Cuaderno para solitarios

Alicia Kopf
Germà de gel
L’altra editorial, 244 p.
(Premi Documenta)
Hermano de hielo
Alpha Decay, 253 p.

LORENZO PLANA
La ‘opera prima’ de Imma Ávalos nos descubre el entrañable y brillantísimo retrato de una juventud lúcida, difícil y global

____________

Es cierto que el planteamiento, la estructura y la metáfora central de esta novela tan ambiciosa resultan sumamente acertados. Nos referimos a que Alicia Kopf, nombre artístico de Imma Ávalos (Girona, 1982), logra dar a toda su obra una inusitada vida formal a través de la obsesión por el frío, por el hielo, por todo lo que representa salir ahí afuera a atrapar la crueldad del mundo. Nos habla de los intentos de conquistar el Polo Norte y el Polo Sur por parte de exploradores como Amundsen, Peary o Cook, de múltiples aspectos relacionados con la aventura; nos habla, en fin, del lado oculto de la épica y la aventura: de ese lado subliminal y oscuro, con la muerte tatuada por la congelación e insoportables quemaduras. Continua llegint “Cuaderno para solitarios”

Com una ferida al cor del poema

Guillem Gavaldà
Fam Bruta
Premi Francesc Garriga. Epíleg de P. Vadell
LaBreu, 63 p.
Brànquies
Premi Miquel Bauçà
Adia, 67 p.

JAUME PONT
Amb ‘Fam bruta’ i ‘Brànquies’, Guillem Gavaldà s’ha guanyat un lloc de privilegi entre les noves veus de la poesia catalana

_________

En el seu epíleg a Fam bruta, el poeta Pau Vadell recorda unes paraules d’Horaci a les seves Epístoles per tal definir, amb justesa, l’esperit rebel, a contracorrent, de la poesia de Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès, 1997): “Oblidem-nos del que està bé i del que no hi està; fem-nos dignes d’ésser inscrits en les taules dels Cèrites, com els viciosos remers de l’itacenc Ulisses, que a la pàtria preferiren el plaer vedat”. Continua llegint “Com una ferida al cor del poema”

Les ombres calcinades

Txema Martínez
escriptor

Entre tu i jo, nosaltres, de Joan Calsina
UAB, col·lecció Gabriel Ferrater, 2017
(premi Miquel Martí i Pol 2017). 87 pàg.

______________

Joan Calsina (Sabadell, 1983) debuta en la poesia als seus 35 anys amb un llibre serè, d’una maduresa experiencial i artesana inèdita en un volum primerenc, que demostra que, en l’art que es vol més alt i fondo, sovint cal saber esperar. Aquest Entre tu i jo, nosaltres, un títol que no amaga ans explicita la influència cabdal de Pere Rovira, exhibeix un ventall de formes i vies variades per atansar-se a una mateixa veritat buscada, que es palpa, quasi es mastega, en el to unitari de tot el conjunt i en el missatge final que s’intueix al final de cada poema, d’una estructura epifonemàtica evident, que alhora serveix a l’autor per bastir de versemblança i de potència un discurs cuinat a foc lent. La presència de l’absència, el record del que hi era i ja no, malgrat que hi segueix sent, talment una ombra –una ombra calcinada– que dibuixa els traços de la memòria, del present i el futur, en un espai moral carregat de símbols, objectes, paraules dites i callades i una reflexió, subtil i gairebé imperceptible, sobre el fet de viure i d’escriure, del que implica entrellaçar aquestes dues coses que en realitat són, i sempre han estat, una. Continua llegint “Les ombres calcinades”