Museu de Lleida: crònica del salvament d’un patrimoni

Carme Berlabé

Conservadora del Museu de Lleida

És llicenciada en Dret i també en Història de l’Art. Doctora en Ciències Jurídiques i Polítiques


Parlar del Museu Diocesà de Lleida (que des de l’any 1997 està integrat al Museu de Lleida: diocesà i comarcal) o del Museo Arqueológico del Seminario, com li agradava anomenar-lo al seu fundador, el bisbe de Lleida, Josep Meseguer, d’ençà que el va inaugurar a les dependències del Seminari de Lleida l’any 1893, és parlar de salvament de patrimoni. I podem fer aital afirmació perquè el Museu Diocesà de Lleida neix amb un doble objectiu fundacional: protegir el patrimoni artístic de la diòcesi i, alhora, crear una eina docent en el Seminari conciliar per tal d’educar els futurs rectors en el coneixement de l’Arqueologia Sagrada. Continua llegint “Museu de Lleida: crònica del salvament d’un patrimoni”

Lamolla, el compromís d’un llibertari

Jesús Navarro

Director del Museu d’Art Jaume Morera


En els darrers temps s’ha tornat a parlar a bastament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Una discussió en la qual sovint ha mancat rigor en relatar el fets que es varen produir i en la qual s’ha prescindit d’una contextualització històrica que hauria proporcionat les claus per a la seva interpretació. Efectivament, amb l’esclat del conflicte, el patrimoni artístic sofriria importants danys, provocats per l’onada d’atacs anticlericals contra els béns de l’Església, la confiscació incontrolada de béns artístics, el tràfic il·legal d’obres d’art i els bombardejos dels nuclis de població, especialment de ciutats o pobles de la rereguarda republicana, on l’aviació rebel els va usar sovint per minar l’ànim de la població. Les primeres jornades de juliol de 1936 van estar marcades per la violenta reacció popular contra el cop militar i per l’atac de les organitzacions obreres a tot allò que representava qualsevol tipus de suport a la conspiració reaccionària. Continua llegint “Lamolla, el compromís d’un llibertari”

La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil

Esther Solé i Martí

Historiadora de l’art


Els atacs i destruccions indiscriminades d’elements patrimonials foren una comparsa tristament habitual de la Guerra Civil espanyola. La resposta a aquestes actuacions fou ràpida i sovint protagonitzada per figures destacades de l’àmbit artístic i cultural del país, caps visibles d’un moviment en el qual també prengueren part moltes mans anònimes. En termes generals, les accions de salvaguarda del patrimoni es dugueren a terme en dues fases. Continua llegint “La protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil”

Testimoni de Crous i de Fenosa

Josep Miquel Garcia

Crític d’art, director del museu Apel·les Fenosa


La bibliografia sobre la salvaguarda del patrimoni artístic en els primers mesos de la nostra Guerra Civil és cada vegada més rica i sabem pels historiadors detalls sobre la cronologia dels fets. Pel que fa a les fonts, resulta difícil trobar testimonis de primera mà. Per sort, en tenim dos que afecten el que va succeir a l’entorn de Lleida: el de l’escultor Apel·les Fenosa, arrelat a Almatret, i el del dissenyador Enric Crous. Continua llegint “Testimoni de Crous i de Fenosa”

Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’

Anna Ballbona

Pagès Editors, 235 p.

Joyce i les gallines (finalista del I Premi Anagrama 2016)

Anagrama, 193 p.


JAUME PONT

L’òpera prima de Ballbona ha esdevingut un dels èxits de públic i crítica més destacats de la narrativa catalana d’aquest any

J oyce i les gallines és un viatge sense fi pels complexos viaranys identitaris de la protagonista, Dora, jove periodista d’informació municipal bregada en mil batalles, que es mou entre l’afirmació del seu origen camperol i la seva empremta intel·lectual. Tot el que ella fa i pensa té un cert aire de caiguda del cavall i de visió il·luminadora. Un camí cap a Damasc que aquí té les sotragades iniciàtiques majors en una avorridíssima crònica d’una cavalcada de Reis, la impossible lectura de L’ofici de viure de Cesare Pavese, els trajectes diaris amb el tren de rodalies que la protagonista fa entre el Vallès Oriental i Barcelona –amb les converses d’un grup de pacients psiquià- trics com a caixa de Pandora–, i, sobretot, un viatge a Dublín, homenatge a l’Ulisses de Joyce, que marca un abans i un després en la seva vida. I en l’endemig, entre viatge i viatge, emergeixen les omnipresents gallines, leitmotiv simbòlic, emoticones narratives o deus ex machina de la idea que filen de principi a fi la novel·la de Ballbona. Elles esdevindran les icones actives de la grafitera Dora, entestada a emular l’admirat mestre Banksy amb els seus missatges escampats pel benestant barri de Besllum. Continua llegint “Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’”

El triunfo de una generación atolondrada

Francisco Casavella

El día del Watusi

Anagrama, 891 p.


LORENZO PLANA

Esta novela de técnica sabia nos brinda de un modo hiperreal la locura de una época que ahora se nos antoja lejana y ácidamente entrañable.

El día del Watusi es un encuentro, esa canción amada por toda una generación, un estado de ánimo y vuelo, una charla entre amigos que no se han visto en muchos años y que ahora, en el bar del ayer, sorben sus cervezas entregados a la calidez con el heroÍsmo de quien se siente insustancial y pleno. Es una identidad insignificante pero universal: las vigas de la memoria y esas chispas en el corazón que nunca envejecen en quienes adoran la juventud más allá de la sabiduría y el sentido común. ¿Y qué es estar vivo, el éxtasis, creer que no se muere, sino renunciar en cierta medida (aunque eso sea variable y misterioso) a la sensatez? Malditas meteduras de pata… si no fuéramos tan benévolos con cierta indolencia vital, esa que borra como pastillas nocturnas el fragor del nerviosismo chirriante del estar todavía vivitos en el planeta Tierra. Continua llegint “El triunfo de una generación atolondrada”

L’obrador poètic de Jordi Pàmias

Jordi Pàmias

Ronda dels dies.

Cent vint poemes esparsos Anna Ballbona Pagès Editors, 235 p.


MARISA TORRES BADIA

Deixa que et digui, el mar, una cançó d’amor / i escolta, de la terra, una lenta / pregària

Aquest sisè volum de l’obra completa de Jordi Pàmias, Ronda dels dies, recull que aplega un bon grapat de poemes inèdits o no publicats en llibre, és una bona oportunitat per al lector de retornar als orígens lírics del poeta guissonenc. Com explica el mateix Pàmias en la seva introducció, la intenció del recull queda prou clara en les tres seccions del llibre –Adolescència i joventut (1954-1962), Primera maduresa (1963-1978) i La veu consolidada (1981-1988)–, pur reflex d’un camí, també tripartit, que emmarca no poques de les obsessions temàtiques del nostre poeta al llarg de la seva dilatada trajectòria poètica. Continua llegint “L’obrador poètic de Jordi Pàmias”

Matemàtic?

Estava concentrat en la seva llibreta, el silenci era total, o potser era ell qui no sentia res més que els seus pensaments. Els fulls s’anaven omplint de números i operacions complicades que a poc a poc cobraven sentit i l’omplien de plaer. Als marges, escrivia també algunes anotacions amb una lletra cada cop més il·legible. Va començar a tremolar-li la mà, i va aturar els moviments rítmics que acataven les ordres del seu cervell. La pausa va fer que els sons i la percepció de l’entorn s’activessin de nou. Continua llegint “Matemàtic?”