Pedrolo

Manuel de Pedrolo és molt més que el nom d’un escriptor català, un dels més prolífics i dels que van haver de fer la seva feina en mig d’una dictadura que volia anorrear qualsevol traça de català o de catalanisme. No, Manuel de Pedrolo és un símbol de coherència i d’actitud, de militància política i lingüística sense cap mena de dubte, sense cap esquerda, amb la voluntat de contribuir, fins allà on li fos possible, a normalitzar l’ús públic i literari d’un idioma que altres volien condemnar a l’oblit i a la marginalitat de la llar. El centenari del naixement del prolífic escriptor, editor, articulista, agitador polític i cultural és una bona ocasió per posar de manifest allò que ha quedat més ocult de la vida i de l’obra del poeta, del literat, i del personatge que no va defallir ni un moment al llarg de tota la seva vida en l’objectiu de contribuir a l’estima, a l’ús de la llengua i a l’alliberament de la seva nació. No hi ha dubtes, en l’obra de Pedrolo, en el seu pensament, en el seu compromís ideològic i literari. La gran transcendència pública del Mecanoscrit del segon origen, l’obra més coneguda i reeditada de la seva vastíssima producció narrativa, ha posat un vel d’ignorància sobre la resta de la seva obra literària, especialment la novel·lística, perquè va ser la que més va conrear, però també la poètica i la política. Per això, aquest DIS és més monogràfic que mai, perquè tots els nostres col·laboradors s’han conjurat per reivindicar la figura, l’obra i el compromís insubornable de l’escriptor de l’Aranyó. Xavier Garcia, un dels grans especialistes en Pedrolo, Jaume Pont, Lorenzo Plana i Marisa Torres analitzen la seva obra des de diferents vessants per tal d’oferir una panoràmica prou àmplia perquè el lector conegui els detalls més indesxifrables d’aquest escriptor tan llegit i alhora tan desconegut per a la majoria dels lectors catalans. Montse Sanjuan, novel·lista i especialista en gènere negre, ens explica el compromís de Pedrolo amb aquest gènere i el seu pas per La Cua de Palla com a responsable de la col·lecció que ens va permetre llegir els clàssics. Finalment és el mateix Pedrolo, a través d’un article publicar al diari Avui, qui ens demostra el seu compromís ideològic i la vigència del seu pensament en uns moments com els actuals que aparenten ser tan canviants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.