… Al final, després de deduir que en el fons a qui pretén derrotar és al gran Sigmund Freud, i amb ell tota la cultura occidental i la vulgaritat generalitzada del present, i, molt més encara, derrotar el mateix Déu, el nostre protagonista arriba a veure’s tan sol, tan despullat davant aquell gran ermot existencial, que només aleshores comprendrà que les circumstàncies acaben de regalar-li la nova anatomia d’un viatge vital. El protagonista principal descobreix així que existeix una dimensió paral·lela dins l’univers, una espècie de pietat davant de l’heroi degenerat, però al cap i a la fi autosuficient, noble a la seva manera.
Com acostuma la novel·lística del nostre autor, l’allau de detalls i referències culturals duu la història cap a un desenllaç inesperat. El lector de Què! comprèn aleshores que l’autor ha estat jugant una partida d’escacs amb nosaltres tota l’estona. I no podia ser d’una altra manera, perquè Miquel de Palol, com demostren les seves novel·les, pot ser difícil, divertit i aspre al mateix temps. És el peatge que ens fa pagar una ment tan rica i enlluernadora. Què! és tot un desafiament, un repte imprescindible de la mà d’un autor tocat pel nervi creador i la creació de situacions i diàlegs en plenitud dels seus recursos expressius. Un cop acabada la lectura de la novel·la ja no serem mai més els mateixos: quedarà aferrada per sempre més en nosaltres l’aventura d’haver intentat omplir el buit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.