Confessions sota els llençols

Kent Haruf
Nosaltres en la nit
(Traducció d’Anna Turró)
Angle Editorial, 151 pàgs.

_____________

MARISA TORRES BADIA
Un relat captivador d’ombres i silencis recreat en la tardor de la vida

Un cop més, sense caure mai en el parany postís de la sentimentalitat, l’escriptor Kent Haruf (1943-2014) ens transporta a un univers a mig camí entre la melangia i la tendresa. Aquesta és una divisa marca de la casa. Nosaltres en la nit –novel·la adaptada al cinema per Neftlix en una pel·lícula dirigida per Ritesh Batra, amb Jane Fonda i Robert Redford com a parella protagonista– igual que les altres cinc novel·les de l’escriptor americà, proposa una història fruit d’una ferida universal: l’esvoranc de la solitud en arribar la vellesa. La lectura ens endinsa així en una història teixida per uns personatges perfilats de forma exquisida. El lector, seduït irremissiblement, sent bategar un món versemblant travessat per la tragèdia personal o les dificultats de la pròpia vida. Malgrat això, els protagonistes no fan mai cap pas enrere, ans al contrari: tot es converteix en un cant i una mirada cap endavant, en una mena de rapsòdia en prosa situada a Holt, un poble fictici inspirat en Yuma (Colorado), una de les ciutats de residència del nostre autor.
L’anècdota creada per filar la trama argumental provoca un primer estadi d’estupor i de sorpresa que corprèn el lector. A través de la incredulitat i del somriure subtil, ens submergim en un món paral·lel de complicitat i intimitat. Pot haver-hi alguna cosa més engrescadora que compartir llit amb dos éssers adults, convertint-nos en voyeurs plaents o en convidats d’honor d’un marc sotjat per la concupiscència? Això és exactament el que ens ofereix Haruf: “Et volia preguntar si t’agradaria venir de vegades a casa a passar la nit amb mi. I parlar. De sentir l’escalfor de l’altre al llit, fer-nos companyia. Estirar-nos junts i que et quedis. […] El Louis va mirar des de la porta aquella dona de setanta anys, d’estatura mitjana i cabells blancs que caminava sota els arbres, entre les clapes de llum que feia el fanal de la cantonada.”
Amb aquest sedàs argumental i amb una forma amarada d’un considerable tremp narratiu, Haruf dóna pas a un viatge emocional contrastat pels dubtes, la inseguretat i l’exposició d’uns cossos que, havent deixat enrere la joventut, bateguen aferrats a la necessitat de gaudir de la carícia verbal i física: “Es va posar el pijama d’esquena al llit, on l’Addie estava estirada a sota d’un llençol de cotó. Llavors es va girar. No s’havia adonat que ella s’havia apartat el llençol de sobre i estava tota nua, il·luminada amb el llum tènue de la tauleta de nit. Ell es va quedar dret, mirant-la […]. Estàs preciosa.” Des d’aquest tombant, la prosa de Kent Haruf va destil·lant un món narratiu calmós i lent, enlairat, de vegades, per cert lirisme de caire oníric.
Però potser el millor regal que ens fa el narrador rau en la creació d’uns diàlegs sobris, subtils i curosos, que semblen haver estat escrits per ser escoltats a cau d’orella i en la foscor més íntima. Haruf recrea d’aquesta manera una atmosfera de confidencialitat, filla essencialment de la versemblança del quotidià. La identificació del lector, en sentir-se emmirallat pel rerefons empàtic de la història –la traïció amorosa, l’estafa complaent de la vida, l’actitud hipòcrita o falsària de la societat–, acaba sent, de manera indefectible, un dels principals actius de la novel·la.
Nosaltres en la nit esdevé així una mena de coixí amortidor de les pors, dels prejudicis socials i, en conseqüència, acaba convertint-se en una clara vindicació de la llibertat individual. Una història de confessions sota els llençols d’uns personatges que, d’una banda, ja ho han guanyat tot, i de l’altra ja no tenen res a perdre. Una evocació delicada, i alhora devastadora, que premia la resiliència d’aquells que entren en la foscor o en la nit dels seus dies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.