Continua diluviant en la penombra

JAUME BARRULL

No té cap pressa, i quan comencen a caure unes gotes grans que anuncien una tromba imminent el Miquel s’atura en una entrada. S’enrosca una cigarreta amb destresa i se l’encén, mai no s’empassa el fum de la primera pipada com tampoc no llegeix mai les biografies de les solapes. La pluja cada vegada és més intensa i un home que es protegeix el cap amb una carpeta de cuir es refugia a la seua vora, esbufega alleujat i diu bona tarda. El Miquel procura llençar el fum cap a fora per no molestar-lo i amb un moviment de cap li torna la salutació, fa una passa endins per no mullar-se els peus i el senyor, mirant el cel, diu sap una cosa? Abans del diluvi la terra era molt diferent.

Continua llegint “Continua diluviant en la penombra”