Llarga vida a l’art

ROSER BANYERES

Poques setmanes enrere, l’artista Jordi Jové (Seròs, 1961) recordava que just ara comença a entendre què li volia dir un dels seus professors, el pintor Xavier Grau, durant l’època d’estudiant de Belles Arts quan explicava als alumnes que “en pintura, tot està en Claude Monet (1840-1926)”. El creador lleidatà també deliberava com el concepte de reflex, de mirall, es troba ja en el naixement de la pintura, al mite de Narcís i la seva versió més coneguda, la inclosa al poema narratiu La Metamorfosi d’Ovidi escrit probablement entre els anys 2 i 8 aC. En el reflex de Narcís sobre el llac hi trobem la imatge com a reproducció d’allò real, però al mateix temps hi ha implícit el concepte que aquesta imatge és quelcom molt fràgil: només que alguna cosa caigui a sobre es trenca. A la vegada conté un magma, un món interior, que remet també a Monet i al potent submón subjacent darrere de les obres del pintor impressionista francès. Conèixer els orígens per tenir clar què fem al present, què volem fer i per què. Aquesta consciència impregnada fins al moll dels seus pinzells i pintures és potser una de les claus per les quals en una conversa entre dos creadors a priori artísticament allunyats com poden semblar el Jové abstracte a l’estudi –que es mou amb comoditat cap a la figuració quan surt al carrer– i el Joaquín Ureña (Lleida, 1946) realista i figuratiu no s’enceti un encès debat a favor i en contra de l’abstracció i la figuració.

Continua llegint “Llarga vida a l’art”