Shakes 40.0

SHAKESPEARETXEMA MARTÍNEZ

Vaig començar a traduir els sonets complets de Shakespeare a mitjans dels noranta i els vaig acabar una dècada llarga més tard. Gràcies al premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, vaig poder publicar-los a Eumo el 2010 i, al cap de quatre anys, l’edició va esgotar-se. Anem, doncs, per la segona, just ara que celebrem, o millor diríem plorem, el 400 aniversari de la seva mort. Tot plegat, tant la meva fal·lera quasi obsessiva, que em duia per hospitals, hotels, andanes, cases i moments morts a la feina carregat d’una maleteta amb diccionaris i llibres diversos, nits en vetlla per un vers, correccions rere correccions, com la fal·lera dels que després hi han desembarcat, lectors, músics, gent del teatre, gent boja de Shakespeare, tot, dic, apunta cap al terme que sembla definir, transversalment, aquest nom: fascinació. Per què segueix, quatre-cents anys després, despertant una tal fascinació, per sobre, potser, de la majoria de noms de la història de la literatura? La immensa bibliografia que ha suscitat, els milers de curadors, traductors, biògrafs, comentaristes i adaptadors diversos, no fan sinó indagar, ampliar i corroborar aquesta malaltissa fascinació, fins al punt que Shakespeare avui és ja Shakespeares, en plural, un lloc que de tan plural s’ha fet comú, singular, particular. És de tothom i de ningú.

Continua llegint “Shakes 40.0”