Té història, l’Institut d’Estudis Ilerdencs?

Manuel Lladonosa i Marc Macià
IEI, 75 anys
Institut d’Estudis Ilerdencs, 197 p.

________________

Jaume Barrull Pelegrí
Malgrat el títol, el llibre només repassa la història de la institució fins a la reforma que es va produir el 1986

L’edat de la potsveritat que ens ha tocat viure fa que l’esforç literari per construir un passat que hauria pogut ser, si no hagués passat allò que va succeir, sigui una broma de col·legials. De fet, l’instint per arreglar la narrativa històrica als interessos del poder, o simplement amb la bona intenció d’abellir el passat d’una comunitat, és tan antic com la mateixa disciplina. Avui, les tècniques publicitàries, summament sofisticades, poden convertir fàcilment una història poc presentable en una públic història llampant i atractiva. I, pròpiament, sense mentir!
No sé si tot plegat no es podria relacionar amb la història que ens ocupa, la dels primers 75 anys de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ja que aquesta era una candidata perfecta al maquillatge. Tanmateix, cal reconèixer, amb satisfacció, que l’anterior directora de la institució, la senyora Montserrat Macià, va agafar el toro per les banyes i va encarregar l’empresa als historiadors Manuel Lladonosa i Marc Macià. Aquests no es van trobar amb una empresa fàcil: d’una banda l’IEI ha jugat un paper important, sovint polèmic, en el desenvolupament de la cultura lleidatana; de l’altra, el període abastat –de la dictadura al postautonomisme– és certament complicat. Els autors ho aborden amb gran coneixement de causa i el llibre acaba essent molt més que una història de l’IEI.
Aquest va ser creat en plena postguerra civil de manera que assumia –uns potser perquè no quedava més remei, però molts altres amb autèntic entusiasme– els principis substancials de la dictadura, entre ells la confessionalitat catòlica (el principi que més va resistir els canvis) i la fidelitat al Caudillo. Com tantes altres institucions creades en aquella època, l’IEI es proposava fomentar la cultura i els valors locals, és a dir, provincials. En el nostre cas això volia dir prescindir del fet que la nostra cultura (i sobretot la nostra història) formava part de la cultura (i de la història) de Catalunya; aquesta concepció va propiciar una ideologia provincialista que s’esforçava a presentar les comarques lleidatanes com una entitat distinta de la catalana: el leridanismo. Aquest, amb el temps, es va convertir (si bé més matisat) en el darrer reducte identitari d’un grup significatiu de consellers i en l’argument principal de la impugnació de la institució per part de l’antifranquisme.
Des d’aquesta perspectiva, els autors posen de relleu les continuïtats, humanes i culturals, d’alguns d’aquests trets fundacionals a través d’una anàlisis de les arrels personals, socials i culturals dels homes que van posar en marxa i van governar la institució fins a la seva reforma ja a la dècada dels vuitanta. Una anàlisi que beu tant de les fonts convencionals com de la veterania d’un dels autors. Durant la dècada dels seixanta el context va anar canviant i ens van anar introduint petits canvis, alhora que es posava de manifest les dificultats per abordar eficaçment la reforma dels vells estatuts, tan en el si de la mateixa institució com a la Diputació.
A més d’aquestes consideracions generals, els autors fan un balanç exhaustiu del paper de l’IEI com a difusor de la cultura i com a centre de recerca (aquesta sovint supeditada als interessos dels mateixos consellers). I alhora, els seus límits. Posen en valor, sobretot, les aportacions en el camp de les ciències naturals i s’analitza, amb cert deteniment, l’activitat en el camp de l’arqueologia, on l’IEI va desenvolupar, durant anys, un paper destacat, potser no sempre encertat i sovint discutit. El llibre es tanca amb una anàlisi extensa del debat encetat als inicis de la Transició i que va acabar amb la reforma aprovada el juliol de 1986 per la Diputació presidida per Ramon Vilalta. Cal suposar que el balanç d’aquesta etapa es farà en un nou lliurament per força tan interessant com aquest primer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.