L’edició de proximitat, un model de negoci

Marcel·lí Pascual Pascual
editor

niques (particulars imatges de Crist crucificat) de la Cerdanya. Ho valorem des de tots els punts de vista i, finalment, ho tirem endavant. A priori és un llibre estrictament local (Cerdanya), d’un moment històric concret (segles XII i XIII) i d’unes peces artístiques força desconegudes pel gran públic. L’editem pensant en el compromís que Edicions Salòria té amb el Pirineu i en la necessitat de contribuir a revaloritzar el patrimoni històric local… Un cop editat, però, la sorpresa és que diverses universitats de tot el món s’interessen pel llibre i fins i tot el podem trobar al catàleg de la llibreria d’un museu de Florència. A Itàlia, en català i editat per una editorial de la Seu d’Urgell. Les majestats de la Cerdanya és un llibre local o global?
El fet local es fusiona amb el que és global. Però això no és nou, és més vell que els camins. Va passar amb la Bíblia, amb Cien años de soledad de Gabriel García Márquez o amb el Lazarillo de Tormes (el nostre Lazarillo és a les històries de la picaresca d’abans recollides per la professora Pepita Clop a Contes de la mare). I la poesia del peramolí Josep Espunyes, com la classificaríem? És local o és global? Quan parla de les nits d’hivern al cafè de Peramola, dels jocs al carrer amb pedres i bastons (hi havia poca cosa més), de les cançons dels pagesos al tros o les llegendes de bruixes i llops… O l’obra del Josep Vallverdú o del Pep Coll? No en tinc cap dubte: són obres universals.
En fi, l’edició, igual que l’escriptura, només és bona o dolenta. L’origen dels autors o de les editorials és indiferent. La qualitat és el més important. I a partir d’aquí, els qui manen són els lectors, ells tenen l’última paraula.
Lluny de Barcelona
Tampoc ens enganyem. El marc teòric és el que és, però a la pràctica el fet d’editar en un lloc o en altre ajuda a establir uns lligams amb el territori i aquí és on el fet d’estar al Pirineu té condicionants (uns de positius i uns de negatius) que podem analitzar.
El primer element negatiu que condiciona el món editorial al Pirineu és la llunyania respecte a les estructures de govern del país. Que estiguis lluny de les principals administracions i mitjans de comunicació té, encara, una certa rellevància.
Després, hi ha un altre element que ens resta: el feble teixit social i empresarial del nostre entorn, la poca població. Als nostres pobles cada dia hi ha més cases sense gent. No només a la muntanya. Passa el mateix al pla de Lleida. El jovent marxa a estudiar a la universitat i sovint troba més i millors oportunitats laborals als grans entorns urbans. A partir d’aquí, assistint a la ràpida decadència del món rural i a la desaparició de tota una cultura, uns costums, una forma de vida i un llenguatge que està en franc retrocés davant la força uniformitzadora dels mitjans de comunicació.
Aquestes circumstàncies negatives ens obliguen a cercar alternatives i a crear un relat propi consistent i a treballar amb rigor i exigència el mercat local. Ara més que mai és necessari impulsar negocis de proximitat amb criteri i qualitat. I aquest és el nostre compromís en l’àmbit editorial. Un compromís, i a la vegada una responsabilitat, que no poden defugir.
Finalment, sempre m’agrada posar un exemple del compromís local que Edicions Salòria té amb el Pirineu: els contes. Un bon dia, l’escriptor Isidre Domenjó ens va animar a posar en marxa la col·lecció de contes Petit Pirineu: un conjunt d’històries basades en tradicions, fets socials, econòmics i històrics del Pirineu explicats per als més petits de la casa. Aquests llibres es treballen a totes les escoles del Pirineu, es poden trobar en moltes cases rurals i hotels de muntanya (ajuden a mostrar la cultura local als turistes) però també, ull, els padrins els envien als fills i als nets que tenen a l’estranger amb la idea que practiquin el català, aprenguin les tradicions de la terra dels seus avis (el Pirineu), recordin els seus orígens i reconeguin els elements culturals que ens són propis (els balls tradicionals, el llenguatge dels pagesos, el món formatger, els artesans, els fruits del bosc, etc.). Local i global.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Control * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.