De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència

JAUME PONT

Josep Borrell
Aigua, ànima. Pròleg d’Eduard Batlle
Pagès Editors, 123 p.

Una profunda reflexió moral sobre el temps i l’amor

__________________________________________

Deia Fernando Pessoa que «la vida no concorda amb ella mateixa perquè mor. La paradoxa és la fórmula típica de la Naturalesa. Per això tota la veritat té una forma paradoxal». El Josep Borrell del seu darrer lliurament poètic, Aigua, ànima, de segur que subscriu aquestes paraules. Perquè tot en aquest llibre fa camí al ritme de la respiració de la naturalesa i, essencialment, de la realitat de l’aigua feta símbol, arkhé, principi i logos de la vida. Tot es compassa en la matèria líquida: vida i mort, alegria i dolor, infància i vellesa. Continua llegint “De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència”

La realitat, el rancor i la tendresa

LORENZO PLANA

Selecció i pròleg de José Manuel García Gil
República de los lobos (Antología del cuento mexicano reciente)
Calembé/Algaida, 314 p.

Un fascinant recull de contes que revelen la complexitat del Mèxic d’avui i en el qual la ficció testimonia el compromís amb l’essència de l’ésser humà

___________________________________________

Com es pot destil·lar una gota d’elixir, quan allò que s’imposa és la desgràcia? Com podem assaborir allò que ha estat injust? Com es pot gravar en algun lloc totes les ànsies d’esperança? Com podem perdonar sense ser devorats? Sobre tot això reflexionen aquests contes d’autors mexicans nascuts al llarg dels anys setanta i vuitanta del segle xx. Tots poden ser encara considerats joves creadors —de Liliana V. Blum, Rogelio Guedea, Nicolás Cabral i Gabriel Wolfson a Luis Miguel Estrada, Úrsula Fuentesberain, Brenda Navarro i Laia Jufresa, entre altres noms—, però el retrat que fan del seu país no té misericòrdia, és quasi rabiós, tot i que no s’eludeix el revers que testifica l’amor, la tendresa per una pàtria contínuament sacsejada, sia per la corrupció, el crim, el narcotràfic o la inclemència dels desastres naturals, sia per una idiosincràsia autèntica i tangencial, «donde los festejos se parecen demasiado a las grandes revueltas, los dolores reales a los dolores imaginarios». Continua llegint “La realitat, el rancor i la tendresa”

La passió segons Maria-Mercè Marçal

Lluïsa Julià
Maria-Mercè Marçal. Una vida
Galàxia Gutemberg, 596 pàg.

____________________

JAUME PONT
Una biografia tan documentada com viva i sensible en l’anàlisi de la memòria dels fets públics i privats de l’escriptora lleidatana

L’aparició imminent de Maria-Mercè Marçal. Una vida, la biografia de l’escriptora lleidatana, era ens els darrers anys un secret a veus. La contrastada trajectòria de l’autora, Lluïsa Julià, pels complexos viaranys de la biografia, els estudis de gènere i la crítica literària –amb incursions en l’obra de Maria-Àngels Anglada, Maria-Antònia Salvà o Felícia Fuster–, invitava a pensar el millor. Molt més encara, si tenim en compte l’estreta col·laboració que, des de l’amistat, Julià va establir en vida amb Maria-Mercè Marçal, de la qual quedarien petjades tan valuoses com Cartografies del desig (1998) o Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), i, un cop desapareguda la nostra poeta, la publicació, l’any 2000, de les edicions de Raó del cos i l’antologia Contraban de llum. Sense cap mena de dubte, l’espera ha valgut la pena. Continua llegint “La passió segons Maria-Mercè Marçal”

Un heterodoxo ante el océano del mundo

Carlos Edmundo de Ory
Cuentos sin hadas
Edición de José Manuel García Gil
Cátedra (Letras Hispànicas), 367 pàg.

________________

LORENZO PLANA
Esta edición que reúne y estudia los cuentos de Carlos Edmundo de Ory demuestra la relevancia de su faceta menos conocida y, sin embargo, magistral, inclasificable

Esta es la ocasión de poder apreciar lo que representa el género del cuento en un escritor poliédrico, de personalidad ecléctica y refractaria, un raro en definitiva, como a él mismo le gustaba aceptar. Y se llega a comprender qué representaba para él la libertad: cara y cruz en el aire, ventaja del solitario, afincarse en un castillo tan bien asentado que ante su visión casi solo cabe afirmar: “Hemos llegado”. Es exhaustivo José Manuel García Gil en su magnífico estudio introductorio, tan rico en claves. Continua llegint “Un heterodoxo ante el océano del mundo”

Alquímia poètica

Josep M. Sala-Valldaura
Concert d’esferes. Antologia (1975-2016)
Pagès, 200 pàg.

_____________________________

ENRIC FALGUERA
Un llibre exemplar, didàctic, catàrtic, que és pura embriaguesa de l’esperit i dels sentits

Concert d’esferes és un desig com s’afirma a “Non serviam”, una declaració d’amor. D’amor a l’ofici de poeta, a la poesia, a una literatura que dialoga amb la realitat més immediata, quotidiana, i la transcendeix, l’eleva a reflexió vital, sense cap altre objectiu que la pròpia reflexió, que dotar de sentit la pròpia existència individual i, de retruc, col·lectiva. Cadascú aportant la seva visió, el seu sentit, la seva interpretació, el seu missatge. No en va Sala-Valldaura inaugura l’autoantologia amb una poètica. La paraula crea la realitat? O com afirma Paul Valéry: el poema és un fragment perfectament executat d’un edifici existent? Tant se val: la poesia qüestiona la realitat, al marge de si la crea o no. Continua llegint “Alquímia poètica”