Arriscar-se

Les petites editorials (i llibreries) independents han passat de ser en els darrers anys quelcom testimonial a una realitat consolidada que cada cop té més representació. Si bé és cert que la seva crescuda ha anat en paral·lel a la gran concentració produïda al món editorial i el control dels drets d’autor en poques mans (sobretot en català però no només, tot i que aquí pugui ser més visible), no ho és menys que a poc a poc van obtenint més visibilitat i demostrant que són capaces de cercar formes imaginatives de relació i organització comercial. A més, ocupen nous espais literaris, tenen implicacions culturals, econòmiques, territorials, de treball i tornen a posar en valor el llibre. Molts d’aquests petits editors s’arrisquen amb propostes, títols, temàtiques i traduccions que no tenen cabuda a les grans editorials; tot i això, troben el seu públic. No es fan rics, diuen alguns, però sobreviuen i creen lectors fidels. Amb aquest propòsit hem volgut escoltar (llegir) el testimoni d’algú, la Mertxe París, que a poc a poc ha anat fent créixer una editorial, Mosaics, dedicada al món infantil i juvenil, potser amb pocs títols a l’any, però escollits a consciència. També és autora i ara, a més a més, s’ha llençat a l’aventura d’agafar les regnes de l’única llibreria de Lleida dedicada exclusivament al llibre infantil i juvenil: El Genet Blau. També ens hem volgut fer ressò de les circumstàncies amb què es troben aquells que, com el periodista Marcel·lí Pascual, gosen endegar una odissea editorial des de la perifèria… fins i tot podríem dir quilòmetres enllà de la perifèria, com és Edicions Salòria, que va néixer amb la voluntat d’editar des de i per al Pirineu, amb la voluntat de fomentar i universalitzar els valors d’aquest bocí de món que podria ser global. Finalment, una gestora cultural, l’Anna Bellido, ens parla dels conceptes de llibre i territori com a dinamitzadors. Entre les crítiques, el darrer llibre de Joan Margarit, Per tenir casa cal guanyar la guerra, per això hem demanat a la dissenyadora gràfica i artista Montse Farré que il·luminés la portada d’aquest número del DiS. Les imatges que il·lustren la resta del número són de la creadora de l’arxiu Javelina Sandra March, que desenvolupa projectes en què el llibre forma part o clausura un procés artístic. Tot plegat, perquè trencar el pensament únic és cabdal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.