Del Benet, la ullada al Montsec

FRANCESC FITÉ
Historiador i professor d’art

__________________

Ara quan el record, la nostàlgia de la seva presència ens incita a cercar indrets, referències, senyals de les seves petjades, i mirem de paralitzar el temps estantís del seu record, el seu recorregut, la seva trajectòria, la seva obra immensa i plural ens omplen de paüra i ens inciten a rellegir-la en la seva totalitat, a pouar en el seu vast univers, ja llegat universal del quotidià, metafísic i microòpera de la seva visió vital i única de la realitat.
I cerquem d’abastar aquest immens univers minimitzat sense adonar-nos de la seva dimensió crescuda fins l’infinit a través dels seus dibuixos creatius d’escenificacions de la vida diària, resumida irònicament, com una crònica de lectura continuada i sense interrupcions que la memòria i les vivències del Benet han anat fixant, més enllà dels paranys del temps i l’oblit, plasmats en espais sorgits del seu propi impuls i la gestualitat de la seva pintura de pinzellada àmplia, a través de la qual han sorgit els escenaris idonis per les microrepresentacions que ens duen a experimentar les seves visions èpiques i minimalistes, dins d’escenaris sense referents, emanats de la seva ment creativa.
És aquest un univers que té un referent constant, el Montsec, el seu escenari de punt de partença i d’arribada, d’identitat i descans; la terra dels seus avantpassats d’ençà fa més de set-cents anys, on destaca la figura del seu avi, el “Jaumet del Barbut”, ermità i saurí. La ullada al Montsec en la seva trajectòria és una constant i Colobor, antic santuari i lloc d’acollida de pelegrins i viatgers a la vall d’Àger, la vivència més íntima, no endebades foren els seus avantpassats durant més de cent anys els seus custodis. Aquest vincle, cal no oblidar-ho, es traduirà en la voluntat de posseir un espai propi que es concretarà en la “Masia del Benet”, prop de Colobor i als peus de l’ermita de Pedra, des d’on es visualitza tota la vall que el veié néixer, i lloc on va concebre alguns del seus projectes més preuats, com segurament el del Montsec és sec i el de l’Ametlla del Montsec, que traslladà a Nova York i fou preàmbul de futurs projectes com el de l’Ametlla com balla, la gran escultura que, tatuada amb delicades “benigrafies”, actualment presideix la plaça de l’Escorxador de Lleida.
Aquesta ullada metafísica, ancestral, del Montsec queda corroborada i plasmada també a través de produccions audiovisuals realitzades per ell mateix o actuant com a actor o comentarista de la seva obra. Àger, el Montsec, és un referent en la seva trajectòria creativa, com ho són també, en una altra dimensió, la ciutat de Tremp i la de Lleida. Tremp perquè fou el lloc on va viure la seva adolescència i va estudiar el batxiller per haver-s’hi traslladat els seus pares a viure, quan ell tot just endegava la seva trajectòria artística en el camp del teatre i el dibuix, de forma encara incipient. L’altre referent en la seva obra de vocació universal des la seva terra, sens dubte, és Lleida. Hem parlat de la gran escultura de l’Ametlla com balla, evocació poètica del Montsec, fixada a Lleida, però hi ha altres obres i exposicions que tingueren com a escenari Lleida. La primera l’any 1982, quasi coincidint amb la famosa riuada del Segre, ja que s’inaugurava a la Llibreria Ereta, quan tot just s’havia restituït l’enllumenat als carrers del nucli històric. Tot i així, l’obra més significativa és sens dubte l’Arbre Paer, que simbolitza molt bé la llarga i històrica trajectòria d’una institució tan antiga i tan significativa per a la ciutat de Lleida. Aquest recorregut transparent i fonedís que s’inicia al Montsec, al carrer de Sant Martí de la Vila d’Àger, on neix, i que escalant les cingleres del Montsec culmina a Santa Lis, serà el trajecte iniciàtic que esdevindrà punt de partença de la seva vocació universal que el durà a viure a París i tantes altres ciutats d’Europa i d’Amèrica i l’Índia, on descobrirà l’essència espiritual de la seva identitat que l’acompanyarà al llarg de tota la seva trajectòria vital, visible en múltiples manifestacions, sobretot en la seva escriptura pictogràfica i sígnica, on la ullada al Montsec es combina amb l’oriental, esdevenint un sol canal visual de comunicació. En algun indret del Montsec deuen restar petjades del seu darrer viatge vers l’eternitat, potser al Cantal de l’Ignasi, o a la Canal de Xurulla o, millor, al Canal de l’Embut, on les hores es desgranen pausadament, mentre el sol viatja silenciós vers Ponent. En algun lloc imprecís, proper a Colobor, de ben segur, on esclata vibrant la llum que el captivà. Un viatge que podem evocar i percebre a través de moltes de les seves obres. Una ullada al Montsec és suficient, per sentir i intuir el seu batec en l’obra del Benet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.