No hi cap tot, en un museu

JOANA SOTO joanasoto
Antropòloga
Llicenciada en periodisme i antropologia i doctora per la Universitat de Lleida

 

No hi cap tot, en un museu. Tampoc hi cap a la memòria col·lectiva ni dins de les fronteres culturals. Allò que, com a societat, escollim per ser recordat requereix necessàriament d’un procés de selecció que integri aquells elements que se suposen valuosos per a la memòria col·lectiva i oblidi altres expressions que, pel motiu que sigui, no són coincidents amb els relats que serveixen per explicar qui som i d’on venim. Parteixo, doncs, de la hipòtesi que la definició de patrimoni comporta inevitablement un procés de selecció. Què elevem a aquesta categoria? Quins relats silenciem?

Les concepcions actuals sobre allò que és valuós per a les societats respon a un procés de construcció cultural que, en gran mesura, s’erigeix des de tres lògiques. La primera és la lògica capitalista, que s’apropia del patrimoni col·lectiu per convertir la memòria en una font de benefici. Serveixi com a exemple la conversió de les festes populars de Gràcia en mercaderia turística o l’adquisició de béns patrimonials per part de La Caixa. Habitualment, el capitalisme tendeix a convertir aquells espais que integren una exaltació de valors socials i culturals en parcs temàtics i en ciutats postal i que responen, a més, a un augment progressiu i prohibitiu del preu del sòl. L’apropiació del patrimoni per part del mercat és senzillament una forma de vendre cara la ciutat. Continua llegint “No hi cap tot, en un museu”