L’estiu revolucionari del 1936

Joan Sagués San José
Historiador
Doctor en Història Contemporània per la UdL. Ha participat en projectes de recerca del Memorial Democràtic i la UdL.

_____________________

La Revolució de 1917 va transformar radicalment el sistema polític, social i econòmic de l’Imperi tsarista, estat gegantí i gran potència política europea. El nou Estat soviètic, clau en la història del segle xx, estendria la influència més enllà de les seves fronteres. El govern dels treballadors ja no era només una aspiració recurrent en discursos i publicacions, sinó una realitat i un model a imitar.
El professor Jaume Barrull ha explicat la influència que la Revolució Russa va exercir, ben aviat, en el sindicalisme lleidatà. Però, a casa nostra, la possibilitat de transformar la societat seguint un patró de revolució proletària no arribaria fins al 19 de juliol de 1936. Continua llegint “L’estiu revolucionari del 1936”

La Revolució

EDITORIAL

Octubre és, des de fa cent anys, el mes de la Revolució. La Revolució d’Octubre, tot i que, segons el calendari occidental, va ser al novembre. No havia estat la primera revolta protagonitzada per les classes treballadores —pel proletariat, en expressió marxista—, ja que el precedent va ser la Comuna de París del 1874, però sí que va ser la primera que va concloure amb la victòria dels revoltats. La victòria dels soviets, liderats per una força política minoritària però molt radical, ha inspirat gairebé cent anys de lluita política, fins a la caiguda del mur de Berlín. Continua llegint “La Revolució”

Lleida i la Revolució d’Octubre

ANTONI JIMÉNEZ HIJAZO
historiador

_______________________

A la tardor del 25 d’octubre de 1917, la situació a Rússia s’havia agreujat. De fet, era desesperada des de feia anys. A Rússia, ja era la segona revolució d’aquell any, car al febrer les masses de Petrograd, amb el suport de la tropa, havien foragitat el tsar. Això es resolgué amb l’entrega del poder al Parlament rus —Duma— i la creació d’una república democràtica d’estil occidental. Però tot aquell esforç no havia revertit la situació gens ni mica: continuava la guerra, els aliments escassejaven i els ànims es radicalitzaven. Era el torn del bolxevics. Amb consignes tan clares com «Pau, pa i terres» o «Tot el poder per als soviets», es guanyaren el suport de la gent. Cansada de quatre anys de guerra —de derrotes, més ben dit— i desitjosa del repartiment de terres que creia haver conquistat al febrer, es disposà a seguir aquest petit grup que semblava que, per fi, tenia solucions immediates. Continua llegint “Lleida i la Revolució d’Octubre”

Josep Carner-Ribalta, de Balaguer al país dels soviets

Ramon Breu
llicenciat en història i sociologia

_______________________

Dos misteriosos personatges procedents de París van visitar l’URSS la tardor del 1925. S’allotjaren a l’Hotel Lux, a Moscou, i de seguida s’envoltaren de refugiats i fugitius. Els enigmàtics viatgers es van entrevistar amb personalitats soviètiques de la màxima importància. Els expedicionaris eren ni més ni menys que Macià i el seu secretari, Josep Carner-Ribalta. Havien viatjat a la capital soviètica per obtenir suport i recursos de la Internacional Comunista i de l’URSS. Es tractava de preparar una insurrecció que permetés la independència de Catalunya, amb la consigna «Contra la dictadura, contra la monarquia, contra la Guerra del Marroc!». Continua llegint “Josep Carner-Ribalta, de Balaguer al país dels soviets”

La Revolució Russa a Catalunya

Manel López Esteve
professor d’història de la UdL

______________________

El 27 de desembre de 1917, Solidaridad Obrera, l’òrgan de premsa de la CNT, publicava un article sobre la Revolució Russa signat pel grup anarquista Los Sin Nombre. L’article feia una defensa aferrissada de la revolució que s’havia produït a Rússia tot just dos mesos abans. Es tractava, per als anarquistes, de seguir «ese gran revulsivo que nos traen las auras moscovitas. Nosotros, como anarquistas y como proletarios, invitamos al pueblo esclavo español a que se dignifique y liberte en una acción viril como la de nuestros hermanos los proletarios rusos». Des dels primers dies de novembre, havien aparegut al periòdic de la CNT tot un seguit de notícies, moltes vegades confuses, sobre l’anomenada revolució dels maximalistes que els obrers organitzats, els soviets i els bolxevics havien fet triomfar a Rússia. El seguiment d’allò succeït a Rússia per part de la premsa obrera i de la principal organització del moviment obrer a Catalunya, l’anarcosindicalista CNT, certificava la importància de l’impacte que la revolució dels soviets havia tingut arreu d’Europa i també, com no podia ser d’una altra manera, a Catalunya. Continua llegint “La Revolució Russa a Catalunya”

De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència

JAUME PONT

Josep Borrell
Aigua, ànima. Pròleg d’Eduard Batlle
Pagès Editors, 123 p.

Una profunda reflexió moral sobre el temps i l’amor

__________________________________________

Deia Fernando Pessoa que «la vida no concorda amb ella mateixa perquè mor. La paradoxa és la fórmula típica de la Naturalesa. Per això tota la veritat té una forma paradoxal». El Josep Borrell del seu darrer lliurament poètic, Aigua, ànima, de segur que subscriu aquestes paraules. Perquè tot en aquest llibre fa camí al ritme de la respiració de la naturalesa i, essencialment, de la realitat de l’aigua feta símbol, arkhé, principi i logos de la vida. Tot es compassa en la matèria líquida: vida i mort, alegria i dolor, infància i vellesa. Continua llegint “De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència”

La realitat, el rancor i la tendresa

LORENZO PLANA

Selecció i pròleg de José Manuel García Gil
República de los lobos (Antología del cuento mexicano reciente)
Calembé/Algaida, 314 p.

Un fascinant recull de contes que revelen la complexitat del Mèxic d’avui i en el qual la ficció testimonia el compromís amb l’essència de l’ésser humà

___________________________________________

Com es pot destil·lar una gota d’elixir, quan allò que s’imposa és la desgràcia? Com podem assaborir allò que ha estat injust? Com es pot gravar en algun lloc totes les ànsies d’esperança? Com podem perdonar sense ser devorats? Sobre tot això reflexionen aquests contes d’autors mexicans nascuts al llarg dels anys setanta i vuitanta del segle xx. Tots poden ser encara considerats joves creadors —de Liliana V. Blum, Rogelio Guedea, Nicolás Cabral i Gabriel Wolfson a Luis Miguel Estrada, Úrsula Fuentesberain, Brenda Navarro i Laia Jufresa, entre altres noms—, però el retrat que fan del seu país no té misericòrdia, és quasi rabiós, tot i que no s’eludeix el revers que testifica l’amor, la tendresa per una pàtria contínuament sacsejada, sia per la corrupció, el crim, el narcotràfic o la inclemència dels desastres naturals, sia per una idiosincràsia autèntica i tangencial, «donde los festejos se parecen demasiado a las grandes revueltas, los dolores reales a los dolores imaginarios». Continua llegint “La realitat, el rancor i la tendresa”

L’origen del mal

MARISA TORRES BADIA

Jaume Cabré
Quan arriba la penombra
Proa, 279 p.

Un magnífic exercici vital i cultural
sobre la naturalesa del malfactor

___________________________________

La publicació d’un nou llibre de Jaume Cabré (Barcelona, 1947) sempre és una bona notícia. En aquesta ocasió, es tracta d’un recull de contes que Proa va anunciar amb força antelació. I cal dir que l’expectació s’ha vist plenament justificada pels resultats. A Cabré, el contempla una llarga trajectòria narrativa iniciada el 1974, amb Faules del mal desar, i després confirmada amb novel·les mestres com són La teranyina, Jo confesso o Les veus del Pamano. La bona crítica que l’empara i l’extraordinària recepció lectora són els avals d’un escriptor que captiva per la seva capacitat a l’hora de crear universos en els quals l’experiència vital i cultural s’abracen sense solució de continuïtat. Continua llegint “L’origen del mal”

La tempesta

Josep Manel Vidal
escriptor i docent
Guanyador de premis com el Rafael Comenge de narrativa, el Josep M. Ribelles de poesia o el Soler i Estruch

________________________________

Avui és el dia de la prova. L’aprenent d’optimisme vigila sempre l’aspecte de les coses. Té una ordenança implícita i no escrita sobre l’espai. Si l’ordre es manté, tot li serà favorable. No vol tornar a traduir dels escampalls i la indolència les frases que li definien l’actitud. Per aquest mateix motiu, també és un home curós amb la seva imatge. De manera que, abans d’adoptar el paper de vianant, es procura un aspecte de quotes agradoses. Es dibuixa els trets de l’èxit, pensa. En acabat, fa una menja frugal per no acudir a l’examen que determinarà l’excel·lència dels seus coneixements lingüístics amb l’estómac pesant, i així tenir espai suficient per digerir el que puguen oferir-li els esdeveniments següents. Ha llegit previsions sobre l’oratge i, fins i tot, ha fet una ullada pels finestrals que donen al carrer. Ha determinat que les administracions magnifiquen l’actual situació amb prevencions sense motiu. I agafa el paraigua que va heretar de son pare, la robustesa i l’amplitud del qual el fan pensar que no podrà gaudir d’una major protecció. I, abans de travessar el llindar de la porta, es posa les ulleres que li afinen la visió de les coses. Aquelles lents de les quals es troba tan pagat, amb aquella muntura de blaus tan agosarats i que el fan sentir tan evident i jovenívol. Continua llegint “La tempesta”