Avantguardes musicals versus gran públic

ALFONS REVERTÉ

De l’anàlisi de l’evolució de les avantguardes musicals durant la segona meitat del s. XX i els inicis del s. XXI hem de constatar que les diverses opcions esteticomusicals que aquest període ens ha brindat no han permès superar un estat de divorci entre aquestes avantguardes musicals i el gran públic.

Remuntant-nos prèviament al període 1900-1945 el dodecafonisme desenvolupà un paper importantíssim en l’evolució de la música. El dodecafonisme va representar en aquells moments la concreció més afortunada de l’atonalisme, es a dir, de l’absència de tonalitat, en un sistema estructurat, sent de fet la conseqüència necessària i lògica després de Wagner i Mahler. El pas cap a la atonalitat era l’únic possible per evitar caure en la repetició, per la qual cosa cal veure Schönberg i els seus deixebles no com uns excèntrics sinó com uns músics conseqüents amb la seva pròpia tradició musical i amb l’evolució lògica que aquesta els exigia. Així doncs, la primera meitat del segle XX representa d’una banda la progressiva evolució natural d’estètiques obsoletes i superades i de l’altra la reafirmació del nou camí creatiu en un sistema estructurat.

Continua llegint “Avantguardes musicals versus gran públic”