Poètica d’un agrimensor d’estrelles

JAUME PONT
Poeta

____________

Deia Tristan Tzara, el gran mestre i fundador del moviment dadà, que “el pensament es forma a la boca”. Benet Rossell sembla no haver oblidat mai aquesta divisa mestra de dadaistes i surrealistes en els seus poemes. I el mateix podríem dir de les seves inoblidables performances, plenes d’un sentit de la imminència verbal i d’una pulsió intuïtiva inigualables. Amant de la paraula, escrita i dita, gran fabulista d’anècdotes quotidianes, Rossell sorprenia i obnubilava amb les seves històries imprevisibles properes al poema-acció. Com si la seva boca fos un mallarmeà gobelet de daus, la paraula benetiana es movia sacsejada per l’alegria i una eufòria verbal que acabaven abassegant-nos, inundant-ho tot de cap a peus.
La follia, el somni, l’absurd sense fre
En la poesia de Benet Rossell, la realitat esdevé una construcció inseparable de la llibertat i l’exercici sense límits de la imaginació. Llegir-la, escoltar-la, ja sigui mastegant els mots dels seus “benifonemes”, ballant “Lo garrotín de l’aumetlla” o descobrint els estels en la seva “Nit sonorosa”, és una experiència que reclama, a cada mot, anar més enllà dels límits del poema. Per això el mestre d’Àger va conrear tantes arts, possibles i impossibles, del dibuix o la pintura a l’escultura, de la poesia i el cinema a la música, el ball o el poema-acció. Ell era un artista integral, investigador, viatger indomable –Àger, Tremp, Suècia, l’Índia, el Nepal, Nova York, Barcelona…– de paisatges materials i immaterials. Un pur agrimensor d’estrelles.
En la imaginació de Benet Rossell, sempre fregant la realitat crítica que s’amaga ben al fons del subconscient, prenen cos la follia i el somni, l’absurd sense fre, els espais excedents de les lleis que regeixen l’utilitarisme convencional. És precisament aquest desajust el que causa un sotrac, una crisi de consciència expressiva, estètica i moral, entre l’obra vista o llegida benetiana i el lector/espectador, descavalcat de la poltrona del sentit comú: el coixí de la rutina. Com en el poema “Arrel d’espai intransitable”: “En el racó on em trobo / no hi ha cap cafè / ni cantonada / on hi puguis trobar el peix primordial / ni lluna ni mitja / balada de porró ponent / i crisantem esberlat / en llagrimeig podrit / en vòmit de nit passatgera / runes del temps / que s’amunteguen / i el somni mig ordenat / es desordena / en formes i colors definitius / que el travessen”.
Els seus poemes de Road Poetry (2001) –publicats per Pagès, amb un pròleg impagable de Lydia Oliva que convindria recuperar– són tan lluny de la intervenció reguladora de la raó com a prop de l’automatisme, el reclam del non sense, l’absurd grotesc, les representacions dels somnis, els jocs lingüístics, l’atzar o la dislocació expressiva entre el real i l’imaginari. I tot això, és clar, al marge de qualsevol valoració programàtica. Perquè el poeta d’Àger és, sobretot, visceralment matèric, personal, lliure de traves alienes. Tot en ell flueix de manera plàstica, corporal, fonent alhora llengua i parla, paraula escrita i oralitat, cultisme i veu brollada del terrer. No ens ha d’estranyar, doncs –aquest és un dels seus trets essencials–, que els seus poemes barregin tan sovint materials pobres, degradats o prosaics amb altres de cultes, ni que l’oralitat vagi de la mà d’un pregon sentit literari. La jugada no enganya: una vegada aquests materials al seu gobelet, un cop llençats al tapet del poema, l’espectacle fònic i la capacitat combinatòria comencen a actuar, transformant el camp més erm en una manifestació festiva de realitats màgiques, misterioses i estranyes, folles de tan obsessives.
El món al revés: Benet Rossell, patafísic
Des d’aquest tombant, Benet Rossell fa seva una realitat poètica alimentada molt sovint per la paròdia i una mena d’al·lucinació clarament grotesca. I ho fa perquè amb el grotesc retroba la mirada eticoestètica d’una naturalesa descentrada –la del món al revés– i amb la paròdia dóna la volta a la serietat institucional, raonable i complaent, de la vida. Tot això té una llarga tradició, com és ben sabut, des d’El Bosch al moviment dadà i els surrealistes, del Postismo i la Patafísica a Samuel Becket o els silencis inspiradors de John Cage. Amb aquesta posició Benet Rossell col·loca la seva poètica al marge del patetisme i l’humanisme sentimental. El riure que acostuma a recórrer els seus poemes esdevé un esclat d’entusiasme i, alhora, un uppercut imaginatiu que fa trontollar el sentiment tràgic de la vida. En el seu lloc s’ageganta la visió d’un món travessat de soca-rel per l’absurd vital.
He citat el Postismo (1945) i la Patafísica (1948), i no ho he fet debades. Recordem que aquests dos moviments van arrelar en l’exemple surrealista mutant-lo, estrafent-lo i adaptant-lo als seus interessos, com també feia el poeta d’Àger amb tot el que deia i feia, escrivia o creava. En la poètica benetiana, la Patafísica –el moviment cultural al qual el gran Alfred Jarry (Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic, 1911) va donar nom i que s’ocupava de l’estudi de les solucions imaginàries i les lleis que regulen les excepcions– va molt més enllà d’un simple posicionament estètic. En realitat ser patafísic comportava una actitud revulsiva a l’hora de mirar i entendre el món, de capgirar el sentit unívoc de les normes generals o universals, amb la finalitat de substituir-les per les transgressions particulars al límit de l’absurd. Les excepcions es convertien així, patafísicament, en pistoles carregades d’un humor dissolvent.
Benet Rossell se sentia fascinat per la patafísica encarnada en l’esperit de Jarry i en els sàtrapes pataphysiciens –així s’anomenaven– que fundarien el 1948 el Col·legi de la Patafísica. Raymond Queneau, Marcel Duchamp, Erik Satie, Boris Vian, Joan Miró, François Caradec, Fernando Arrabal o Julio Cortázar en reconeixerien el seu llegat. En el trajecte que va de Quevedo a Antonio Ros de Olano, del rector de Vallfogona a Valle Inclán, o de Ramón Gómez de la Serna i André Breton als artistes/poetes lleidatans Enric Crous, Carles H. Mor o el mateix Benet Rossell, hi podem reconèixer, après o avant la lettre, les petjades de la genialitat excèntrica dels patafisics. Les tradicions del surrealisme i del teatre de l’absurd, i amb elles cert registre d’humor enginyós i estrambòtic empeltat del genial Ramón, Jardiel Poncela o la revista La Codorniz, no eren aliens a Benet Rossell. Ho corrobora que amb quinze anys, amb una bona colla d’amics trempolins del Centre Excursionista Lithines –amb el seu germà Joan Rosell [sic] fent-li costat i Conrad Cortada oficiant com a cap visible– participés activament en l’edició de la revista La Trola (Tremp, 1953), un artefacte verbal que hauria signat la mateixa encarnació de Ramón Gómez de la Serna, o col·laborés el 1957, amb dinou anys, al segon lliurament de la revista “estrambòtica” barcelonina Lunáticos del plenilunio. Per això mateix Benet Rossell va admirar, al llarg de la seva vida, el Postismo i els poetes postistes, segons em va confessar personalment repetides vegades. Considerava Eduardo Chicharro i Carlos Edmundo de Ory, als quals havia llegit amb escreix, dos espècimens de la nissaga de Rabelais i Alfred Jarry, iconoclastes, usufructuaris de Gómez de la Serna i de la poesia concebuda com a “idea delirant” o, per a dir-ho amb el verb surrealista de Louis Aragon, com a paraules-accions que flueixen arremolinades, talment una “imatge estupefaent” o un “laberint de despropòsits” agarrats a les mateixes barbes de la imaginació creadora.
Benet Rossell, “viatger errabund –com va deixar escrit Lydia Oliva–, caminant i andarec infatigable, poeta, dibuixant, cal·lígraf, artista, guionista, bibliòfil, col·leccionista de qualques objectes, ballarí de tangos, cantant amateur de sarsuela, professor de francès a l’Índia, venedor d’aspiradores a Suècia, el mecanògraf amb major nombre de pulsacions per minut al París existencialista, teloner de Pandit Pran Nath, flautista ocasional de Vinoba Bhave, l’hereu espiritual de Gandhi: Benet Rosell, el creador, el geògraf, el topògraf i l’agrimensor de l’univers rossellià, el seu món interior”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.