Qui encengui la metxa

Jaume Barrull Castellví
narrador
@jbarrullc

__________________________

El Toni s’atura davant les escales que pugen al turó del Castell amb el combinat a la mà, el got de plàstic que l’hi ha donat el guarda jurat de la Boîte en fer-lo fora, acompanyant-lo amb una mà a l’esquena i una mirada que no amagava la pena que sentia per un home que, passats els quaranta, surt sol i arrossega els peus. Busca per les butxaques, troba el paquet, s’encén una cigarreta per agafar forces i un rere l’altre puja tots els graons fins a la porta dels Lleons. Quina hora és? Els repartidors que fan les rutes de muntanya ja fa molta estona que han carregat els fardells de diaris de la rotativa d’Alcoletge. Si pogués, si fos allà, aprofitaria un descuit per enfilar-s’hi, per amagar-se entre els munts de paper calent i relligat i fugiria d’aquesta ciutat que ara li sembla una gran estafa. I quan el conductor parés al primer poble i obrís la furgoneta per llençar els primers diaris contra les reixes del primer quiosc, ell li saltaria a sobre, l’amenaçaria i li robaria la furgoneta. Fugiria a l’exili sense tancar les portes, deixant caure mortes totes les notícies d’avui a les cunetes. El temps les enterraria en l’oblit, aquest país està acostumat a mirar a una altra banda i llençar-hi terra perquè els cadàvers no facin pudor i ell, avui, nota el pes d’aquesta misèria. Sóc un farsant, es diu el Toni a si mateix, gairebé mastegant les paraules, com puc dir a ningú que treballo de periodista? Continua llegint “Qui encengui la metxa”