Ebrios de cine, poesía y juventud

MARISA TORRES BADIA
“Retrato de la gestación y crecimiento intelectual de una Generación”

Vicente Molina Foix
El joven sin alma
Editorial Anagrama, 361 p.

________________________

Se ha de reconocer que Vicente Molina Foix sorprende con El joven sin alma, novela (o memorias noveladas) que, a modo de educación sentimental, recorre todos los vericuetos del alma carnal —no en vano inicia el trayecto con una cita de Ramón Llull que alude a ello— y del alma intelectual de un joven que no olvida edificar un testimonio celebratorio de la época en la que creció como amante, como cinéfilo engagé y como escritor. Continua llegint “Ebrios de cine, poesía y juventud”

El consol d’una filosofia vital

LORENZO PLANA

“El mestre americà duu a terme la culminació de la complexa trajectòria d’una Europa que arriba, a la fi, a l’explosió existencial de l’Amèrica dels somnis”

Paul Auster
4 3 2 1
Traducció al català: Albert Nolla Cabellos
Traducció al castellà: Benito Gómez Ibáñez
Edicions 62, 896 p. / Seix Barral, 957 p. /

______________________

en la crisis de sus ideales es como para el niño el fin de su adolescencia: el absoluto se ha roto en pedazos y el alma queda ante la desesperación o el nihilismo. Quizá por eso mismo el fin de una civilización es más sentido por los jóvenes, que no quieren resignarse nunca al derrumbe de lo absoluto, y por los artistas, que son los únicos que entre los adultos se parecen a los adolescentes”. A 4 3 2 1, la monumental novel.la que Paul Auster ens ha regalat quasi com un vademècum de tot el que ha descobert del seu ofici, descobrim la fascinant relació entre un adolescent que pretén convertir-se en artista i l’Amèrica mítica que, d’alguna manera, tots covem en el nostre imaginari col.lectiu: la dels grans miracles, la del self-made man, la de Hollywood i, per què no dir-ho, la dels restaurants barats. L’espurna de la vida… En aquesta novel.la coral-introspectiva —els avatars d’Archie Ferguson, jueu de tercera generació—, el fil de la narració va canviant de forma atzarosa, tot resulta arbitrari. Hom no sols no es amo de la seva naixença, sinó del seu propi dia a dia: surem en un mar de màgia. L’escriptor ha aconseguit reinventar en lletra majúscula el gènere (encara ara!), provocant en el lector el vertigen d’intuir que l’enclavament on conflueixen la poesia, la filosofía i la novel.la, retratant-nos, despullant-nos i protegint-nos, pot oferir-nos la garantia de que el present segueix essent nostre. El prodigiós magma resultant deixa bocabadat per la seva humanitat lacerant, però victoriosa. Continua llegint “El consol d’una filosofia vital”

De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència

JAUME PONT

Josep Borrell
Aigua, ànima. Pròleg d’Eduard Batlle
Pagès Editors, 123 p.

Una profunda reflexió moral sobre el temps i l’amor

__________________________________________

Deia Fernando Pessoa que «la vida no concorda amb ella mateixa perquè mor. La paradoxa és la fórmula típica de la Naturalesa. Per això tota la veritat té una forma paradoxal». El Josep Borrell del seu darrer lliurament poètic, Aigua, ànima, de segur que subscriu aquestes paraules. Perquè tot en aquest llibre fa camí al ritme de la respiració de la naturalesa i, essencialment, de la realitat de l’aigua feta símbol, arkhé, principi i logos de la vida. Tot es compassa en la matèria líquida: vida i mort, alegria i dolor, infància i vellesa. Continua llegint “De l’edat de la innocència i l’edat de l’experiència”

La realitat, el rancor i la tendresa

LORENZO PLANA

Selecció i pròleg de José Manuel García Gil
República de los lobos (Antología del cuento mexicano reciente)
Calembé/Algaida, 314 p.

Un fascinant recull de contes que revelen la complexitat del Mèxic d’avui i en el qual la ficció testimonia el compromís amb l’essència de l’ésser humà

___________________________________________

Com es pot destil·lar una gota d’elixir, quan allò que s’imposa és la desgràcia? Com podem assaborir allò que ha estat injust? Com es pot gravar en algun lloc totes les ànsies d’esperança? Com podem perdonar sense ser devorats? Sobre tot això reflexionen aquests contes d’autors mexicans nascuts al llarg dels anys setanta i vuitanta del segle xx. Tots poden ser encara considerats joves creadors —de Liliana V. Blum, Rogelio Guedea, Nicolás Cabral i Gabriel Wolfson a Luis Miguel Estrada, Úrsula Fuentesberain, Brenda Navarro i Laia Jufresa, entre altres noms—, però el retrat que fan del seu país no té misericòrdia, és quasi rabiós, tot i que no s’eludeix el revers que testifica l’amor, la tendresa per una pàtria contínuament sacsejada, sia per la corrupció, el crim, el narcotràfic o la inclemència dels desastres naturals, sia per una idiosincràsia autèntica i tangencial, «donde los festejos se parecen demasiado a las grandes revueltas, los dolores reales a los dolores imaginarios». Continua llegint “La realitat, el rancor i la tendresa”

L’origen del mal

MARISA TORRES BADIA

Jaume Cabré
Quan arriba la penombra
Proa, 279 p.

Un magnífic exercici vital i cultural
sobre la naturalesa del malfactor

___________________________________

La publicació d’un nou llibre de Jaume Cabré (Barcelona, 1947) sempre és una bona notícia. En aquesta ocasió, es tracta d’un recull de contes que Proa va anunciar amb força antelació. I cal dir que l’expectació s’ha vist plenament justificada pels resultats. A Cabré, el contempla una llarga trajectòria narrativa iniciada el 1974, amb Faules del mal desar, i després confirmada amb novel·les mestres com són La teranyina, Jo confesso o Les veus del Pamano. La bona crítica que l’empara i l’extraordinària recepció lectora són els avals d’un escriptor que captiva per la seva capacitat a l’hora de crear universos en els quals l’experiència vital i cultural s’abracen sense solució de continuïtat. Continua llegint “L’origen del mal”

García Lorca, al fondo de las dudas

LORENZO PLANA

Luis García Montero
Un lector llamado Federico García Lorca
Taurus, 252 pg.

Brillante estudio sobre Lorca como lector, mostrando diáfanamente su trayectoria.

A pesar del pesimismo que embarga a Luis García Montero al respecto del futuro del libro y del acto lector en general, el entusiasmo con que se ha enfrentado al proceso de enriquecimiento cultural de Federico García Lorca resulta encomiable, un viaje que se comparte con placer y que nos transmite hasta qué punto no se comprendió el inmenso caudal intelectual que albergó el genio de Fuente Vaqueros. El mito del poeta salvaje queda por completo rebatido. García Lorca nació en un entorno favorable a su vocación artística. Entre otras razones, por el aliento que recibió de sus progenitores, quienes apoyaron siempre la pasión de Federico por la música y la escritura. Su padre, un labrador rico, le pidió que cursara una carrera universitaria, y Lorca estudió derecho, sin prestar atención a otra cosa que a su destino como creador. Continua llegint “García Lorca, al fondo de las dudas”

Com elles

JAUME PONT

Mireia Vidal-Conte
Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX
Pròleg de Marc Romera. Epíleg d’Odile Arqué
Lleonard Muntaner, 332 pàg.

Una magnífica antologia que recull algunes de les veus més intenses de la poesia del segle XX

Heus aquí una antologia de poesia escrita per dones que escapa als signes de les convencions més canòniques. Per començar, aspecte gens balder, la tria és tan valenta com poc condescendent amb aquella escriptura que la poeta Mireia Vidal-Conte, la seva autora, anomena “l’onada reivindicativa —sovint empallegosa, injusta i a vegades molt pesada— pel fet —només— de ser dones”. O dit en paraules de Virginia Woolf a Una cambra pròpia: “L’error més gruixut que pot cometre qualsevol persona que es proposi escriure és pensar en el seu sexe.” Continua llegint “Com elles”

Artesanía y pureza

MARISA TORRES BADIA

José de la Colina
Yo también soy Sherezade
Menos Cuarto Ediciones, 2016, 150 pg.

Entre la reescritura culturalista, la ironía y la mirada crítica

José de la Colina (Santander, 1934), periodista cultural, traductor, ensayista, y uno de los muchos vestigios del doloroso exilio español en México, país donde reside, se ha forjado como creador una inigualable obra literaria que goza de gran reconocimiento en Latinoamérica, muy en especial en el cultivo del microrrelato. Miembro de la segunda generación del exilio republicano —niño pues de la Guerra Incivil, como él ha llamado aquella herida permanente de nuestra historia—, ha compartido amistad y convicciones con Luis Buñuel, Juan José Arreola y Octavio Paz. Continua llegint “Artesanía y pureza”

La passió segons Maria-Mercè Marçal

Lluïsa Julià
Maria-Mercè Marçal. Una vida
Galàxia Gutemberg, 596 pàg.

____________________

JAUME PONT
Una biografia tan documentada com viva i sensible en l’anàlisi de la memòria dels fets públics i privats de l’escriptora lleidatana

L’aparició imminent de Maria-Mercè Marçal. Una vida, la biografia de l’escriptora lleidatana, era ens els darrers anys un secret a veus. La contrastada trajectòria de l’autora, Lluïsa Julià, pels complexos viaranys de la biografia, els estudis de gènere i la crítica literària –amb incursions en l’obra de Maria-Àngels Anglada, Maria-Antònia Salvà o Felícia Fuster–, invitava a pensar el millor. Molt més encara, si tenim en compte l’estreta col·laboració que, des de l’amistat, Julià va establir en vida amb Maria-Mercè Marçal, de la qual quedarien petjades tan valuoses com Cartografies del desig (1998) o Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), i, un cop desapareguda la nostra poeta, la publicació, l’any 2000, de les edicions de Raó del cos i l’antologia Contraban de llum. Sense cap mena de dubte, l’espera ha valgut la pena. Continua llegint “La passió segons Maria-Mercè Marçal”

Un heterodoxo ante el océano del mundo

Carlos Edmundo de Ory
Cuentos sin hadas
Edición de José Manuel García Gil
Cátedra (Letras Hispànicas), 367 pàg.

________________

LORENZO PLANA
Esta edición que reúne y estudia los cuentos de Carlos Edmundo de Ory demuestra la relevancia de su faceta menos conocida y, sin embargo, magistral, inclasificable

Esta es la ocasión de poder apreciar lo que representa el género del cuento en un escritor poliédrico, de personalidad ecléctica y refractaria, un raro en definitiva, como a él mismo le gustaba aceptar. Y se llega a comprender qué representaba para él la libertad: cara y cruz en el aire, ventaja del solitario, afincarse en un castillo tan bien asentado que ante su visión casi solo cabe afirmar: “Hemos llegado”. Es exhaustivo José Manuel García Gil en su magnífico estudio introductorio, tan rico en claves. Continua llegint “Un heterodoxo ante el océano del mundo”

Alquímia poètica

Josep M. Sala-Valldaura
Concert d’esferes. Antologia (1975-2016)
Pagès, 200 pàg.

_____________________________

ENRIC FALGUERA
Un llibre exemplar, didàctic, catàrtic, que és pura embriaguesa de l’esperit i dels sentits

Concert d’esferes és un desig com s’afirma a “Non serviam”, una declaració d’amor. D’amor a l’ofici de poeta, a la poesia, a una literatura que dialoga amb la realitat més immediata, quotidiana, i la transcendeix, l’eleva a reflexió vital, sense cap altre objectiu que la pròpia reflexió, que dotar de sentit la pròpia existència individual i, de retruc, col·lectiva. Cadascú aportant la seva visió, el seu sentit, la seva interpretació, el seu missatge. No en va Sala-Valldaura inaugura l’autoantologia amb una poètica. La paraula crea la realitat? O com afirma Paul Valéry: el poema és un fragment perfectament executat d’un edifici existent? Tant se val: la poesia qüestiona la realitat, al marge de si la crea o no. Continua llegint “Alquímia poètica”

Alquimia

Josep M. Rodríguez
Sangre seca
Hiperión, 76 pg.

LORENZO PLANA
En Sangre seca, Josep M. Rodríguez reúne los logros de sus libros anteriores y los lleva a una nueva amplitud hasta tocar la esencia de la gran literatura

El poeta Josep M. Rodríguez (Súria, 1976), tras una trayectoria acrisolada y férrea, ha conseguido en este libro aquello que San Juan de la Cruz alentaba en los dos primeros versos de su Subida del monte: “Para venir a gustarlo todo, / no quieras tener gusto en nada”. La autoexigencia y la capacidad de desvincularse de sí mismo son la gota de colirio que limpia la mirada del poeta y le permiten descubrir nuevos territorios. Con una factura excelente, Sangre seca sorprende por recoger de manera impecable lo mejor de su propia estética y desarrollarlo hasta entrar en un nuevo territorio: el reino de la gran literatura. Continua llegint “Alquimia”