Tots els russos us dieu Miquel

Marc Masdeu
escriptor
(Castellar del Vallès, 1976). Periodista de formació, ha publicat cinc llibres de poesia, un llibre de contes i una novel·la. També ha traduït T.S. Eliot. Actualment segueix escrivint.

________________

Ets el gran duc Miquel de Rússia. Fill del gran duc Miquel de Rússia. Et dius Miquel igual que el primer sobirà Romanov: Miquel I, tsar per la gràcia del Senyor, emperador de totes les Rússies. No seràs tsar, tu. Ni tsarévitx. Fill de tsar ho fou el gran duc Miquel de Rússia, Miquel II, que també va ser dipositari de la màxima autoritat però va abdicar vint-i-quatre hores després. Ara és mort, ell, d’una bala al cervell, i tu vas perdre la fortuna quan el Soviet Regional dels Urals i Lenin van aprovar el seu assassinat. El primer Romanov depurat pels bolxevics.
Tres dels teus germans van seguir la seva dissort, però tu has salvat el coll perquè vius a l’estranger. Virtuts de l’exili.
Es va creuar sovint en el teu camí, el Miquel, i us confonien per raons òbvies. Les similituds són clares: el teu pare, Miquel Nicolaièvitx, governador general del Caucas, ja tenia prou feina dominant les terres que s’estenien des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia, i va decidir que t’eduquessin uns tutors privats. Com era tradició en els Romanov, et van fer destacar en la carrera militar després de seguir una formació espartana: dormies en catres de l’exèrcit, et rentaves amb aigua gelada pels matins, esmorzars frugals. Vas arribar a coronel i a ajudant de la cort imperial, poca cosa si la compares amb els assoliments de l’altre Miquel. Ell va formar part de la Guàrdia Muntada d’Artilleria, l’anomenaren cavaller del Molt Noble Orde de la Lligacama, va comandar la «Divisió Salvatge» i un parell de divisions de Cosacs durant la Primera Gran Guerra. El van ascendir, primer, a tinent general, li van atorgar l’Orde de Sant Vladimir i, finalment, el proclamaren general adjunt. Això sí, ell cria malves i tu encara remenes la cua.
Seguint una pràctica familiar típica en alguns Romanov, tu, Miquel Mikhailòvitx, vas ser desterrat de l’imperi per culpa de les faldilles no contemplades en el protocol. Un babau, afirmava la teva mare. Un ruc, assegurava el tsar Alexandre III quan et va desposseir dels títols militars pel casament morganàtic amb la néta del millor poeta rus, en Puixkin. No s’ha de confiar en els fruits d’aquests que escriuen, però la Natàlia era tan bonica. El disgust va enviar la teva mare a Crimea, en estat de xoc, on va morir d’un atac de cor. Ni a l’enterrament et van deixar anar. Enrere queden els dies en què t’anomenava Misha-Misha a Tblissi.
A en Miquel, l’altre, dit Misha de petit, també li va costar decidir-se: després de renunciar a l’amor d’una cosina germana (l’Església Ortodoxa no permetia els casaments incestuosos), d’una donzella plebea empleada a casa de la germana petita, d’un matrimoni de conveniència amb una princesa de la Casa Reial Britànica, es va acabar decantant per una altra Natàlia, casada amb un company d’armes. Davant l’enuig del seu germà, el Tsar Nicolau II, la va prenyar i van tenir el plançó abans que ella es divorciés per tercera vegada. Durant una escapada per Europa es van casar a Viena i Miquel Aleksandròvitx consumà la traïció: desobeeix l’Emperador, s’autoexclou de la successió i ignora la malaltia del seu nebot i legítim hereu, el tsarévitx Aleksei, hemofílic. Has de reconèixer que la seva tombarella encara va resultar més escandalosa.
A l’exili, Miquel, i és veritat, una vida a tot drap per començar: desposat amb la comtesa de Torby has viscut a Alemanya, França i Anglaterra. Lacais, majordoms, una ajudant de cambra, una donzella, una institutriu pels nens, cuiners. Vas presidir festes, dirigir una empresa d’embotellament d’aigua mineral, vas involucrar-te en la construcció de l’Església Russa a Cannes, d’hotels i de casinos. Ah, i és clar, vas fundar el camp de golf Le Cannes-Mandelieu Old Course, on ara penses si vas obrar bé en escriure aquella novel·la rancuniosa contra la Mare Pàtria i la teva família, si va ser correcte marginar l’altre Miquel i la seva flamant esposa quan van arribar a Kenwood.
Ell va ser perdonat en tornar a Rússia després de les vacances per la bella Europa. Va alçar-se heroi de guerra i, posteriorment, va provar intercedir amb el tsar per crear una monarquia parlamentària que salvés el país. Malgrat el fracàs, va acceptar ser el regent del nebot malalt quan Nicolau II va abdicar sota pressió de la Duma i dels generals, inclús va mantenir el cap alt quan li va caure sobre les espatlles el pes d’un títol amb data de caducitat, intentant pactes impossibles amb el Soviet de Petrograd i el ministre Kerenski. Ell, Miquel, no tu, sinó l’altre, va ser el punt i final d’una època, la dels Romanov.
En aquests moments, Miquel Mikhailòvitx, només ets uns punts suspensius. La parentela ha anat caient pel martell i la falç de Lenin i Stalin: ningú no et va fer cas quan vas operar des de França com a agent de préstecs als russos i vas advertir el tsar de la revolució que es gestava. Ja ho deia la mare, Miquel, un babau que només sobresorties per l’atractiu i la simpatia a les reunions de la noblesa.
Això t’ha salvat, Miquel, la superficialitat. Has aconseguit que el rei Jordi V et consignés una pensió generosa, has casat la filla petita amb un Battenberg i la gran amb un Wernher. El gendre us manté a tu i a als teus, i heu tornat a Cannes, al camp de golf, on agafes un pal del set per assaltar el green. Te n’has sortit, Miquel, ets viu pel pessimisme que no ha cregut mai en la Revolució ni en els Romanov, que et van convertir en un pària. Però ets un d’ells, un rus de cap a peus, i les notícies de casa i la malaltia de la teva dona han fet que embogeixis. Ja sempre obraràs de personatge secundari, seràs l’altre Miquel, sense la glòria de la decadència dels tsars ni el rang de camarada del nou proletariat lliure i utòpic.
El teu fill Miquel obtindrà la nacionalitat britànica el mil nou-cents trenta-vuit. La fita del benjamí Miquel Mihailòvitx, sang de la teva sang, comte de Torby per part de mare, t’agafarà a Hampstead, Londres, sota terra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.