Una mirada a la vida escènica lleidatana

Margarida Troguet i Taull
Gestora Cultural

Hàmlet: Que se’ls tracti bé, car són el compendi i la crònica breu del temps: després de la vostra mort us valdria més un mal epitafi, que una mala anomenada d’ells mentre visqueu
Polònius: Els tractaré, mon senyor, segons mereixen
Aprendre a ensenyar, ensenyar a aprendre

Pel que fa a la formació l’any 1981 neix a Lleida l’Aula Municipal de Teatre, una escola que ha mantingut viva al llarg dels anys la pedagogia escènica i que ara, l’any 2016 ja compta amb el Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral (CFGS), una titulació atorgada per la Generalitat de Catalunya.

El meritoriatge fet en diverses companyies teatrals era, fins a l’arribada de l’Aula de Teatre, l’única possible “formació” escènica.

És significatiu aquest canvi de model en l’àmbit de la formació, i ho és no només per la formació, sinó que amb el temps ha esdevingut cabdal en l’àmbit de la producció i l’exhibició.

També el Seminari d’Escriptura i Dramatúrgia Escènica organitzat per la UdL ha convidat els darrers anys els creadors a compartir la seva experiència creativa en un format de xerrada conferència que també ha atansat mirades i llenguatges al coneixement i la formació escènica. Continua llegint “Una mirada a la vida escènica lleidatana”

Mi manera de pensar un festival

Marion Betriu

Codirectora festival Frinje Madrid

Recuerdo que las primeras veces fueron los domingos del ciclo de teatro infantil Cavall Fort con mis primas. Era tan pequeña que la butaca roja del teatro principal se plegaba por mi peso insuficiente y me doblaba el cuerpo como una hoja de papel. Aunque parece ser que poco me importaba la extraña postura, porque siempre quería volver. Recuerdo sentir idéntico asombro cuando en el colegio me llevaron a la Fira de Titelles o cuando años más tarde fui a la Fira de Tàrrega. Y poco antes de irme de Lleida, recuerdo haber asistido a las muestras de cine de animación y de cine latinoamericano. Continua llegint “Mi manera de pensar un festival”

FiraTàrrega i les arts de carrer

…o transformació, vivència, impacte i valor

Oriol Martí Mambola
Director executiu de FiraTàrrega
@quissir

Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira), aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.

FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de màster i postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida. Continua llegint “FiraTàrrega i les arts de carrer”